 |
| A primer terme la Torre Xica, al darrera altres torres de la Roca dels Arços |
Per cremar els torrons l'endemà de Sant Esteve fem una colectiva a Abella de la Conca, som una bona colla, el Mingo i el Quique, el Josep Maria i el Manel, el Joan Pera el tenim espatllat...i l'Anna, el Toni i jo. Com que venim de localitzacions diferents quedem a Isona per esmorzar, a l'antic Cinema.
Tot i ser un divendres, el fet d'estar enmig de les festes Nadalenques, fa que el Bar estigui ben ple, hi sort, ja que la sala es gran i amb l'estufa que hi tenen no hi fa pas calor dins...
Satisfets després d'un bon mos agafem la carretera que va a Coll de Nargó (L511) per poc després de passar el Km 3 girar a l'esquerra direcció Abella de la Conca.
Aparcarem a una esplanada que hi ha abans d'entrar al poble amb una esplèndida vista de la Torre Xica el nostre objectiu; i és que hem decidit que tots hi anirem, repartint-nos les tres vies que hi ha obertes.
 |
| Diedre on comença la via, hi trobarem un tasco permanent. A sota el Toni estudiant-ho. |
Amb el Toni i l'Anna anirem a la de mes a l'esquerra, la primera que s'hi va obrir, La Mariquita Pérez.
Obra del mestre Remi Brescó en solitari ( març 2013).
L'aproximació és curta, podem anar directament de l'aparcament per un corriol entre blocs i matolls o pel poble, que és el que fem nosaltres: seguim la carretera amunt i abans d'arribar a la font girem un costerut carrer a l'esquerra com si anèssim a l'esglèsia; passem aquesta i el carrer mor en un dipòsit, el voregem per l'esquerra on un corriol ressegueix la base de la Torre. Abans d'arribar al camí de baixada, en un tram que la paret fa un gir, trobarem una fissura que s'énfila en diagonal a la dreta, el pany de paret mira a ponent, i que és on hi ha el peu de via, si ens hi fixem veurem el cabler d'un tascó abandonat a l'inici de la tirada.
 |
| El primer tros s'ha d'autoprotegir, aquí llaçant un boix, a sota arribant a la reunió. |
Ens partim la via, el Toni es demana començar: fissura neta excepte el tascó al principi; agafa en fred i es fa extranya la roca, però la veritat que és molt ben trobada. Un boix ens serveix per posar-hi una baga.
Quan s'acaba la fissura toca entrar a la placa, aquesta és escamosa i fa escalar amb cura. Trobem un bolt i ja entrem de ple a les plaques amb trams plans i ressalts, un amb força molseta que no molesta malgrat l'aspecte.
Al capdamunt cal anar a la dreta, d'entrada el Toni segueix recta i per sort veu la reunió, prou amagada.
 |
| Primera reunió, un pont de roca que reforcem. |
 |
| Placa d'adherència a l'inici de la segona tirada, prou finota. |
Continua el Toni, la segona tirada sembla tranquil.la, però ja d'entrada ens ensenya les ungles: adherència i anar de forat a forat fins que aquests es fan escadussers i obliguen a estudiar prou el pas, a més les assegurances no són a tocar. Superat el pas crític, la via que anava a l'esquerra deriva a la dreta i amunt fins la reunió.
 |
| Començant la tercera tirada, la mes exigent, adherència de la bona .... |
La segona reunió és còmoda, ara fem canvi de cap de corda, és el meu torn. La tercera tirada comença amb un flanqueig horitzontal d'aspecte feroç i que es deixa fer, amb tendència amunt fins un punt en que l'adherència ja és màxima, preses de dityets i peus minsos....és el tram de 6a. Em sembla que per la dreta m'en sortiré, m'enfilo i quedo aturat...vaja, per aquí no vaig be, em cal desgrimpar i mirar-m'ho : és per l'esquerra gairebe segur i sí, per allà surt la seqüència ! fins aquí les assegurances prou aprop, però ara cal posar-hi morro, per sort la roca ajuda i ben content entro ala penjada reunió.
 |
| Superant el pas clau, per l'esquerra, que per la dreta m'he quedat clavat.... |
 |
| Tercera reunió, ben penjada. A sota el Toni amatent a la progressió de la quarta tirada. |
Mentre munto la reunió observo la continuació, bufa ! però ja ho tastarem de moment recupero els companys que "xalaran" amb l'adherència.
 |
| Primers metres de la quarta tirada, col.locant un friend per assegurar l'entrada a la placa. |
La reunió per a cordada de tres no és gens còmoda, així que el Toni es queda una mica per sota la mateixa.
La quarta tirada es veu espectacular, sobretot la sortida: cal anar a l'esquerra a buscar una fissura i enfilar-nos a la placa de l'esquerra; cal primer col.locar un càmalot del 0,5 per evitar el factor 2, queda a caldo !
Una vegada assegurat, toca enfilar-se pel diedre-fissura, a l'esquerra primer toques preses petites, pero que dónen confiança per seguir palpant...engrapo un canto dels que fan goig, aleshores amunt i crits! una tibada i sóc dalt la pilastra, m'equilibro i xapo còmodament el primer bolt, bufa, un pas espectacular, no pas difícil, pe`ro no s'hi val a dubtar...
 |
| Pas espectacular, que fa angunia fins que no palpes la roca amb les mans... |
Per sobre veig una aresta prou plaent aparentment, després no ho serà tant, cal escalar i tibar amb passos prou elegants, dels que fan afició. Arribo al cim on no hi ha reunió, e spot fer servir la del ràpel, però queda molt amagada, llaço un bon bloc i faig reunió com si d'una cresta Pirinenca es tractés. Llàstima que es perd la perspectiva de la progressió dels companys.
 |
| Contents al cim ! Anna, Toni i Jaume. |
 |
| El Josep Maria i el Manel entrant a cim després de fer la Yolanda Cortés. |
A dalt la Torre coincidirem les tres cordades, tots hem gaudit prou, temperatura ideal, solet i a Isona, la boira encara present !
 |
| El Mingo ja recuperat després de la seva llarga aturada, han pujat amb el Quique per la Pepa. |
 |
| Ràpel a peu de Torre i ja començant el corriol de baixada. |
Per baixar rapelem amb una sola corda de seixanta, si ho feu així, recordeu que la corda no arriba a baix i cal fer una petita desgrimpada, potser millor baixar amb dues cordes però aleshores podem tenir problemes de recuperar-les...
Una vegada a terra, cal seguir un corriol que primer s'allunya de la Torre per després anar fent ziga-zagues, hi trobarem alguna fita, per acabar al peu; tornarem a flanquejar per la base fins a l'església i el poble.
 |
| Esglèsia de Sant Esteve d'Abella amb la Torre Xica |
Escalada semiequipada, pot ser útil un joc de Friends fins el 2 i els Tascons, bagues sabineres també. Un estrep si l'adherència no és el vostre fort.
Curta i intensa, de les tres és la que he trobat mes homogènia en quant a la dificultat, força mantinguda i assumible, gens obligada altrament (V+) Es nota que va ser la primera i també es nota l'ofici d'en Remi Brescó.
Havent fet ja les tres, aquesta és la que m'ha deixat mes satisfet, sense voler desmereixer les altres dues, que són ben bones.
La Torre Xica, un bon terreny de joc per gaudir del calcari d'Abella, amb poca aproximació i la possibilitat de fer mes d'una via si en tenim ganes.
