Aresta Caçafantasmes a la Paret de Les Marrades. La Coma de l'Orri. Ripollès. 30-06-2025.

La Paret de les Marrades és el contrafort de l'esquerra del Gra de Fajol petit, a sota detall.

 

                          A la Coma de l'Orri hi trobem diferents propostes per grimpar, la Paret del Gneis a dalt de tot, la Piràmide de la Canal de l'aigua, just abans el Roc d'Orri, i encara més aprop la Paret de les Marrades;   aquests dies pronostiquen pluges al migdia pel que amb el Josep Maria decidim anar a la paret mes propera, la de les Marrades i com no, a la recentment piulada per l'amic Joan Asín, aresta Caçafantasmes, que la deixa prou be.

Ens trobem al bas C-17 a Ripoll i quan arribem surten dos companys! el Ricard Rofes i el Xavi de Miquel...els saludo i els dic a que sé a on aneu?  i sí van a la mateixa via que nosaltres, l'efecte internet !!! ells arribaran abans i ens aniran al davant.

APROXIMACIÓ:

De Ripoll anem cap a Camprodon i Setcases i d'allà direcció Ulldeter;  la carretera puja remuntant la vall fins als peus del Gra de Fajol petit, aquí en un revolt a dretes aparquem en un petit replà a l'esquerra.   Seguirem uns metres la carretera finsa  trobar el camí vell a Ulldeter, el seguim.   Anem remuntant per prats fins al capdamunt, un rètol indica: Coma de l'Orri esquerra, refugi d'Ulldeter dreta.   

Anem cap a la Coma de l'Orri, travessem un torrent afluent del de la Coma de l'Orri més a l'esquerra, i anem per camí prou ample flanquejant la muntanya en direcció al torrent de la Coma de l'Orri;  hi arribem i no el travessem, continuem amunt tot seguint corriol.  En un punt hauríemj de creuar el riu, per anar al coll de la coma de l'Orri o a la pIràmide de la Canal de l'Aigüa, nosaltres no creuem, seguim remuntant per la dreta fins on una fita ens dreça cap amunt, ara sí, pendent costerut que ens deixa a una tartera, anirem seguint fites amb la idea que la nostra via és la de més a la dreta i quan arribem a una segona tartera, nosaltres ens hem perdut una mica, enfilarem recta amunt a buscar la paret;   quan arribem el Ricard just acaba de començar el primer llarg.

Després d'una aproximació prou còmoda ja tenim els primers murs a la vista.

El primer llarg són 45 metres a treballar, díuen el mes dur de la via.

Primer llarg:        som davant d'una paret de llastres fisurades, veurem un pitó i força amunt el primer bolt.   Per assolir aquest hi posem un parell de friends;  sortir del bolt sembla millor anant per la dreta on tenim una fissura vertical estriada que dóna confiança.  Una vegada al caire anem gairebé caminant cap a l'esquerra on enllacem amb una altra placa coronada per uns desploms.   Anem progressant segons la roca ens mana, de tan en tan algun bolt, haurem d'acompletar la protecció, però no sempre es deixa...a mitja placa trobem un bolt força a l'esquerra que tot progressant per on millor veig, em queda baix i no xapo.  Sóc sota el sotre que revolto per l'esquerra, aprop el darrer bolt abans de reunió, però hi ha una fissura excel.lent per un Tòtem lila i continuo amunt a la dreta ja que hi trobo bons cantells, més atlètic però molt franc.   La reunió la ocupa el Ricard amb el que continuo recta amunt a buscar un Pi negre on faig la reunió.

                     

                          

A la foto anterior el Xavi assegura el Ricard, que ens precedeixen i a sota jo mateix. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió que faré en un arbre. Foto Ricard Rofes.

Des de l'arbre, el Ricard a la primera reunió. a sota el Josep Maria entrant-hi.

Segon Llarg:      De la nostra reunió a l'arbre anem a buscar la de la via cap a l'esquerra, amb una sortida atlètica amb bon cantell per continuar per un jardí penjat a buscar les lleixes i llastres que es van redrecant cada cop mes, trobem algun parabolt que ens va guiant.   Arribem a un mur vertical que ens deixa a una fissura ascendent esquerra, al mig un Pinet;  en aquest indret hem d'enfilar-nos a buscar el caire, un bolt estratègic i que es veu poc, protegeix el pas.  Ja a l'aresta es progressa amb passos d'equilibri esquivant els líquens que hi ha fins al mur del davant, abans un Pi ens permet fer-hi reunió al costat de la de la via on hi h el Xavi.

Sortida espectacular per començar el segon llarg, a sota tram intermig.

