Los Aberronchaos Punt Extrem a la Roca Vilella, calcari semiequipat per gaudir ! 20-01-2024

La Roca Vilella.

                     Els hiverns anticiclònics, no com l'actual, són ideals per pujar a Abella de la Conca, bona roca i bona temperatura.   A la Roca Vilella  ja hi havia fet del pany central les vies Lo Gall Pintó i la Gutierrez lo Puto Amo, però no se per quin motiu havia deixat la via d'avui: Aberronchaos Punt Extrem, oberta per Miguel Àngel Garcia i David Dominguez el 06-04 de 2013.  Via semiequipada amb una roca excepcional i un itinerari molt ben trobat, totes les tirades excepte la quarta, que és un canvi de reunió, valen la pena.

APROXIMACIÓ

Hem d'anar a Abella de la Conca, si venim del sud ho farem per l'A-2, Artesa de Segre cap al Port de Comiols fins a Isona d'on per la L-511 fem cap a Abella, un trencall ens porta a girar a l'esquerra per anar cap a Abella de la Conca, deixant aquesta que ens porta a Boixols i Coll de Nargó que és per on podem anar si venim del nord sempre i que no ens espantin els revolts.

Abans d'arribar a l'aparcament d'Abella, en un tram de recta trobarem un marcat trencall a l'esquera, pista asfaltada, per on anirem fins a aparcar a la vertical de la Roca Vilella aprox en un petit eixamplament de la pista prop d'un Ametller.   Sobretot mireu de no molestar ni tapar cap entrada als camps.

Del cotxe anirem a buscar una pista de terra reculant uns metres, la seguim cap a l'esquerra fins a trobar una fita i resta de camí, superem una graonada i ja trobem restes de sender i alguna fita de tan en tan, revoltem un parell de camps pel vessant esquerra fins encarar el corriol fitat que ja ens adreça recta amunt fins a la Roca Vilella tot passant per un tarteram que travessarem cap a la dreta per anar a la base de les vies, passats els primers grans diedres, en una zona de plaques ja veurem a l'esquerra l'esperó adiedrat característic del segon llarg;  una mica més a la dreta tenim el peu de via de la Gutierrez i després d'un bosquet la "Lo Gall Pintó".

 

Al peu de via, just abans de la via Gutierrez lo Puto Amo.

Primer llarg

                    Molt curt i discontinuu, supera unes plaques i fa reunió sota una gran placa, per entrar en matèria.

Començant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg

                    comença recta amunt per  placa graonades fins a trobar una gran placa compacta i vertical....aquí la via entra en una lleixa, pas delicat per abastar-la, i deriva a l'esquerra a buscar el desafiant diedre, primer escalarem en diedre per a la meitat anar a la placa central i acabar entrant a la reunió pel bell mig, atlètic i espectacular tot plegat, una disfrutada !

Tram delicat per assolir la feixa que ens apropa a l'espectacular diedre.  Foto Josep Maria Mallofré.

Ja al diedre, molt agradable de fer. Foto Josep Maria Mallofré. 

Des de la Gutierrez la segona reunió.

Tercer llarg

                     De l'aeri pedestal de la segona reunió comença vertical amunt per placa anant a buscar diferents diedres prou divertits.   No tan senzill com sembla des de la reunió.

Començant el tercer llarg, més interessant del que pot semblar.

Inici del segon llarg captats pels companys de la Gutierrez.

Quart llarg

És el més senzill de la via, es pot considerar un canvi de reunió que farem però, encordats.

Enllaçant diedres al tercer llarg.

A la quarta reunió.

Cinquè llarg

Som als peus de la gran placa cimera per on van totes les altres vies, aquesta ressegueix la placa des del seu costat esquerra fent un arc ascendent a la dreta fins assolir el punt culminant.    Aprofita la generositat en fissures per a donar-nos una escalada molt poc equipada, algun parabolt puntual a zones compactes, la resta a protegir i a triar l'itinerari que millor ens sembli.

Magnífica placa fissurada del cinquè llarg.

Va resseguint un arc a la dreta tot enllaçant fissures fins al cim !

Descens

Del cim anirem a la dreta, nord-est, per baixar una cresteta, abans que aquesta arribi al coll, passem al vessant nord on anirem desgrimpant entre vegetació, compte que sol estar moll, o nevat !  Trobarem una cordeta que ens ajudarà a fer els darrers metres fins al tarteram, d'aquí anirem seguint un corriol prou marcat que ens durà direcció ponent, oest, sense baixar gaire, travessant el pas de Finestres que ens aproparà al camí de pujada que desferem fins al cotxe.

Fotocim Roca Vilella

Material

Unes dotze cintes exprés, bagues savineres  i joc de Tascons i Tòtems fins al dos

Després d'una desgrimpada per la cresta anem a buscar el pas de Finestres d'on retrobem el camí de pujada.

