Via Miqueluchi a la Pala Alta del Montroig. La Noguera. 28-01-2025.

Panoràmica de la Pala Alta des de Sant Llorenç de Montgai.

 

         La via Miqueluchi va ser oberta inicialment com a variant d'entrada del Diedre Blanqueta per Ll. Olòndriz i J. Freixenet sense cap expansió....posteriorment va ser oberta com a nova línia al desconèixer aquest fet pels seus aperturistes en un sol atac el 18-04-1993 A. Jiménez i J. Escuer. (Font: Guia d'Escalades al Montroig. Jordi Marmolejo i Joan Escuer.2014.)

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Balaguer d'on continuem direcció Àger per la C12 fins al Monestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrere en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046., travessem el poble i a poc de deixar-lo enrrere girarem a la dreta  per una pista que indica cap a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi, en un marcat revolt a l'esquerra, trobem una petita explanada a la dreta on aparquem.   Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...D'on deixem el cotxe, surt un corriol direcció nord que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala dels Pelats, la Pala Alta, sector dels Horrors fins al sector Blanqueta, deixem enrrere el peu de via del Diedre Blanqueta per encarar els desploms per on va la via Mariola Motors, a la dreta del evident triangle.  La via comença per un esperó evident, veurem algun pont de roca, que haurem de seguir fins a on s'ajunta amb l'altre paret.   A la seva dreta, per la placa va la Mariola Motors.

Peu de via, per l'esperó va la Miqueluchi , per la placa de la dreta la Mariola Motors.

La Miqueluchi va a buscar el bloc del Diedre Blanqueta a mig tercer llarg, el quart és comú i al mur final una va per la dreta i l'altra per l'esquerra.

Al primer llarg resseguint un esperó per anar a l'esquerra a buscar la reunió al capdamunt. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg 

Evident esperó que resseguirem pel seu caire, trobarem algun pont de roca, i podem acompletar la protecció en alguna fissura;  superem diferents graonades fins al cim del diedre que sortim a un replà herbós, el travessem i anem a l'esquerra a buscar el pany de paret on mig amagada sota un desplom trobem la reunió.

Recuperant la tirada i al punt on flanquegem a l'esquerra per entrar a la reunió.

Primera reunió i començant el segon llarg on trobem un pas interessant.

Segon llarg

Surt directe amunt de la reunió a superar un desplomet, aquí és on hi ha les màximes dificultats de la tirada, més de trobar la presa adeqüada que res...superat el muret s'entra a una placa ascendent cap a l'esquerra que anirem gestionant fins a la reunió en un púlpit airós amb vistes al diedre.

Entrant a la llarga placa ascendent en diagonal esquerra.

Recuperant el segon llarg, per una placa ajaguda, però no menys interessant. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg

De la reunió anem una mica a l'esquerra a buscar una fissura vertical, tram finot, una vegada dalt flanquegem a l'esquerra per evitar un desplom, ja anem fent cap al Diedre Blanqueta al que ens unim abans d'entrar sota el diedre desplomat;  aquí donat que s'està prou còmode, munto una reunió accessòria, abans del pas de la via.

Tercer llarg que va a buscar el diedre blanqueta, faig reunió sota el sostret.Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el tercer llarg, senzill però amb ambient.

Fent el tram de la bavaresa, atlètic !

La segona part de la tercera tirada coincideix amb el tercer llarg del Diedre Blanqueta, on hem de superar un desplomet per un diedre;  Bones preses de mans permeten guanyar alçada i obrir-se en diedre per a sortir del mateix, més espectacular que difícil i gens obligat, tot i que comença a estar un pel relliscós.

Començant el quart llarg i al pas trempat d'entrada a reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Quart llarg

De la còmoda tercera reunió anem caminant a buscar un diedre vertical molt divertit de superar,  entrem a un replà del que continuem pujant cap a l'esquerra fins a sota del bony final, aquí ens ho haurem de mirar, doncs per la dreta hi ha bones mans però al voler sortir quedes "vengut" i per l'esquerra et pots empotrar i quedes més protegit...al final pel mig surt millor, però cada un que ho provi per on millor li surti !

