 |
Penya-segats de Cala Ginesta. Foto Paco Garcia. |
Primera visita a Cala Ginesta gràcies a la informació proporcionada pel Sergi Villar ( Altres vies) que hi ha obert aquesta línia i posteriorment amb en Joan Vidal quatre línies mes abans d'arribar a la que avui estrenem.Mai havíem escalat en aquest curiós topant, sí al Pas de la Mala Dona, o a la Falconera i Port de Garraf.
Aprofitant que és una via ideal per a dies freds ens hi apropem amb el Ricard Rofes i el Paco Garcia Quilis una tarda de Març.
 |
Detall de l'aproximació per les Costes del Garraf. Font Google Maps. |
APROXIMACIÓ : Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32; deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf. Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament, a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe. Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.
De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció: entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; haurem de seguir-la tota fins al final que s'acaba, allà comença la via.
 |
Un dels possibles aparcaments dels tres que hi ha, el del mig el millor. |
 |
Ja a la plataforma per sobre el tren i al darrera Cala Ginesta....escalem o ens banyem ? |
 |
Al final de tot de la visera del tren comença la via. |
La zona és molt maca si mirem al mar, tanmateix hi ha molta bruticia dels brètols que l'escampen des la carretera i d'altres que ho fan des de la plataforma mateix.Per sort l'ambien de penya-segat i la bellesa del mar guanyen.
El primer llarg és una entrada delicada, sobretot per als segons de corda, a la paret. Convé posar quelcom a l'inici del flanqueig, que una vegada hi has entrat és plaent i en descens a buscar una plataforma sota l'espectacular placa fissurada.
 |
Preparant el material. Foto Ricard Rofes. |
 |
Començament delicat per entrar al flanqueig |
 |
Primera reunió. |
 |
Recuperant el primer llarg i la plataforma de la primera reunió. Foto Ricard Rofes. |
 |
Fantàstic mur fissurat del segon llarg, i que per si sol justifica la línia. |
 |
Inici en diedre divertit i bona roca. |
El segon llarg per si sol ja justifica la visita, es veu interessant, vertical i fissurat; comença enfilant un curt diedre que ja ens deixa a la placa vertical, que ho anirà sent cada cop mes fins a desplomar un pel. La roca hi és abrasiva i de gran qüalitat, el que permet apurar el grau. Equipada justament, haurem d'acompletar l'equipament segons necessitem.A sota un sostret quan comença a desplomar mes, ens decantem a la dreta, aquí és on caldrà apretar ! Acabat el flanqueig la línia suavitza, sueprarem unes graonades amb bona presa entrant a reunió falnquejant a la dreta per terreny terrós, protegit per un clau.
 |
Al pas clau i sortint cap a reunió. |
 |
Segona reunió. |
 |
Entrant a la segona reunió. |
 |
Per terreny a estudiar comença el tercer llarg. |
El tercer llarg es veu caòtic amb roca d'aspecte trencat, però és prou bona i amb cura anirem superant ressalts fins entrar a una placa ben maca abans d'entrar a la reunió. Podrem equipar al gust. Reunió en un gran ferro possiblement de les obres de la carretera a prova de bombes ! De la reunió a la carretera és un moment, restem sota mateix del mur de protecció que haurem de saltar per anar a buscar el cotxe.
 |
Els companys a la segona reunió, entrant a la tercera. |
 |
A la divertida placa final. Foto 2ª Paco Garcia. |
 |
La via acaba a la carretera, haurem de vigilar per anar a buscar el cotxe. |
Via curta però que ens omple una tarda , gràcies Sergi Villar i també Joan Vidal per trèure de l'oblit aquesta línia: Oberta per en Sergi Villar en solitari inicialment i amb l'ajuda d'en Santi Gallifa per acabar-la; dedicada a Joan Víctor ( Txupi) company desaparegut prematurament. Aquest gener amb l'ajuda d'en Joan Vidal li han fet un rentat de cara posant algun bolt a reuniopns i al segon llarg.Recomanable i divertida! amb unes deu cintes passareu mes un joc de Càmalots/Tòtems fins el tres.
Per aprofitar la visita actualment teniu quatre vies mes abans d'arribar al final de la terrassa del tren :
VIES  |
Ressenyes dels autors i dels amics Manel i Ita. |