A l'aresta d'entrada a la segona reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió, nosaltres a l'arbret i el Xavi a la equipada de la via.

Tercer llarg:       Som al davant d'un mur que extraploma i molt compacte, per superar-lo a l'esquerra una fissura ampla vertical ens deixa a un replà del que per diferents terrasses assolirem el cim de l'esperó.   Arribar al replà intermig és el que costa més, però no és obligat, farem, si no podem en lliure, uns passos d'artifo de friends, el tres o millor el quatre, que ens permeten xapar el bolt de la paret de la dreta.   Del replà un pas atlètic al de la dreta i d'aquest altre cop al de l'esquerra...acabem arribant al cim per un tram de líquens a vigilar en cas de mullena.   S'entra a la quarta reunió caminant.   Aquí també hem fet la reunió en un gran Pi al costat de la "oficial".

Tram clau del tercer llarg a protegir amb friends fins a un bolt clau, possible artifo.

Pinta pluja i per estalviar temps aprofitem l'estrep dels companys, gràcies ! Foto Josep Maria Mallofré.

El quart llarg progressa per una esmolada aresta entrant caminant a la propera reunió.

Quart llarg:    Som davant d'una llastra piramidal que pugem pel seu caire dret, al bell mig un bolt.  Escalada de bons cantells i espectacular, sobretot a la meitat en que trobem un petit desplom.  També entrem caminant al replà del darrer llarg.

Aquí ja ens han començat a caure gotes, de moment res preocupant.

Cinquè llarg. Foto agafada del blog del Joan Asín, gràcies !  Nosaltres prou vam fer en sortir per dalt i sencers !!!!

Cinquè llarg:    Ens trobem davant d'un mur impressionant que superarem per la seva dreta també buscant el caire, amb trams ben bonics....arribats a la cresta un flanqueig aeri ens porta a la darrera reunió....això en condicions de sec encara, i el Ricard encara es salva, però la resta pugem com podem sota una intensa pluja amb calamarsa que ho deixa tot blanc, sobretot el descens.   No podies mirar amunt ja que la pedra et picava la cara...anem encara en màniga curta, fins fèia poc s'¡estava molt be, però ara xops i amb la calamarsada estem agafant fred ràpidament....quan arribo a la reunió em poso tota la roba que porto així com el paravent i ecupero el Josep Maria, ell per sort s'havia tapat abans.  Recupera com pot tot el material, fins arribar al primer bolt hi ha un bon tros a protegir.

L'aigua li entra per les mànigues, la paret és una cascada...!

Ja a la reunió, deixem un mailló i rapelem un curt tram fins al bosc.  En condicions normals es pot sortir per la cresta mig grimpant, mig caminant, avui ni ens ho plantegem.

Foto de Calamarsada treta de la xarxa...no tenim fotos, prou vam fer en poder baixar sencers !

Descens:   Encarats a la canal de baixada baixem amb compte primer pel costat esquerra tot trobant fites de tant en tant;  anem perdent alçada a poc a poc, ens en anem massa a l'esquerra i trobem una tartera, reculem i busquem com baixar millor,es van trobant fites i ja som al bosc, aleshores continuem baixant en tendència a la dreta i al final recta avall entroncant amb el camí de pujada que desfem fins al cotxe.

Arribem ben contents ja que la experiència ha estat forta, la temperatura s'ha desplomat i el descens ha quedat entapissat de calamarsa, anem xops i tremolant a l'inici, per sort la baixada ens ha escalfat i ha deixat de ploure pràcticament, no hem arribat a la hipotèrmia però tremolàvem com una fulla.

Si us enganxa com a nosaltres aquest darrer llarg no cal fer-lo per la dreta es pot entrar a la canal de baixada.

Per fí salvats ! Xops però satisfets. Fotos Ricard Rofes.

Material:     Depenent del material flotant que poseu de 10 a 14 cintes exprés, un estrep i joc de Friends fins al tres, quatre pot ser útil, no imprescindible.

Una altra aventura per explicar, o com passar de vint i pocs graus a menys de deu, xops com ànecs.

Ens canviem fins els calçotets !!!

Per escalfar-nos un bon dinar al Càmping de Vilallonga de Ter.

Ressenyes de l'amic Joan Asín i dels Aperturistes a sota.

Via oberta en dos atacs el desembre del 2024 per l'equip Rumba Team : J. Quellos, Bernat Jover i J. Tapia.

Semiequipada.  enllaça diferents plaques prou ben aconseguides i es va enfilant en diagonal a l'esquerra tot resseguint una bonica aresta, itinerari molt ben trobat i on s'escala molt mes que l'abundant vegetació podria fer pensar.

Recomanable !

Burí erràtic a La Nineta ( Sant Benet - Trinitats ) Montserrat. 10-07-2024.

