Agulla Tombada o de Sant Jordi o del camí de Can Pobla i de postres via Brocamoll al Morralet de la Querosa. Sant Llorenç del Munt. 06-03-2024.

L'agulla Tombada amb la creu i el Sant Jordi que també li dóna nom des de la pista de Can Pobla.

       Amb el Ricard Rofes teníem ja molt mirada aquesta agulla des que la va piular el Manel i la Ita al seu blog;  hi vam anar un dia amb el Paco amb la mala sort que ens va ploure i encarar aquesta placa inicial molla, doncs que no motivaba...unes setmanes mes tard aprofitem una tarda i hi tornem amb un bon sol.

APROXIMACIÓ:

Anem a Matadepera fins al Pavelló primer d'octubre remuntem la riera de Les Arenes, a la primera rotonda girem pel passeig del Pla que seguim fins a una gran rotonda , la de l'escola Montcau La Mola, aquí seguim l'avinguda de Can Marcet fins al seu final al carrer de les Boixaderes, que seguirem fins que s'acaba aparcant al final;  continua una pista de terra que remunta la vall, la seguirem, baixarem a travessar el Torrent de La Querosa i abans de sortir a la pista de Can Pobla anirem a la dreta flanquejant, passem per la base del Morralet de la Querosa continuant flanquejant fins entrar en un clot enboscat on al final hi ha la base de l'agulla, la via va pel vessant sud, evident.
 

Remuntant el torrent de la Querosa, abans d'atravessar la pista a la dreta trobem l'agulla tombada que també podria ser l'agulla amagada...

Primer i únic llarg:

De la primera visita ja teníem controlat un cap de burí que ajuda a entrar a la placa, es troba bastant a la dreta, comprensible si pensem que la via es va obrir en artificial, actualment sembla més senzill entrar-hi per l'esquerra i ho és però renoi!

Una vegada passada la plaqueta o escanya burins ens hi penjem d'estreps, ara cal anar a buscar un altre burí, aquest amb plaqueta al llavi dret d'una balmeta al mig de la placa.   Cal deixar l'estrep i fer algun pas delicat abans de xapar-lo;   d'aquí anirem ja amb millors preses a buscar la fissura de l'esquerra.   Ens hi assegurem amb un Tòtem groc i un Càmalot vermell que no queda gaire a caldo...avisats pels amics Manel i Ita clavem una U llarga que aquesta sí queda a caldo !  tan a "caldo" que el company no podrà trèure, amb el que queda per a futurs repetidors.

Havent localitzat el cap de burí ens preparem per començar. Foto Ricard Rofes.

Cap de burí que costa de trobar.  Foto Ricard Rofes.

Ja a la placa ens acostem a la fissura on ens podem assegurar amb friends i on clavem un clau al capdamunt.  Fotos Ricard Rofes.

Amb el pitó ben posat és l'hora de fer el pas per entrar al replanet de l'esquerra, pas amb una roca molsosa gens agradable, sort de la seguretat que dóna el pitó !

Ja al replà, gaierebé sense estirar-se trobem un altre cap de burí, d'aquest cal escalar un tram vertical i amb roca sospitosa finsa poder abastar el darrer espit altram més vertical.   Aquest tram és de tensió fins que no es xapa l'espit, ja que el burí de sota és força avall i no crec que aguantés una caiguda...

Tram delicat per abastar un burí prou amunt.  Foto Ricard Rofes.

De l'espit trobem un tram amb bona roca que ens fa escalar amb més fluidesa i ja fins al cim per placa cada cop més suau i agradable.

La reunió cimera la fem d'una Savina amb un cordino nou posat pels companys Manel i Ita, gràcies.

Reunió a la Savina cimera. A la dreta la capelleta metàl.lica de Sant Jordi.

Descens:

Es pot fer una grimpada a buscar la cinglera del davant, tram força brut o rapelar de la Savina, baga i malló pel fet, d'uns 20 metres.  El ràpel és curiós ja que passa per un gran bloc encastat aterrant as la canal oest de l'agulla, si més no curiós. 

Al tram de lliure després d'un artificial precari....

