Via Cesc Carola a la cinglera de la Xoriguera. Ulldeter.

Visió de la cinglera tot aproximant, també visible des de la carretera.

 

                      A l'estiu cal cercar la fresca, i a la zona d'Ull de Ter hi trobem un seguit de racons prou bons,  Avui amb el Josep Maria Mallofré ens decidim per una via oberta el setembre del 2024 a la Cinglera de la Xoriguera.     La via Carola, dedicada a en Francesc Carola, un bomber pioner dels rescats a muntanya, gran coneixedor d'aquestes contrades i que va tenir un paper rellevant en el rescat del Balandrau arran de la tràgica turbonada del desembre de l'any 2000.   El gener del 2024 ens va deixar i els seus amics  Sergi Martínez, Núria Puig  i Josep Grau li van voler retre homenatge;   sembla ser que en "Cisco" tot fent esquí de muntanya, li va comentar a en Grau que en aquella cinglera no li constava que hi hagués cap via oberta, d'aquí doncs l'homenatge.

APROXIMACIÓ

Anem fins a Setcases i continuem per la carretera a Ull de Ter, arribats al Pla de la Molina trobem l'aparcament per la Coma de l'Orri i, o pujar a peu al refugi, continuem amunt, travessem la barrera per tancar la carretera en cas de massa neu, passem una recta on hi ha un rètol del Parc i seguim amunt, fem un revolt marcat a la dreta i aquí hi ha una ampla esplanada a la dreta per aparcar, al baixar si ens girem ja veurem la cinglera.  En altres blogs s'esmenta aparcar al punt kilomètric 4, però aquesta senyalització ja no existeix.

Travessarem la carretera per baixar una mica en direcció al revolt, veurem una resta de sender de vaques que remunta un llom per sobre d'un torrent, quan puguem l'haurem de travessar i aleshores enfilarem amunt tot veïent la cinglera dirigint-nos cap a on veïem la paret més alta, no hi ha camí.   El peu de via és en un pendent  terrós, trobarem una fita que indica l'inici i si ens hi fixem amunt a la dreta veurem el cordino del primer clau, ja hi som !  uns 15 minus escassos !

Ja a peu de via trobem una bona paret, fita a peu de via i cordino del clau visible.

Primer llarg:      Començarem per unes grades amb molsa i terra no gaire agradable però senzill;   abastarem el clau, aleshores haurem de decantar-nos a l'esquerra per entrar a una cubeta on comença el pany de paret més complicat.   Sembla factible, però superar el primer pas és potent i ho resolem amb un A-0. Aquest tram no és obligat, continua cap a la dreta amb escalada tècnica i atlètica fins un altre bolt, del que haurem de decantar descaradament a l'esquerra per ja endolcir-se fins a la reunió.   Aquí cal fer una molt bona gestió de la corda ja que amb tantes ziga-zagues el fregament és brutal, a nosaltres ens va costar molt recuperar una de les dues cordes.  

Primer llarg, del clau anem a l'esquerra a buscar el pany mes vertical.

Al sector mes potent, que resoldrem amb A-0

D'aquest punt toca un flanqueig ascendent a l'esquerra, compte amb el fregadís !

Arribant a la primera reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:   De la primera reunió, en un arbre, sortim a buscar un esperonet senzill que assegurarem amb bagues als arbrets;  una desgrimpada i posterior remuntada fins al peu de l'espectacular placa-agulla del tercer llarg.

Arribant a la segona reunió admirem l'agullot del tercer llarg.

Tercer llarg:       espectacular agullot que s'escala per placa vertical i que haurem d'autoassegurar-nos fins a assolir el tram final on un bolt ens protegeix el pas més dur.   Escalada de petites regletes on ens podrem assegurar amb tascons petits i o microfriends, abans del bolt trobem un merlet bo per llaçar.   Pas curiós per sortir al cim, del que baixem gràcies a una cinta plana que hi han deixat els aperturistes.

Senzill i divertit segon llarg.  Foto Josep Maria Mallofré.

Curt i intens tercer llarg, que te l'has de guanyar !  Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la tercera reunió l'agulla i la desgrimpada.

Quart llarg:    De la tercera reunió continuarem a peu, és un canvi de reunió, a buscar el tram final de paret a l'esquerra mirant amunt.  Nosaltres ens vàrem trèure els gats i plegar cordes ja que ens pensàvem que seria més lluny, però no cal pas.

