divendres, 8 de març del 2024

Vies Cainejo i Jardí de Les Mentides a la sorprenent Paret del Grau, Calcari i Grau ! 10-06-2023.

La Paret del Grau

          Coll de Nargó és molt conegut com a zona d'escalada esportiva a l'indret de Coll Piquer i ja fa força anys hi havia pujat justament a fer esportiva, però mai a fer escalada clàssica i la zona s'ho val, tant és així que aprofitant que no fa massa calor aquest juny pugem tota una colla a fer-hi vies clàssiques a la Paret del Grau.
Passat el primer sector on trobem la Via Àfrica, tenim les plaques de la Cainejo.

APROXIMACIÓ

Nosaltres venim del Vallès amb el que fem cap a Oliana on acostumem a fer l'esmorzar, d'allà continuem per la C-14 direcció la Seu d'Urgell fins a Coll de Nargó on girem a l'esquerra per la L-511 travessant tot el poble, a la sortida girem a la dreta direcció a Les Escoles per un carrer de forta pujada, trobarem indicacions de la zona d'escalada, girem alre cop a la dreta per enfilar-nos sobre el poble seguir fins al dipòsit d'aigües, passem pel costat d'una torre d'alta tensió al mig de la carretera per continuar la ara pista que flanqueja direcció sud-oest fins arribar en baixada a una collada, Coll Piquer, aquí deixarem el cotxe.

Per anar a peu de via seguim amunt fins a trobar un corriol que puja a la Paret del Grau, ben evident.  Nosaltres anirem al primer sector visible des de l'aparcament.


VIA CAINEJO


Una vegada al peu de la Paret, trobem un primer sector on d'esquerra a dreta hi ha les vies Manelet, Gallifantes, Àfrica, Jardí de les Mentides i La Gran Diagonal entre d'altres....passem de llarg aquest sector, passem per uns panys de paret molt verticals i poc després, uns 100 metres, entrem a una altre placa de similars característiques on tenim el primer objectiu d'avui, la Cainejo, a la seva esquerra tenim d'altres propostes també ben interessants com la Si fa sol, la Ositos i la via l'Aplec.  La Cainejo, de les primeres vies que es van equipar a la part, en desconec els autors, rep el nom per la semblança d'alguns trams amb les canalres del Picu Urriellu compodreu comprovar quan hi aneu.

El Primer llarg   comença a un jardinet al que ens haurem d'enfilar fins arribar a peu de paret;  l'inici és per un esperó a l'esquerra que es supera flanquejant aleshores a la dreta pel capdamunt d'un diedre, ens situem sota un altre mur vertical d'aspecte sever, i ho és !   El pas sembla "impossible" cal obrir-se en diedre amb preses escadusseres fins a trobar una bústia a ma dreta que un cop engrapada sol.luciona la superació del mur.    Continuem uns metres amunt fins a entrar a una canal/canalera que haurem d'anar superant fins al capdamunt amb passos molt estètics, quan s'acaba anirem per una placa fina fins la reunió.

En aquest llarg ens ha sorprès l'ajustat equipament que està on cal però , i l'escalada que esdevé atlètica i agosarada.

Sota el pas clau del primer llarg i després de superar-lo.


Primera reunió.

Segon llarg    Surt recta amunt de la reunió per un mur fissurat tot vertical que poc després perd verticalitat, aleshores la progressió és més tranquil.la i plaent fins la reunió cimera.  

Descens    Nosaltres ho fem amb un sol ràpel de seixantes, també si anem amb cordes més curtes, en podrem fer dos, la primera reunió és preparada per a rapelar també.

El Joan i l'Ángels recuperant el llarg.

Vertical inici del segon llarg.


Reunió cimera.  Amb un sol ràpel de seixanta som baix.

Des de la reunió cimera recuperant l'Àngels i rapelant.