Material:

Dues plaquetes recuperables o escanyaburins, Frienda/Tòtems, nosaltres vam posar el groc i el vermell, el Pitó, una U llarga s'hi va quedar, si no ha passat cap pobre doncs no us farà falta.  Un estrep i vuit cintes exprés.

Ben satisfets al cim de l'Amagada.

Aprofitem les bagues i el mailló que van deixar el Manel i la Ita.  Foto Ricard Rofes.

Ràpel d'uns 20m pel vessant oest ben curiós.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Via Brocamoll al Morralet de la Querosa

Després de l'agulla tombada encara ens queda llum i el Ricard s'ha quedat amb ganes d'escalar amb el que baixem una mica anant a buscar el sòcol del Morralet, el flanquegem fins al costat esquerra on hi trobem una gran Savina, aquí comença la via Brocamoll.  Llacem la savina i ens enfilem per sobre d'ella, ara toca flanquejar a la dreta, aquí la via es posa seriosa, aquesta travessa es fa mirar i cal apretar i trobar les millors preses.   Ja al flanqueig progressem amb cura cap a la dreta abocant-nos cada cop més a la timba.    Al final toca anar amunt, ja hem vençut les principals dificultats, ara cal superar un parell de ressalts i arribar al cim per placa.  Una via curta però intensa !

En baixem caminant ja que s'arriba al cim de la cinglera al peu de la pista a Can Pobla.

Material:

Baga per Savines, sis cintes expres, la ressenya recomana un clau que nosaltres no vam necessitar.

Sòcol del Morralet de la Querosa, la via Brocamoll va pel costat esquerra.

Una gran Savina és la primera assegurança de la via i ens ajuda a localitzar-la.

Entrar al flanqueig i ell mateix és la clau de la via.

Després del flanqueig un parell de resalts i arribem a la placa cimera.  Foto Ricard Rofes.

Ressenya dels germans Masó que podreu trobar a Santllors.com

La Normal a l'Agulla Tombada va ser oberta per Josep Fígols i Joan Miquel Dalmau l'any 1971 i amb l'equipament actual demana una restauració.

La via Brocamoll va ser oberta el 24-10-2010 per Óscar i Albert Masó Garcia i és prou ben equipada.  El tram inicial és prou finot i ens deixarà ben satisfets per com n'és de curta la via.

Via Puigmal al Cap de Mort o Calavera. Roca 350 a Sant Antoni, Torrent de Santa Maria. Montserrat.

Des Torrent de Santa Maria estant ja veïem l'objectiu.

 

El Cap de Mort també conegut com a Calavera el trobem tot remuntant el torrent de Santa Maria a la nostra dreta, abans d'arribar al Cigronet.  És una modesta agulla amb un aspecte característic que la fa inconfusible i desitjable.   La seva via normal és prou assequible i es va fer ja fa molts anys,  Pel vessant oposat s'hi va obrir la via Puigmal passant pels desploms més agosarats;   aquesta línia començava flanquejant des del collet amb la Cua del Diable anant a buscar la cova sota el Cap de Mort i es va obrir com a provatura d'un material molt novedós aleshores, anys 50, les Pitonisses d'expansió,   L'objectiu principal era valorar aquest nou material de cara a un objectiu més agosarat com va ser l'apertura de la via Puigmal del Cavall Bernat.

La Puigmal del Cap de Mort es va obrir el 18-06-1954 a càrrec de Jordi Àlvarez, Jordi Ayats, Miquel Navarro i Barriere i Jordi Gil ( segons Josep Barberà al seu llibre Montserrat Pam a Pam pàg 230.) al primer intent a l'alçada de l'ull E en Jordi Àlvarez va clavar dues pitonisses de les que va rapelar doncs es feia de nit !  Un bon test de confiança.

Tant bon resultat van donar aquestes pitonisses que el 17-10-1954 s'obria la via Puigmal al Cavall Bernat amb l'esmentat material.

L'any 2008 es va reequipar la via  amb bolts, deixant moltes de les pitonisses originals per al gaudi dels propers repetidors, gràcies X. Coma, J. Solà i A. Zabaleta.

Força abans d'entroncar amb el camí de Sant Jeroni anem a la dreta per corriol obert.

Arribem a peu de via ben suats ! el Cigronet al darrera.

