divendres, 29 de maig del 2026

Via Josep Barceló al Dàtil. Agulles de Montserrat. 12-05-2025.

Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu,

 


           A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura!   Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer.   Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.


APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.

El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:     Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió.
Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).



Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió.


Segon Llarg:     Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa.    El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.


El Ricard estudiant la sortida del segon llarg.

Progressió en diedre i placa anar alternant.


Recuperant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.


Tercer llarg:    som al llom sud del Dàtil i l'escalada esdevé plaent, amb molt bon rocam, les assegurances espaiades, on toca.  Progressem amb tendència a l'esquerra tot i que podem triar...superat el primer tram vertical, la paret s'ajeu fins a la reunió.  
Des de la segona reunió estudiant la continuació.  Al darrera la Miranda de les Bohïgues.

Darrer llarg amb una roca sublim, escalada plaent !


Descens:  Anirem a buscar el vessant Nord on farem un ràpel d'uns 25 metres
Foto Dàtil's


Material:     14 cintes exprés, Estreps (2)
Amb un ràpel d'uns 25 metres baixem de l'agulla.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val.   Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill !  Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats.   I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.
Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.

6 comentaris:

  1. Enhorabona!! Una via molt bonica, gràcies per posar la nostra ressenya.

    ResponElimina
  2. Gràcies amics! Les vostres ressenyes m'agraden, bona feina.

    ResponElimina
  3. Una via per disfrutar-la, variada i treballosa, amb va agradar
    Salut i muntanya

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Josep Maria, d'aquelles que te una mica de tot i ben equipada.

      Elimina
  4. Enhorabona Jaume i companys, això deu de ser cara est, només toca el sol al mati, no? Sembla que està ben equipada. Per cert, això és ara? Ho dic perquè os veig en màniga llarga

    ResponElimina
  5. Gràcies Mingo! és del Maig de l'any passat com posa a l'encapçalament. Efectivament és est, però el primer llarg comença a l'ombra i ja saps la fresca que fa a Agulles.

    ResponElimina