Una via molt agradable de fer, amb alguna tirada fluixa que s'oblida davant la disfrutada del segon i cinquè llargs, molt bons !   Es deixa equipar molt be amb flotants trobant parabolts a trams clau i per marcar l'itinerari.

Recomanable.

Ressenya dels amics Manel i Ita del seu blog homònim. Gràcies.

Vidal - Farreny al Cilindre entrant pel Cilindret, via Per la Canalla. 24-01-2025.

Detall del Cilindre amb l'evident Diedre i a sota la punta del Cilindret per on comencem.

        Sant Llorenç de Montgai a l'hivern és ideal, sempre que no hi hagi boira !  trobem un clima ideal amb un bon sol i gens de vent;  l'objectiu d'avui és el Cilindre.

Anem dues cordades amb objectius diferents, el Manel i la PIlar van a la Directa, en majúscules ! perquè s'ho val i el Josep i jo anem al Diedre Vidal - Farreny;   pewr que no se'ns faci massa curta la via decidim entrar-hi per una via del  Cilindret : la Per la Canalla.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud, com nosaltres,  farem cap a Balaguer, travessarem lo Segre i per la         LV-9047 farem  cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que al fons va cap a la Formiguera, nosaltres no l'agafem sinó que anem cap a un altre que comença a l'entrada mateix i que va en direcció a les excavacions arqueològuiques passant per sota el Cilindre, trobem abans el Cilindret;   quan som al seu peu anirem a la dreta, sud - est,  tot remuntant la seva base, la nostra via és la tercera de cinc vies, però totes són de similar grau i equipament, entreu per on vulgueu...

Al primer llarg de la via "Per la Canalla "

 

Primer llarg:         Tenim al davant una placa ample i dues línies de bolts entre dos arbustos, la nostra és la de l'esquerra.   Escalada amb roca prou bona tot i que a controlar.  Als 25 metres trobem una reunió.   

Començant el segon llarg. Foto Josep Sanz.

Segon llarg:   Del replà de la reunió seguim una placa ajaguda fins que es posa dreta, aleshores anirem salvant ressalts fins al cim.  25 metres.  Es pot fer la via d'una tirada si tenim pressa.   

Aquesta agulla és ideal per a iniciació i és possible que hi trobeu gent, tanmateix hi ha força línies per arribar al seu cim.

Del cim del Cilindret ja veïem el noistre objectiu, la base del diedre del Cilindre, al que hi arribarem caminant, fent un canvi de reunió fins a una cova de la que començarem la segona via.

Darrers metres abans del cim del Cilindret.

Fem un canvi de reunió caminant fins a la cova on comença la Vidal - Farreny.

Primer llarg Vidal - Farreny:     De la cova en un ampli replà ens enfilem per una placa-diedre agradable fins al final on girem de vessant entrant per placa a la paret del Cilindre i desapareixent de la vista de l'assegurador.  Supera unes fissures verticals un pel trencades per anar derivant a la dreta en un ambient de verticalitat per fer reunió en un replà airós.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Sanz.

Segon llarg Vidal - Farreny :    comença a la vertical de la reunió resseguint una fissura, anem en tendència a la dreta tot cercant el millor passatge en un ambient cada cop més vertical, fins a un punt on trobem el pas clau de la via, una placa fina amb un petit desplomet als peus i que costa de superar, V+ díuen, per mí va ser 

A-0 tot i que ho vaig intentar alliberar....la continuació és més amable en placa típica de la zona fins la reunió, trenta metres ben intensos !

Recuperant el "plaquero" segon llarg.

Material:   Unes 10 cintes exprés, bagues per sabines. Opcional joc de friends, nosaltres vam posar l'1 de càmalot al tram senzill del segon llarg.

Ja al cim ens aboquem a fotografiar els copmpanys que estan a la Directa. 

Al primer llarg de la Diecta al Cilindre.

Descens:   UNa vegada al cim es baixa caminant;  trobarem alguna fita anant en direcció Nord - oest;  el corriol es farà camí fins a desgrimpar a buscar el camí de La Formiguera.

A la penúltima reunió i arribant al cim !

   Una via que es pot fer curta, però per aquestes dates d'hivern ja fa el pes.   La via tot i conèixer-se com a diedre Vidal - Farreny no s'escala en diedre, bàsicament és per plaques.   Via completament equipada però amb les assegurances allunyades, opcional doncs un joc de friends, els passos obligats comencen a ser patinosos.   

Atlètica i molt vertical, el que si no hi ets avesat li dóna un plus.

De les clàssiques de la zona, molt recomanable.

Oberta per J. Vidal i J.E, Farreny el 09-10-1972 sense expansions.

Foto Cilíndrics ! Foto Josep Sanz.

Ressenya de l'amic Joan Asin, del seu blog homònim.

Via Punxadits a la Roca Maura. L'Estartit. 04-03-2025.

La Paret de Roca Maura des de la urbanització Torre Moratxa.

