ESCALADA RESTRINGIDA DE L'1 DE GENER AL 31 DE JUNY
 |
| Prou endins del Torrent del Pont, la Roca Gris. |
Dimedres tinc festa i busco colla, tothom està enfeinat aquest dia i mirant a qui " enredar" penso amb el Mingo, un bon amic que ha hagut de passar uns anys sense grimpar per problemes "mecànics" i que ja fa un temps que ha tornat a la vertical; no costa gens enredar-lo! i jo que li dic que trii lloc i via, que m'adapto al que ell vulgui. I va i em proposa la via Esparreguera a la Roca Gris. Li compro sense pensar-m'ho és una via que crea addicció i que cal repetir de tant en tant, tanmateix, tot i ser de grau assequible, no la regalen, a veure...
Ens trobem a les deu a l'aparcament Nubiola a La Vinya Nova; cap dels dos no hem pensat que el sol per aquestes dates tarda força a tocar la paret.
 |
| Primers metres a l'ombra i amb fred... |
De l'aparcament seguim una pista que s'enfila a buscar la muntanya, al capdamunt un trencall a la dreta comença a baixar cap el Torrent; una vegada al Torrent del Pont, el seguim per corriol que va per la llera fins a un punt on una fita ens fa adonar d'un caminet que s'enfila amb ganes, aquest va fent ziga-zagues tot remuntant per vessant dret la vall. Passem per sota l'Aresta Ribas i continuem enfilant fins a tenir la Roca Gris ben al davant.
Just travessar la canal fosca comencem a enfilar-nos en diagonal esquerra fins unes alzines que fan un replanet, és el peu de via.
Començo, sortosament la dificultat és baixa a l'inici, ja que tenim le smans glaçades, i a sobre ha començat a bufar aire...llaço la sabina que em trobo només sortir a l'aresta i amunt tot seguint els espits.
La reunió és just abans que es redreci la paret, de dos bolts prou separats, el de la dreta sobretot.
 |
| El Mingo recuperant la primera tirada i començant la segona. |
Tot i el fred a les mans, el Mingo no s'arruga i encara la segona tirada: hi entra per la dreta aprofitant un bloc pels peus, la primera assegurança és prou amunt, li dic de col.locar un`Friend, però tira amunt...veig que sí! està ben recuperat, almenys de "coco".
 |
| Al tram clau, una mica relliscós ja i anant a buscar la reunió. |
Al tram de diedre protegit per dos pitons comença a estar relliscós, és obligat, tothom passa pel mateix lloc. Si a això hi ajuntem el fred, doncs que s'ho ha de mirar...però renoi, tira amunt amb decisió, Ole Mingo! aquest tram no te res de fàcil.
 |
| Sortint de la segona reunió per anar a buscar el muret de preses fantàstiques de la tercera tirada. |
Quan recupero la tirada, entenc que el Mingo s'ho mirés. La segona reunió és ben còmoda, encarada a la placa i agulla del davant. Començo per un tram senzill fins a sota el mur vertical i ben foradat; des d'un replà xapes la primera assegurança, però ai làs! aquesta mateixa feixa t'espera en el cas que caiguis abans de la següent expansió
Sort que, com recordava, aquí la roca és d'escàndol i permet arriscar.
La roca et porta cap a l'esquerra i amunt fins un replanet del que ja no veig cap mes assegurança...cal entrar a l'esquerra a un petit cercle i d'ell sortir amunt per on millor es vegi, d'aquí per tereny fàcil al cim de l'agulleta. La reunió és a la paret del davant, havent de baixar o eixarrancar-se per xapar-la.
 |
| Entrant a la tercera reunió. |
 |
| Un cel entrenyinat fa que el sol avui no ens vulgui acabar d'escalfar. |
 |
| Començant la quarta tirada i al tram mes exigent. |
La quarta tirada torna a ser de Deu! el Mingo no dubta en començar, primer flanquejant lleument a la dreta per ja continuar recta amunt i en tendència a l'esquerra, tot seguint les assegurances, no llunyanes, però que et fan escalar. Aquí excepte un tram finot, la resta és un gaudi per les mans i els peus, quines preses!
El perdo de vista, la paret perd verticalitat i es fa una bona excursió fins la reunió, al davant de l'agulla cimera que haurem d'anar a buscar.
 |
| Preses fabuloses que trobem a la quarta tirada. |
 |
| A la quarta reunió |
 |
| Llaçant una sabina a la cinquena tirada i flanquejant cap a la reunió. |
Ens queda poc, cal anar a buscar el diedre de sortida entrant a l'agulla del davant, aquí el Mingo em diu que faci jo la última, amb el que ell continua: baixa a buscar la canal entrant al mur del davant pel costat d'une salzines, bons forats i roca agraïda fins al'únic bolt de la tirada. S'enfila per una fissura a llaçar una sabineta i d'allà un flanqueig espectacularment bonic fins la reunió.
 |
| Començant la darrera tirada i a mig diedre. |
La darrera tirada és tota neta, sempre per zona fissurada, és fàcilment protegible a demanda. La gaudeixo com mai, ara fèia tres anys que no l'escalava i la veritat que penso que haig de tardar menys en repetir aquestes meravelles.
Esgoto tot el ferro que porto, i perquè no en duia mes ha ha ha.
La sortida a cim ben maca; munto reunió en una bona sabina una mica allunyada del caire, amb el que em faig un allargament per a poder veure pujar al company.
 |
| Al capdamunt de la cinglera ! |
Baixem pels tres ràpels de la Urquiza-Olmo; per trobar.los cal remuntar un collet del davant, revoltant per l'esquerra. La primera instal.lació a terra ben assequible. Els ràpels son en flanqueig esquerra, cal vigilar al recollir les cordes que no s'enrredin o caiguin cap a la dreta. El darrer millor fer-lo amb dues cordes de seixanta, amb cinquantes us caldrà desgrimpar.
 |
| Ben tornat Mingo ! |
 |
| El dia és tant curt que quan acabem de dinar el sol ja va de baixa.... |
 |
| Itinerari aproximat de la via Esparreguera |
Via Oberta l'any 1994 per F. Noguera, Estruc, Grau, Xavier i Miquel. Completament equipada excepte la darrera tirada que pertany a la via Tarantel.la de l'Armand Ballart i Koki Gassiot, a protegir amb Tascons o Friends, mitjans a grans.
Ha esdevingut una clàssica on sovint i fareu cua si no aneu d'hora.
