Los Misteris del Pepegall i Lo NIck al Talós. Alòs de Balaguer.

El Pic de Castellàs al Serrat del Poll.

Aquest dissabte anem cap a terres de ponent, ara fa dies que no visito Alòs de Balaguer. Ens trobem al Bruc el Joan, el Josep Maria i el Pito, bona colla per a fer dues cordades. A-II direcció Cervera, en sortim abans per anar a Agramunt i d'allà a Artesa, on al Forn Serra fem un bon esmorzar; avui és un dia de trobades, car al Bruc hem coincidit amb la colla del Joan Asín i al bar amb el Ricard, el Joan Prunera i el Jordi Joan. Ja amb el dipòsit ple fem per la carretera de Baldomar fins a Alòs, passem davant del restaurant el Molí, al final del poble a la dreta hi ha una font,nosaltres seguim recte per una pista que ressegueix el riu fins sota la paret. A l'anar dues cordades farem Lo Nick, el Joan i el Josep Maria i nosaltres la Misteris del Pepegall, que tot i que fa dos anys que l'havia fet, en tenia un bon record.

Arribant a la placa tècnic de la pimera tirada.

La pintada que hi havia al peu de via ja s'ha esborrat, però el qe sí que es veu és la O.F. picat a la roca, la següent via és la nostra. Com l'altra cop començo, el company és més esquiador de muntanya que escalador, i em deixa les tirades "series". Divertida fins la placa, i també plena de terra...veig que això no canvia amb el temps, com tampoc canvia la manera de fer-la, un parell de tibades de cinta, repassant ressenyes llegeixo que per l'esquerra surt millor...

Divertida segona tirada.

Continua el Pito, bona presa i menys verticalitat, una disfrutada vaja. Fa reunió a l'arbre, comuna amb l'Olga Frontera.

El Joan i el Pito a la placa de després la feixa

Fem el canvi de reunió per la feixa anant a l'esquerra a buscar la brillant placa entre els dos esperons de l'Olga Frontera i la Sòrdenes Mon Güeff. Els companys es posen a l'esquerra i nosaltres al mig, mes a la dreta hi ha El Pal de la W. Es demana la tirada el Pito, em sembla be, així podré alternar les tirades respecte a l'anterior ascensió. Aquí ja cal apretar mes, i les assegurances et fan escalar.

Encarant el darrer tram abans d'entrar a la tercera reunió.

El Joan i el Josep a Lo Nick

En Pito entrant a la quarta reunió després d'una espectacular tirada.

La quarta tirada és la reina...vertical i mantinguda, et fa escalar i et va cansant els braços, amés és prou llarga i si no gestiones be la corda, aquesta et frega molt. En te la culpa el flanqueig horitzontal per esquivar un tram de paret poc fiable; quan acabes el flanqueig cal tornar a enfilar recta amunt tot aprofitant una fissura i la placa, que es va alternant, per tornar a flanquejar a l'esquerra per entrar a la reunió, aquesta, llàstima, es en un replà que no et deixa veure l'evolució del company.

En Josep Maria a la seva darrera tirada i assegurant l'entrada del Joan.

La nostra darrera tirada, flanqueig inicial per trempar recta amunt després.

Això s'acaba, surt el company a fer la darrera, és molt llarga i també caldrà gestionar be el fregament! comença flanquejant a la dreta a buscar un bolt visible. Atenció a no enfilar-se massa, cal seguir el terreny mes fàcil fins sota una potent sabina que passarem per la dreta encarant el mur final, vertical i amb bona presa, aquí les assegurances són molt allunyades, però la roca ho permet. Entronca amb els darrers metres de l'Olga frontera. Acabo amb una grimpada fins al cim, del que desgrimpem a buscar la instal.lació de ràpel en una bona i gruixuda Sabina.

A la cresta cimera

Rapelant amb el Segre i el Congost de Mu de fons.

El ràpel ens deixa a l'inici de la tartera per sobre dels ràpels de les vies de mes a l'esquerra. Amb cura de no acabar d'espatllar la tartera, com ha canviat de quan la vaig baixar per primera vegada farà uns dotze anys...esperem que no segueixi el destí de la del Pedra.

Ressenya dels autors

LO GALL

Una via per disfrutar-la, gairebé tota equipada, tan sols vam posar alguna baga en Sabines i un pont de roca, de grau i verticalitat molt mantinguda sobretot a la segona part. Amb el "plus" de fer Cim ! De les que crea afició.