La quarta tirada és un canvi de reunió.

Començant el cinquè llarg, un flanqueig que va agafant ambient a equipar.

Cinquè llarg:     Després del flanqueig arribem a una paret vertical amb unes terrasses llises a la base, aquest és el següent llarg.   L'aspecte és seriós, i la única assegurança és al final del flanqueig....a l'inici és senzill i es deixa protegir, ens enfilem a buscar la placa llisa i per la nostra alegria té alguna escletxa on assegurar-nos, la progressió es ga sense enfilar-nos a la palca sinó per la paret de sota amb bons agafadors per a les mans i peus prou bons.  Una savina assegura el pas d'entrada al replà superior d'on ja xapem el bolt i encarem el mur final fins a l'arbre on muntarem reunió.

Acabant la cinquena tirada, miro el que m'espera... Foto Josep Maria Mallofré.

Curiós llarg, on haurem de superar dos desploms, espectacular i atlètic!  Fotos Josep Maria Mallofré.

Sisè llarg:     Ja acabant el llarg anterior ens crida l'atenció el mur que tenim al davant: desplomat, ple d'arestes i d'aspecte seriós....tanmateix es deixa fer prou be:  cal protegir-lo però ens queden sempre per sota del pas amb el que haurem de concentrar-nos, sobretot amb la superació del segon desplomet, espectacular i atlètic.    Superat el desplom trobarem l'únic bolt del llarg i ja senzill per l'aresta fins al cim.

Reunió cimera, com totes, en un arbre.  Foto Josep Maria Mallofré.

Darrers metres de via i la reunió des del collet on ens deslliguem.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     De la reunió cimera anem a buscar un collet a l'esquerra on ja ens podrem desencordar, aleshores pugem una canal entre blocs fins a trobar un corriol a la dreta que ens deixa a una canal herbosa i arbrada per la que baixarem tot cercant el millor pas fins als prats i el torrent que havíem travessat a la pujada i que ara deixarem a l'esquerra per arribar a la carretera i al cotxe, prou ràpid.

Material:  Via semiequipada excepte el primer llarg.   varem fer servir un joc de Friends/Tòtems fins el tres i un joc de Tascons.  Bagues per Savines/ Merlets.

Unes deu cintes exprés.

Ressenyes  de : Joan Asín i dels autors, gràcies !

Una via que ens va sorprendre per com de bona és....els aperturistes han sabut buscar un bonic itinerari entre aquest caos de roques...i sí, és cert, li falta continuïtat, no hi ha ambient de paret, però l'escalada hi és elegant i agosarada.

Es fa curta i es pot aprofitar per a fer-ne d'altres aprop com la via del Castor al Roc del Capó o la via Tritinder al forat de l'Olla al mirador d'Ulldeter.

Tot cercant l'ombra : via Mayor - Oliva al Sabardó sortida directa. Camarasa. 14-06-2025.

Lo Sabardo vist des del Puro.

 

                       Enguany hem tingut una primavera molt plujosa, vaja com les d'abans...però a partir del mes de juny s'ha trastocat el tema i ha deixat de ploure, calor i més calor, i per sobre del que és habitual....aleshores si volem continuar escalant ens cal buscar l'ombra i un dels llocs on s'hi està bé és: Camarasa a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa;  ja hi havíem estat i el Josep em proposa una via al Sabardó: La Mayor - Oliva, oberta per Jordi Mayor i Rosendo Oliva l'any 1975.   Via pràcticament desequipada ja que transcorre per diedres i fissures.

APROXIMACIÓ

Hem d'anar a Camarasa, nosaltres ens arribem a Balaguer on esmorzem i d'allà  abans de travessar el riu Segre entrem a la C-13 fins el poble de Camarasa, el deixem enrrera i continuem pocs kilòmetres fins a trobar, just abans del pont del Pastor, un trencall a la dreta amb un aparcament, és l'entrada a la central Hidroelèctrica de Fecsa d'Alòs de Balaguer.  Fa uns anys aquesta carretereta estava oberta i podíem aparcar al final, ara toca caminar, uns dos quilòmetres fins a la central. passem els campaments de FECSA fins arribar a l'aiguabarreig i la Central, just abans d'aquesta trobarem un corriol que puja amb fort pendent, gairebé grimpant ens hi enfilem per anar a trobar el corriol que va del Sabardó al Puro, el Sabardó és a sobre mateix i ens hi arribem per corriol costerut amb passos atlètics fins a trobar la paret en un tram on hi ha un cable, allà és on començem, ja des de sota mateix veurem els diedres que ens esperen;  si continuem caminant cap a l'est, esquerra, arribarem a la Rupí-Garreta .

