Via Joan Armengol i Comas a l'aresta nord de la Miranda dels cavalls. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 30-05-2024.

Vista de l'aresta nord de la Miranda dels cavalls des del camí dels Monjos.

      Amb el canvi d'hora les tardes ja són prou llargues i el Ricard em proposa d'anar a fer una via dels germans Masó dedicada al malaguanyat Joan Armengol    ( Baró).   

La via és a l'aresta Nord de la Miranda dels Cavalls amb el que tocarà una bona caminada,  tanmateix al ser tres, també ve la Mar, doncs ens podrem repartir el pes.   Una bona suada no ens la traurà ningú però!

APROXIMACIÓ:

Ens trobem a Matadepera i d'allà fem cap a la Urbanització Cavall Bernat com si anèssim a Can Robert, deixem enrrera el trencall per enfilar-nos al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra deixem el cotxe, aquí comença el camí que s'enfila per la canal de les Bruixes, hi ha una fita de la Diputació, Servei de Parcs. Entronquem després de la canal amb la pista a Can Pobla, passat uns dos cents metres la deixem per continuar un corriol perdut a l'esquerra; senyal d'Abelles,  puja a un llom per anar a parar al carener que ja no deixarem tot travessant dues pistes. Flanquegem la Cinglera del Bolet de Can Poble fins arribar a la canal de la Querosa que remuntem anant a sortir al  Bolet,   Agafem un corriol que va a l'esquerra i passa per sota l'aresta dels Cavalls, és el camí del Mal Pas de Can Pobla.   El seguim i quan ja hem pasat la canal dels Cavalls ens enfilem a buscar la base de la Miranda que flanquegem cap al nord oest fins a travessar una clapa de boixos trobant el peu de via, característic mur amb grans blocs sota l'aresta Nord.

 

Després d'una bona caminada ja som al peu de via. Foto Ricard Rofes.

Foto Mar.

Primer llarg:         Comença grimpant a buscar el mur de grans blocs als que ens haurem d'enfilar, escalada típica dels germans Masó aprofitant totes les facilitats que proporciona la paret...al caire un únic espit que ens protegirà la sortida.   Aquest pas a la ressenya li posa Vè, però em va ser impossible de sol.lucionar havent de treure els estreps per superar-lo...de mans no hi ha cap presa bona i potser és de col.locació o és que jo sóc molt "patata" ;  continuo ja sobre un relleix enfilant-me cap a la dreta buscant la millor roca per a travessar una altra franja dreta però menys que l'anterior, amb molt de cura ja que no hi ha cap assegurança ni possibilitat de reforçar.   Entro en un codolar que em porta al peu de l'aresta on busco la millor Alzina per muntar reunió.

Curt però trempat mur del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

La Mar recuperant el primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Aresta del segon llarg i primera reunió en unes alzines.

Segon llarg:       l'aresta s'agafa pel seu caire, el Ricard quan és una mica amunt llaça un abret que té aprop ja que la roca és delicada i fa patir, la via no es repeteix gaire....superades unes graonades troba un mur vertical que, ara sí, és protegit per dos espits.   Una Savina ens proporciona seguretat i ens aboca a una fissura vertical, l'A1 de la ressenya, a tal fet portem claus i Pitons, però quina no és la nostra sorpresa al veure que els pitons hi són clavats !

Quan s'acaba la fissura toca sortir cap a la dreta, trobarem un espit, el darrer. Ara un mur vertical que acaba amb una sortida de piscina ben divertida, per sort aquí la roca és de la bona i la dificultat més agraïda. !

Començant el segon llarg amb roca a controlar. Foto Mar.

En aquest pany vertical trobem les dues úniques expansions

Per sobre la Savina hi ha dos claus ! no ens ho esperàvem, per això havíem dut el martell.

Darrer tram de l'aresta, ara cal superar un altre mur abans de la reunió cimera. Foto Mar.

Superant el darrer tram. Foto Ricard Rofes.

Satisfets dalt la Miranda tot plegant material. Foto Mar.

Foto Miranda ! Foto Ricard Rofes.

Descens:     Del cim anem a buscar el costat oposat al que hem pujat on tenim una bona graonada que gràcies a una ferma Alzina ens ajudarà a tot fent el mico baixar a la canal;  una vegada a aquesta  la seguim direcció sud  anant a sortir a la canal dels Cavalls i al camí de pujada.

Material:      Unes sis cintes exprés, bagues per llaçar i estreps.   En principi els claus hi eren, però no està de mes dur un martell i alguns claus al fons de la motxilla, mai se sap....

Baixada a buscar la canal fent el Mono per unes Alzines. Foto Mar.

Una via per enamorats de Sant Llorenç on malgrat els pocs metres escalats quedareu ben satisfets, no us refieu del grau de la ressenya, la roca de Sant Llorenç canvia i si salta una presa clau el pas pot resultar molt difícil, penso que és el que deuria passar al primer llarg.  Nosaltres ja no teníem mes temps, la tarda és curta, però si voleu aprofitar un matí, podeu escalar mes, a la dreta trobareu la via del Bragató dels Cavalls i encara més a la dreta la 87-2000.

Ressenya dels Germans Masó i Croquis de vies que podreu trobar, com la ressenya a la web Satllors.com