VIA EL JARDÍ DE LES MENTIDES


Després d'aquest bon escalfament reculem a l'inici de la Paret, ara la via triada està lliure i és que s'ha posat de moda després de la restauració que en van fer els amics Miquel Garrell, Óscar Fernàndez i Ramon Rubio el juny de 2023, la via va ser oberta pr Raül Àlvarez i Joan Enric Martí l'any 1994 i va passar gairebé a l'oblit.

Primer llarg       comença a la dreta de la via Àfrica, s'enfila per un diedre obert on la paret de la dreta és de conglomerat i la de l'esquerra calcari;  continua en tendència a la dreta seguint la canal fins a un diedre vertical que una vegada superat et deixa a una lleixa inclinada de la que cal superar un graó per entrar a la primera reunió.   Aquest pas és curiós i s'ha d'interpretar be,


Curiós i ben trobal primer llarg.


Superant el curiós flanqueig per entrar a reunió.

Recuperant el primer llarg, al pas de flanqueig.

Inici del segon llarg

Segon llarg      Del replà de la reunió se surt cap a l'esquerra a superar un primer muret, som molt aprop de la reunió de la via Àfrica, une spreses cantelludes ens ajuden a fer aquest tram, aleshores anem a la dreta a buscar una pilastra on farem uns passos molt ben trobats i aeris per enfilar-nos-hi;  una vegada dalt de la pilastra arribem sense dificultats a la segona reunió.


Tercer llarg     Comença a la vertical de la reunió per un mur fissurat i compacte que d'entrada sembla més senzill que no és....dalt del primer ressalt anem enfilant diferents ressalts fins sota la placa cimera que agafem pel seu vessant dret amb bona presa i escalada plaent.   Reunió cimera incòmoda.

A l'inici del tercer llarg, d'aspecte més trencat.


Descens   Totes les reunions són rapelables amb el que, depenent de les cordes que portem podrem fer dos o tres ràpels, amb seixantes potser s'arriba també però no ho puc assegurar.
El Joan a la reunió cimera mentre esperem per començar a pujar.




Material     Via completament equipada, amb unes 10 cintes exprés fareu sempre que el grau el tingueu assolit ja que com és habitual en aquesta paret, les assegurançes estan espaiades i fan escalar.   Un discret joc de Friends pot ser útil en aquest darrer cas.
Ressenyes dels Amics Manel i Ita i dels restauradors de la via.


 

dilluns, 4 de març del 2024

Apatxe rebel a la Paret bucòlica. Alt Urgell. 20-05-2023.

La Paret Bucòlica des de l'aparcament i des de peu de via.


  La Paret Bucòlica mai decep, hi trobem un calcari excel.lent i un reguitzell de vies prou interessants;   ideal per a dies d'hivern amb anticicló sempre que no hi faci vent.   Pot fer-hi molta calor o molt fred depenent de la méteo, el vent hi sol bufar i tant ens pot ajudar si fa calor o glaçar en cas contrari, tanmateix com apunto, ideal per l'hivern/primavera.

La darrera via oberta és obra de l'incansable Joan Vidal "Indi" en solitari, acabada després de diversos atacs el 17-04-2023.    Com que som uns fans de les seves apertures no ens podem resistir i amb el Josep Maria i el Joan fem cap a La Bucòlica.


APROXIMACIÓ

Anem a Oliana on ens aturem a esmorzar, continuem per la C-14 direcció a La Seu, pugem al Pantà d'Oliana;   creuarem uns túnels, passat el segon, ja albirem la paret i abans d'entrar al tercer, veurem una caseta  a la dreta, la deixem enrera i girem a la dreta per l'antiga carretera.   Aparquem a la primera explanada sota la paret.
Per fer cap a peu de via reculem uns metres fins una canal, trobarem fites, aleshores ens enfilem per terreny trencat mig perdut a buscat una línia d'alta tensió fns a peu de paret, la nostra via és passat la Terra de Dinosaures en una clariana;  hi trobem una fletxeta picada i les inicials A.R...

Esperant tanda...