Aspecte del mur inicial i el Josep començant el primer llarg.

Primer llarg :     Comencem del mateix corriol en un tram penjat no massa còmode;    podem fer l'entrada directa o l'original, nosaltres optem per aquesta darrera.     Tram amb vegetació d'aspecte sever que una vegada posats en materia veïem que te bona presa.  Anem a buscar el primer diedre, abans trobarem un parell de pitons.   Aquest diedre és franc i amable, ens enfilem a la seva punta, el següent diedre ens queda a l'esquerra, abans podem posar un pont de roca a caldo, més a la dreta hi ha una reunió de bolts d'una altre via.   Entrar al diedre vertical és potser el que ens costa més.   Una vegada ja al diedre anirem  protegint-lo amb friends i tascons.  En un punt hi trobem un vell burí que aprofitem! la segona meitat del diedre perd bravura i es deixa fer mes trànquillament fins la reunió en un còmode replà.

Anant a buscar el primer diedre, trobem alguns claus.

Després de superar el primer diedre, entrant al segon més vertical i treballós.

Entrant a la part menys complicada del diedre.

Inici potent del segon llarg i xapant el clau. Fotos Josep Sanz.

Segon llarg:   Nosaltres fem un canvi de reunió a la deta del tot que n'hi ha una  de bolts amb el que pots veure progressar el company;   comença amb un pas atlètic, quan més a la dreta millor.   Passats uns primers metres verticals arribem a una zona mes suau on a l'inici hi ha un clau,    Progressió per un tram senzill fins a sota un nou muret, aquí podem autoprotegir-nos, i superat aquest punt ja arribem al cim per terreny trencat i ajagut.   Cim del Sabardó.

Aquí s'acaba la via, però hi ha una variant directa que amb un pas de 'agulla a la cinglera, permet assolir el cim de la paret per una elegant fissura-bavaresa.

Reunió cimera del Sabardó. Foto Josep Sanz.

Uns companys des del Puro ens fan aquesta foto a la reunió cimera.

Tercer llarg:      Del cim del Sabardó anem a buscar la paret, tenim un pas curiós per passar de l'agulla al mur del davant, més impressionant que difícil.  Enfront un diedre que anirem superant i protegint al gust.   El diedre es converteix en una bona bavaresa per sobre d'una Figuera, que si creix gaire ens complicarà la progressió...un Càmalot del tres/quatre ens protegeix aquest tram.   

La bavaresa resulta més senzilla del que semblava  i ja sortim a la cinglera on fem reunió.

Després del "pas de gegant" passem a la sortida directa pel cingle del davant.

Arribant a la bavaresa.

Els companys del Puro des del cim del Sabardó.

A la Bavaresa, prou agraïda.

Material:     Una dotzena de cintes exprés, Tascons i Joc de Friends fins el tres/ quatre. Bagues per pont de roca/Sabines.

Els companys del Puro, al cim i començant a rapelar.

Descens:    Si no fem la sortida directa amb dos ràpels som al terra: un d'uns 20 metres i un segon de 40 per la cara oest.

Si ens enfilem fins dalt la cinglera, aleshores anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens durà cap al congost, primer fent un llarg flanqueig i després baixant per una canal tot fent ziga-zagues;  entronquem amb el camí del Congost de Mu i el seguim direcció oest  fins la Central Hidroelèctrica i d'aquí per la pista que hem fet el matí fins l'aparcament.

Per les passareles que transcorren el Congost de Mu tornem a buscar el cotxe.

Ressenyes, a sobre de l'Eduard ( Escalatroncs) a sota del Joan Asín, gràcies !

Via molt interessant on gaudirem amb l'autoprotecció.   La primera tirada té un tram prou exigent on ens pot caldre progressar en artificial de friends o Tascons.  A evitar després de pluges. A l'ombra fins el migdia.  Alt tant per cent d'humitat si no bufa vent.