Panoràmica de la Nineta treta del Blog del Manel i Ita.  Gràcies !

 

            A la zona de Sant Benet hi trobem agulles emblemàtiques per tots conegudes, com la Mòmia, l'Elefant i la seva Trompa, la Momieta, la Trumfa, El Gat, mes allunyada la Panxa del Bisbe....però resta una zona més baixa i amagada on hi trobem el Sereno, el PIto del Sereno, la Quarta de Trinitat, la Carota, el Pebrot i excel.lint enmig de totes elles : La Nineta.

Els Germans Masó ja s'hi van fixar obrint-hi el 2010 la via Burí erràtic per la seva cara Sud.   El nom ve donat per un burí que s'hi van trobar obrint el primer llarg, burí únic i que no presenta continuïtat amb cap possible via, d'aquí el nom....

Una tarda de juliol animat per en Jordi Ceballos que coneix la meva debilitat per les vies Masó ens hi acostem.

APROXIMACIÓ:      

Nosaltres vam pujar per la canal del Pou del Gat, aparcant el cotxe en un petit tram de la carretera que va a Can Maçana;   superada la costeruda i entretinguda canal entronquem amb el GR que seguirem en direcció al Monestir ( Sud).   Arribats a l'Ermita de la Trinitat anem a buscar la paret de la Quarta de Trinitats i la resseguim per la seva base tot enfilant una canal costeruda fins a desviar-nos a l'esquerra a buscar el peu de via sobrepassat el Pito del Sereno.

Es pot pujar pel Monestir direcció Sant Benet i baixar a Trinitats.

Després d'una bona suada ja som a peu de via !

Primer llarg:      Som davant una típica rampa de tercer/quart Montserratina que pujarem per on la roca ens agradi mes;   trobarem algun lloc on posar Tòtems/Àliens petits abans de la primera assegurança que protegeix un primer ressalt, en trobaremj un segon on també hi ha un bolt i el darrer abans d'iniciar un flanqueig horitzontal per arribar a la reunió.   La roca en aquest flanqueig és una mica trencada i ens farà escalar atents.

Primer llarg, placa de quart amb algun ressalt protegit. Fotos Jordi Ceballos.

Des de la reunió, el Jordi començant.

Recuperant el primer llarg i apunt d'iniciar el flanqueig horitzontal d'entrada a reunió.

Mur del segon llarg.

Segon Llarg:       Surtim en tendència a la dreta a buscar el mur desplomat abastant la primera assegurança, la segona ens farà estirar, l'Òscar és prou alt i un mestre en l'artifo ! el Jordi s'ho fa prou be, però això no s'acaba....cal flanquejar a l'esquerra i deixar els estreps, la roca aquí és cantelluda amb preses petites però bones, una bona tibada fins a situar-se i agafar el fil del lliure, sempre costa després d'una tibada d'artificial.    L'escalada és vertical fins al llavi superior quan ja s'ajeu i per una rampa anem a una Alzina on es fa reunió.

Començant l'artificial, amb un pas curiós del primer al segon bolt.

Continuació en lliure, amb bona roca i bon cop de gas !

Sortint del tram vertical del segon llarg, amb el Pito del Sereno de fons.  Foto Jordi Ceballos.

Tercer llarg:        Aquesta tirada ja no forma part de la via dels Masó, és la via Normal per arribar al cim;   completament desequipada haurem de dur alguns friends fins a l'1.

Comença amb una grimpada on cal controlar la roca, anem guanyant ressalts fins a situar-nos sota la berruga del cim.   Ens protegim a la fissura de la llastra de la dreta, que fa una mica de por....acabem d'enfilar-nos mirant d'anar cap a l'esquerra evitant sobrecarregar la zona delicada.

El cim gaudeix d'unes vistes impressionants ! Des del Serrat del Moro a La Mòmia, no ens cansem de fer fotos i admirar l'espectacle.

El tercer llarg és de la via Normal, desequipat.

Descens:      Un ràpel d'uns 25 metres pel vessant Sud a buscar una canal arbrada que ens deixa a peu de via.

Superar la berruga final demana una escalada delicada i atenta.

Material:    5 cintes exprés, Estreps i Flotants fins al 1 

Foto cim de la Nineta.

Preparant el descens admirem la contrada....

El Pito del Sereno

El Pito del Sereno i el Sereno.

Al davant la Carota i trèuen el cap els Flautats a la dreta i la Mòmia a l'esquerra, Aeri i Serrat del Moro al fons.

La Momieta i La Mòmia amb la Llastra característica.

Agulles de Trinitats. La Cara de la Vella, La Punxa i La Porra

Bona ressenya dels autors: Germans Masó Garcia.