Al primer llarg ( Foto Josep Maria Mallofré)


Primer llarg   localitzada la via veurem unes terrasses ajagudes que es van redreçant fins al primer muret, aquí ja comença a "picar" la cosa, hi trobem un passet que costa de llegir a l'inici.   Una vegada superat anirem a buscar una placa - diedre cap a la dreta, al seu cim en un replà còmode trobem la primera reunió.
Des de la primera reunió els companys apunt de començar.

Entrant a la primera reunió.


Segon llarg   surt de la reunió per la dreta resseguint una vira ascendent fins a trobar un primer muret on hi ha el pas de la via;   una vegada superat anem altre cop a la dreta a buscar un diedre que seguirem acabant d'entrar a la placa que seguim entrant a la segona reunió després de travessar un tram de vegetació que no molesta gens.
El segon llarg va a buscar un diedre a la dreta. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Al pas clau de la tirada. ( Foto Josep Maria Mallofré)


Entrant a la segona reunió.

El Josep Maria encapçala els tercer llarg.

Tercer llarg  comença per un vertical i amable diedre que ens acosta a un sostret que esquivem per la dreta per entrar a una placa de presa petita i cantelluda que ens fa treballar...es deixa fer.

Al tram finot on cal fer una ziga-zaga tot cercant el millor camí.

Entrant a la tercera reunió. ( Foto Josep Maria Mallofré)

El quart llarg fa una marcada diagonal a l'esquerra.

Quart llarg   ben trobat, pugem a buscar un ressalt al que ens enfilem i resseguim entre la placa i la fissura de sobre tot fent un flanqueig ascendent fins a topar amb un mur que desploma suaument, aquí ens caldrà progressar en artificial A0 i algun pas d'Ae, quan s'ageu anirem per placa fins la reunió a la deta.


Al tram d'artificial


Cinquè llarg   som al tram mes vertical de la paret i ja començarem en artificial, pe`ro de seguida ens adonem que l'abundor de preses i la seva qüalitat ens permeten fer més A-0  del que pensàvem, així com passos en lliure entremig.   Aquí l'hi ha tocat el torn al Joan, que l'ha disfrutat !
És el torn del Joan que surt en artificial a fer el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré)


Artificial amable, amb algunes sortides en lliure. ( Foto Josep Maria Mallofré)


Recuperant el cinquè llarg. ( Foto Josep Maria Mallofré)

Sisè llarg    Curiosa tirada final, que per evitar un tram de roca compacta que s'hauria d'haver superat en artificial gairebé tot, surt per la dreta fent un aeri i senzill flanqueig a la dreta per anar a trobar la cresta, aquí és on farem la reunió cimera, continuant ja desencordats tot grimpant la cresta fins a trobar el camí de baixada.
El darrer llarg és un divertit flanqueig a buscar la creta per on sortirem.


Descens  De la cresta pugem en direcció esquerra a trobar el camí on acaben la majoria de vies.  El seguim primer fent una forta pujada i travessant al vessant sud on trobarem un corriol per una vira descendent fins al capdamunt de la canal que hem pujat al començar;  Ens hi posarem mirant de no perdre la ruta.   La baixada és delicada a causa de la quantitat de terreta solta que hi trobem, aneu amb cura.   Després d'alguns canvis de vessant acaben al fons de la torrentada de la que en sortim per l'esquerra a trobar la carretera on hem aparcat.


Ja a la setena reunió i sortint per la cresta a buscar el camí de baixada.


Ressenya de l'autor : Joan Vidal "Indi"

De les víes que trobem a La Bucòlica, aquesta és potser la que recomanaria com a primera visita ja que al ser oberta en solitari té un grau obligat més baix així com menys exposició.  

Amb una dotzena de cintes exprés i un estrep en tindrem prou, tot i que un joc d'Àliens ens podran ésser útils si anem justos de grau.

Agraïr la feinada de l'aperturista, gràcies Joan Vidal !