APROXIMACIÓ:

Del Monestir anem a buscar les escales dels pobres, fem el pas dels francesos i pugem a Santa Anna, continuem amunt per les escales de ciment, a la dreta deixem el trencall a Sant Benet i a l'esquerra el que baixa a travessar el Torrent i cap a Sant Joan i Gorres.   Del Pla dels Ocells continuem per la llera del Torrent de Santa Maria fins al Pla de Les Taràntules.   Continuem pel llit del riu fins a albirar a la dreta la silueta del Cap de Mort, aleshores busquem un corriol en una franja de pedres per sortir del torrent i per codinars oberts anirem pujant fins al peu de l'agulla, evident.

El Peu de via és al marge dret de la placa sota el Cap, on hi ha un reguitzell de vies d'esportiva, nosaltres ens enfilem per la de més a la dreta.   La via original pujava per la canal arbrada del costat fins a flanquejar a buscar un forat molt gran on anirem també a parar nosaltres però escalant una mica més.

El primer llarg és una placa d'aquelles que fan goig.

Primer llarg:

Ens trobem als peus d'una ampla placa amb un peu de via ben còmode;  una vegada localitzada la primera expansió, prou amunt, anem progressant per un rocam de luxe;  cap a la meitat una franja terrosa ens farà apretar una mica.

Al capdamunt, una mica a l'esquerra, en una plataforma trobem la nostra primera reunió.

Arribant a la primera reunió.

Segon llarg:

Surt cap a l'esquerra en un flanqueig pràcticament horitzontal a buscar la cova que hi ha sota el Cap, 15 m.   Es pot evitar fer la reunió ja que és prou incòmoda continuant amb el tram d'artificial fins a l'ull esquerra, i, o fins al cim segons triem...nosaltres tot hi anar tres decidim fer totes les reunions.

Flanqueig on haurem d'escalar fi.

El segon llarg és un flanqueig horitzontal per entrar a la reunió en una cova forat prou incòmoda.

Segona reunió.

Tercer llarg:

 

                  Una vegada a la cova no ens podem moure gaire, quan arribo n'hi entro a la reunió i em penjo ja d'estreps mentre els companys em passen el material.   Artificial primer prou desplomat, gairebé un sostre que s'anirà suavitzant fins sortir a la vertical.   Amb mètode i tranquil.litat van sortint els passos que no són exigents.   L'arribada a la reunió demana un flanqueig a l'esquerra per entrar a l'ull;  des d'aquí va rapelar el Jordi Àlvarez després de clavar dues de les seves pitonisses fent un excitant test al seu material !

L'ull és petit i per a cordada de tres com nosaltres poc còmode....per això molts no fan aquesta reunió i continuen, perdent-se un bon espectacle però. 

Començant el tercer llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Ambient ! Fotos Josep Maria Mallofré.

Gaudint el desplom a poc a poc....Fotos Josep Maria Mallofré.

Des de la incòmoda reunió, el Joan m'asegura. Fotos Josep Maria Mallofré.

Segona reunió.

Flanqueig per entrar a la tercera reunió, a l'ull esquerra de la calavera.

Començant el quart llarg i recuperant-lo.

Quart llarg:

Surt de l'ull per a continuar les expansions recta amunt, després d'uns passos ja podrem continuar en lliure amb una escalada cada cop més plaent quan més amunt.

Ben contents al cim !

Descens:

               De l'explanada somital caminem en direcció oposada a l'escalada fins a trobar el coll amb l'agulla La Cua del Diable, trobarem una corda que ajuda a baixar fins la collada d'aquí desgrimparem en direcció est a buscar l'ermita de Sant Antoni i d'allà al camí del Torrent i escales dels pobres al Monestir..    A la Cua del Diable hi trobem la via Autopista al infierno per si volem escalar una mica més.   

Una corda nuada facilita baixar a la bretxa amb la Cua del Diable.

Material:

Un parell d'estreps i dotze cintes exprés.

Pitonises Àlvarez amb les que es va obrir el desplom com a assaig per obrir la Puigmal del Cavall Bernat.

Ressenya de l'amic Jordi Ceballos del seu blog :

Roca Calenta