 

        Fèia temps que coneixia de l'existència de vies sobre l'Estartit, concretament a la Roca Maura, però el fet de ser tant al nord sempre m'havia desanimat...però tanmateix no és pas tant lluny, amb l'AP-7 se'n passa prou via malgrat l'excés de camions des que és gratuita.

Amb el Josep i l'Àngels ens animem a anar-hi i triem la via Punxadits, oberta el 18 de maig de 2013 per Josep Grau i Josep Mula sense expansions, per posteriorment deixar-la semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca.

APROXIMACIÓ

Haurem d'anar a L'Estartit, nosaltres que sortim del Vallès occidental agafem l'autopista AP-7 fins la sortida 9AB per agafar la C-35 direcció Palamós, continuarem per autovia i carretera local fins a l'Estartit per la carretera de Torroella, després d'una rotonda girem a l'equerra entrant a la urbanització Torre Moratxa pel carrer de la Mediterrània, el seguirem i girarem a la dreta pel carrer Atlàntida que deixarem fent un gir dreta esquerra entrant al carrer Atlàntic, passat el primer grup de torretes ja podrem aparcar, el corriol que puja a les parets és evident i en poca estona som a peu de via que identificarem per estar a la dreta de la placa de la POseidon i per l'evident fissura que serpenteja fins a fer-se vertical.

El primer llarg serpenteja la fissura fins a fer reunió al capdamunt.

Primer llarg

Comença tranquil, remuntant una fissura vertical ajaguda entre vegetació per derivar a la dreta i entrar a un diedre fissurat vertical on hi trobem, al seu full esquera un parabolt.   La resta de tirada es deixa protegir.   El pas està en superar el diedre final, pas atlètic amb bona presa...tot i que ja no punxa, la roca, com quan la van obrir.

Primera reunió.

A les plaques del segon llarg.

Segon llarg

Comença encarant un seguit de plaques que s'aniran redreçant, un parell de bolts visibles ens guien, entre mig podrem autoassegurar-nos.   Al capdamunt entrem a una terrassa d'on no és evident com continuar, la via va cap a la dreta i ens haurem d'enfilar sobre d'uns blocs amb passos atlètics obligats.   La reunió és passat un darrer bloc, a l'ombra d'uns arbres, resta un pel amagada....

Després de superar les plaques remuntem aquest blocs a buscar la reunió sota els arbres.

Segona reunió.

Tercer llarg

De la segona reunió haurem de baixar o fer un flanqueig aeri i delicat a buscar la paret del davant, nosaltres preferim desgrimpar de la reunió estant i anar a buscar el muret del davant, mur fissurat de facil autoprotecció que ens deixa a una feixa ascendent a l'esquerra que acaba en una placa marmòria que mor a la reunió.

De la reunió hem de baixar per començar el tercer llarg.

Remuntant el muret del davant.

S'entra a una feixa que seguirem fins la reunió.

Tercera reunió i curiosa placa abans d'entrar-hi.

Quart Llarg

Comença per l'esquerra de la reunió i supera un ressalt vertical amb bona presa, atlètic!  Una vegada ressolt el pas entrem a un flanqueig ascendent a l'esquerra guiats pels pocs bolts visibles tot buscant el pas més senzill i amb millor presa.

En aquest punt hi trobem les màximes dificultats de la tirada.   Fet aquest tram atlètic continuem amb molt bones preses per plaques fins a la pilastra fissurada final que ens deixa al cim de Roca Maura.

Començament atlètic del quart llarg.

Material

Unes deu cintes exprés, un joc de Càmalots/Tòtems fins el 2 i poden ser útils els Tascons.

Superat el mur inicial anirem encarant plaques, totes amb els seus passos picantons fins al cim.

Descens

Del cim on hi trobem una gran antena i la seva construcció adjacent , seguim una pista, el camí de Roca Maura direcció sud fins que aquesta fa un revolt a la dreta, nosaltes seguirem un corriol que en poca estona ens deixa al final del carrer Montseny, baixarem per entroncar amb el carrer Atlàntic i on hem deixat aparcat el cotxe.

Als peus l'Estartit i les Illes Medes.

Al cim de Roca Maura !

Tot baixant pel carrer Atlàntic la muralla de Roca Maura.

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita, gràcies.

Roca Maura és una muralla de modesta alçada uns 125-140 metres aprox que gaudeix d'un calcari de molt bona qualitat.  Amb poques vies "llargues" les més anomenades la Poseidon, una de les primeres que s'hi va obrir juntament amb la Maños i un seguit de vies esportives.    Hi haurem d'anar amb un bon equipament per acompletar l'assegurança de les tirades, tot i que els passos claus estan ben protegits tenim trams on la dificultat no és elevada i no hi ha res, però sí fissures per a gaudir amb l'autoprotecció.

Caldrà tenir cura amb deixar els cotxes ben aparcats i no molestar el veinat ja que som en una urbanització.

Ressenya original dels aperturistes. Molt agraïts.