Una via molt ben trobada en un entorn fantàstic.   Que no ens enganyi el grau amable de la ressenya, l'escalada hi és obligada amb poques possibilitats d'acompletar l'assegurament, escalada Montserratina total.

Escalant a l'ombra del Sòcol de Narieda, via de la Brownie. L'Alt Urgell. 07-06-2025.

El sòcol de Narieda des de l'aparcament.

 

        Aquest any hem tingut una primavera excel.lent amb molta aigua i temperatures fresques, però aquest final de maig i principis de juny s'ha acabat la fresca i ha entrat calor Sahariana.....cal escalar a l'ombra i on millor que al sòcol de Narieda?   Aquí la colla de la Seu ( Miquel Garrell, Pilar Perales, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez, bons amics, hi han obert i restaurat un reguitzell de bones vies.

Anem una bona colla, el Josep, Àngels i Xavi aniran a Lo Nostre amic i nosaltres amb el Salvador i Josep Maria anem a la via de la Brownie.

Peu de via, foto superior Josep Maria Mallofré.

APROXIMACIÓ:

Anem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.  

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol on ara hi ha una cadena per ajudar a pujar i baixar;  anem seguint amb intuició el corriol en tendència a l'esquerra fins a un punt on la paret sembla mes baixa, aleshores enfilem amunt i sortim al sector inicial on trobem la Baron Rojo i el Nostre amic;     nosaltres resseguirem la base de la paret cap a la dreta, Sud, fins a trobar la Via de la Brownie, que comença just abans de començar a baixar a buscar les altres dues vies: Charlye 10 o Línies de Nazca, hi ha una corda fixa. 

Primer llarg:       just on comença la corda per ajudar a la baixada veurem un parabolt, és per aquí.   A l'inici anirem enllaçant plaques entre replans de vegetació, roca arrodonida on cal estar atent.    Actualment la línia està prou neta i s'escala be;    quan s'acaben aquests blocs entrem a una placa d'aspecte trencadís, amb llastretes, que també sembla prou sanejat i net.   amb cura es va pujant sense problemes fins la reunió, que resta mig amagada per la vegetació en un replà a la dreta, per poc que no me la salto....com a punt d'orientació és aprop d'un parabolt enfonsat, que pensava jo que era la reunió i algú havia malmès.

Primer llarg. Foto Salvador Berdajin.

A la placa abans d'entrar a la primera reunió.

Primera reunió a la dreta de la línia lògica, en un replà. Foto Salvador Berdajin.

Segon llarg, per plaques agradables i bona roca.

Segon llarg:       comença anant a buscar la placa, aquí gaudirem de bona roca i preses agraïdes que faran la progressió plaent.  La reunió és al peu del mur vertical que tenim a sobre.

Potent inici del tercer llarg. Foto Salvador Berdajin.

Tercer llarg:      del replà de la reunió comencem per l'esquerra amb un pas potent per xapar el primer bolt, continua amb preses franques i bones on haureu d'escalar segurs ja que la segona assegurança és molt amunt i fora de la línia lògica de progressió, una errada en aquest punt i caurem a sobre la reunió !   Una vegada xapat el segon bolt, ja més tranquil, continua la progressió en tendència a la dreta fins a un replanet del que ara ens enfilem amunt a l'esquerra per entrar a un bonic diedre de franca progressió.    Al tram inicial potser es podria posar quelcom de protecció, però no portàvem res.

Després de la placa vertical, entrem a un bonic diedre-

Tercera reunió. Foto Salvador Berdajin.

Quart llarg, placa vertical i fina on cal apretar les dents !

Quart llarg:     comença de la reunió una mica a la dreta per anar amunt tot seguit;  escalada de petites regletes i forats on haurem d'apretar les dents per encadenar!    El pas clau és a l'alçada de la tercera xapa.   Un bony a la dreta ens permet trobar les preses adients per superar-lo.   La continuació no dóna treba amb algun pas d'adherència al límit  fins al reunió, molt ben trobada !!!

Superat el pas clau, resta un tram on no et pots relaxar encara...

Descens:      nosaltres seguint les recomanacions dels aperturistes vam fer quatre ràpels amb corda simple de seixanta, d'aquesta manera t'estalvies sorpreses al recollir corda.    També es poden fer dos de seixanta però amb moltes probabilitats de que aquestes s'enganxin.

Fígols i Organyà amb la Vall de Cabó a l'esquerra.

Material:     Amb dotze cintes exprés es passa.    Segons el grau recomanable estreps i alguns flotants sobretot per a la tercera i quarta tirades.

Ressenya dels aperturistes i de Joan Asín, gràcies !