Recuperant el quart llarg, al pas d'entrada a reunió, el més punyetero....

Cinquè llarg

Ja som al replà final, una terrassa plana sota el diedre final;  per l'esquerra puja el Diedre Blanqueta i per la dreta la Miqueluchi.   Al capdamunt d'aquesta hi tenim tres possibles sortides, la de més a l'esquerra la que tiba més.

Comença per  unes fissures verticals a equipar, anant en tendència a la dreta, la roca mana i on hi ha fissura es deixa fer i autoprotegir.  Al capdamunt anirem cap a la dreta, ja baixa la dificultat, fins a sortir per terreny trencat a cim on farem reunió d'uns blocs i Savines.

Cinquè llarg, un recorregut fissurat a autoprotegir.

Una successió de fissures-diedres verticals ens van acostant al muret final.

Al tram de sortida.

Descens

Del cim de la Pala Alta anirem direcció nord per camí desdibuixat primer i corriol marcat després fins a baixar a Coll de Porta on trobem la pista per on hem pujat.

Foto PalaAlta 

Material

Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tascons i Friends fins el tres.  Bagues per Savines.

Ressenyes molt ben trobades a agraïr a Joan Prunera del seu blog Col.leccionista de vies i a J. Walero del seu  enyorat blog Desventuras y milagros.  Gràcies !

Una via ben interessant que combina parts del diedre Blanqueta, 3er, 4art llargs amb trams originals, on destaca el llarg de sortida per com n'és de divertit !   fissures de bon engrapar i col.locar assegurances que es succeeixen fins on vulguem apurar i, o les forces ens donguin...per l'esquerra sortida segell Marmolejo i per la dreta més assequible, pel mig, intermig.  Via molt recomanable per anar posant trastos, però no pas com a via d'iniciació !

Via Antoni Alarcon al Llimac i La Foca. Sector els Mollons i Grallera, La Mora Comdal. 28-04-2025.

Des de la pista el sector dels Mollons i Grallera i a la dreta La Foca i Llimac.

 

             A l'estiu de l'any passat l'amic i actiu aperturista Antonio Alarcon va morir víctima d'una greu malaltia, malaguanyat !   El mes d'abril d'enguany i com a homenatge en Joan Vidal i en Sergi Villar obren aquesta via Toni Alarcon en homenatge i recordança en dos dies, 6 de febrer i 7 d'abril.    Al sector més occidental dels Mollons i la Grallera tracen un senzill i bonic itinerari assolint els cims del Llimac primer i La Foca després.

Amb el Josep Maria Mallofré ens hi acostem.

APROXIMACIÓ

Hem de fer cap a Oliana, d'allà seguim direcció la Seu, girem a la dreta en direcció al camí de la Valldan a la rotonda dels Bombers d'Oliana;  continuem l'estreta carretera fins al fons de la vall, abans d'entrar al municipi de la Valldan agafem una pista a la dreta que remunta fins a una collada canviant de vessant, carretera asfaltada ara que continuarem fins a un marcat revolt a l'esquerra direcció El Sàlzer, La Mora Comdal.  Ara anem per pista de terra baixant fins la vinya del Sàlzer que passem de llarg;  fesprés d'unes construccions entrem a una pista més estreta i que porta a la Mora Comdal ( pals indicadors), la seguim, sovint plena de bassals, fins a un altre pal indicador on aparquem mirant de no bloquejar la pista.

Aquí encarem una forta pujada per pista que s'anirà estrenyent i quan arribem aprop de les primeres parets trobem un altre pal indicador, aquí anem a la dreta per un corriol costerut, gran fita al seu peu.   Anirem enfilant-nos fins a travessar una barrancada enganxats a les parets, hi ha una barana de fusta de protecció.  Una vegada l'hem sobrepassat ja veurem la paret i les inicials T.A. pintades en un bloc.

Després de la forta pujada d'on hem aparcat anem a la dreta, rètol i fita.

Abans d'arribar a peu de via trobem aquesta tanca de protecció

Grafiti de peu de via i el Josep Maria començant el primer llarg.

Primer llarg:      Comença ajagut per anar trempant, la primera assegurança és força amunt, un bolt, i després una baga en una savina. Possibilitat de posar alguna protecció abans.  Anem a buscar una altre savina i ja entrem a la placa de ple, progressió amb cura que la roca de la zona, tot i que prou sanejada, ja la coneixem...tanmateix es fa prou be fins la reunió, jo vaig haver de recuperar la tirada amb les sabatilles de l'aproximació, ja que vaig oblidar els gats a casa, i prou be !

Millor roca del que sembla, sobretot a partir de la Savina.

Recuperant el primer llarg amb sabatilles, em vaig oblidar els Gats !!! Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:     Comença gairebé caminant per anar a buscar un morrot d'aspecte molt fràgil...quan som a la seva base fem un flanqueig per l'esquerra amb una lleu desgriumpada per entrar a un diedre que encarem amb cura donat que és prou descompost, alguna arrel ens ajuda a superar el pas d'entrada  la segona reunió en un púlpit ben airós.

A la segona reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el segon llarg i entrant a reunió després de revoltar el morrot descompost.

Tercer llarg:     Rodegem una savina i encarem el mur del davant, es veu terrós i potent, però es deixa fer prou be pels còdols de l'esquerra, s'ha sanejat prou i no s'arrenca pas res !  assolit el primer ressalt i tenint un cert desplom a sobre, la via flanqueja a la dreta amb preses prou bones per situar-se a sota un diedre fissurat vertical;  aquest s'ha d'autoprotegir amb friends mitjans.   Aquí trobem la màxima dificultat de la via en sortir de la fissura a la reunió.

Interessant tercer llarg, més espectacular que res....

Quart llarg:    tram de transcisió que es fa caminant per l'aresta entre matolls fins al coll del Llimac amb La Foca.

D'aquest punt cal flanquejar a la dreta per anar a buscar una fissura a protegir per entrar a la reunió.

Cinquè llarg:    Puja per placa amb grans còdols de manera progressiva, fàcil, fins a trobar un primer muret que superem entrant a un diedre que mor en una Alzina;   progressió elegant i atlètica fins sota l'Alzina, aleshores flanquegem a l'esquerra per entrar al replà de cim.  Fem reunió d'una bona Savina. 

Després d'un quart llarg caminant, el cinquè és prou interessant.

Al bonic diedre final.

Al cim de La Foca ! a sota la quarta reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Reunió cimera en una Savina i Fotocim !

Descens:      Ho fem en dos ràpels, el primer de 25 metres fins la quarta reunió i el segon de 50 metres fins al bosc;  haurem de buscar on aterrar ja que resta una graonada amb branques serrades que ajuden a baixar.  Cal anar amb intuició.  Ja desgrimpat el primer tram anem buscant el millor pas entre les alzines amb tendència a l'esquera fins a trobar el camí de pujada i tornar al peu de via, desfent el camí.

Preparant el primer ràpel de la Savina. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Unes deu cintes exprés, bagues per savines i joc de Tòtems/ Càmalots fins a l1.  Els usarem a l'inici del primer llarg i al diedre del tercer llarg.  Via semiequipada amb bolts i algun clau.

Ressenyes de Joan Asín i de Joan Vidal, gràcies amics !

Una via molt ben trobada i sanejada, tot i que cal escalar amb cura que la roca d'aquest massís te un ciment prou dolent.   escalada plaent que jo vaig haver de fer amb sabatilles a l'oblidar els gats a casa...això pot donar una idea de la seva dificultat....i el bon equipament, on cal.    Indret entranyable, tranquil i de gran bellesa.  Via orientada bàsicament al sud ideal per dies d'anticicló sempre que no hi entri la boira, que no sol passar.