Via Puigmal al Cap de Mort o Calavera. Roca 350 a Sant Antoni, Torrent de Santa Maria. Montserrat.

Des Torrent de Santa Maria estant ja veïem l'objectiu.

 

El Cap de Mort també conegut com a Calavera el trobem tot remuntant el torrent de Santa Maria a la nostra dreta, abans d'arribar al Cigronet.  És una modesta agulla amb un aspecte característic que la fa inconfusible i desitjable.   La seva via normal és prou assequible i es va fer ja fa molts anys,  Pel vessant oposat s'hi va obrir la via Puigmal passant pels desploms més agosarats;   aquesta línia començava flanquejant des del collet amb la Cua del Diable anant a buscar la cova sota el Cap de Mort i es va obrir com a provatura d'un material molt novedós aleshores, anys 50, les Pitonisses d'expansió,   L'objectiu principal era valorar aquest nou material de cara a un objectiu més agosarat com va ser l'apertura de la via Puigmal del Cavall Bernat.

La Puigmal del Cap de Mort es va obrir el 18-06-1954 a càrrec de Jordi Àlvarez, Jordi Ayats, Miquel Navarro i Barriere i Jordi Gil ( segons Josep Barberà al seu llibre Montserrat Pam a Pam pàg 230.) al primer intent a l'alçada de l'ull E en Jordi Àlvarez va clavar dues pitonisses de les que va rapelar doncs es feia de nit !  Un bon test de confiança.

Tant bon resultat van donar aquestes pitonisses que el 17-10-1954 s'obria la via Puigmal al Cavall Bernat amb l'esmentat material.

L'any 2008 es va reequipar la via  amb bolts, deixant moltes de les pitonisses originals per al gaudi dels propers repetidors, gràcies X. Coma, J. Solà i A. Zabaleta.

Força abans d'entroncar amb el camí de Sant Jeroni anem a la dreta per corriol obert.

Arribem a peu de via ben suats ! el Cigronet al darrera.

APROXIMACIÓ:

Del Monestir anem a buscar les escales dels pobres, fem el pas dels francesos i pugem a Santa Anna, continuem amunt per les escales de ciment, a la dreta deixem el trencall a Sant Benet i a l'esquerra el que baixa a travessar el Torrent i cap a Sant Joan i Gorres.   Del Pla dels Ocells continuem per la llera del Torrent de Santa Maria fins al Pla de Les Taràntules.   Continuem pel llit del riu fins a albirar a la dreta la silueta del Cap de Mort, aleshores busquem un corriol en una franja de pedres per sortir del torrent i per codinars oberts anirem pujant fins al peu de l'agulla, evident.

El Peu de via és al marge dret de la placa sota el Cap, on hi ha un reguitzell de vies d'esportiva, nosaltres ens enfilem per la de més a la dreta.   La via original pujava per la canal arbrada del costat fins a flanquejar a buscar un forat molt gran on anirem també a parar nosaltres però escalant una mica més.

El primer llarg és una placa d'aquelles que fan goig.

Primer llarg:

Ens trobem als peus d'una ampla placa amb un peu de via ben còmode;  una vegada localitzada la primera expansió, prou amunt, anem progressant per un rocam de luxe;  cap a la meitat una franja terrosa ens farà apretar una mica.

Al capdamunt, una mica a l'esquerra, en una plataforma trobem la nostra primera reunió.

Arribant a la primera reunió.

Segon llarg:

Surt cap a l'esquerra en un flanqueig pràcticament horitzontal a buscar la cova que hi ha sota el Cap, 15 m.   Es pot evitar fer la reunió ja que és prou incòmoda continuant amb el tram d'artificial fins a l'ull esquerra, i, o fins al cim segons triem...nosaltres tot hi anar tres decidim fer totes les reunions.

Flanqueig on haurem d'escalar fi.

El segon llarg és un flanqueig horitzontal per entrar a la reunió en una cova forat prou incòmoda.

Segona reunió.

Tercer llarg:

 

                  Una vegada a la cova no ens podem moure gaire, quan arribo n'hi entro a la reunió i em penjo ja d'estreps mentre els companys em passen el material.   Artificial primer prou desplomat, gairebé un sostre que s'anirà suavitzant fins sortir a la vertical.   Amb mètode i tranquil.litat van sortint els passos que no són exigents.   L'arribada a la reunió demana un flanqueig a l'esquerra per entrar a l'ull;  des d'aquí va rapelar el Jordi Àlvarez després de clavar dues de les seves pitonisses fent un excitant test al seu material !

L'ull és petit i per a cordada de tres com nosaltres poc còmode....per això molts no fan aquesta reunió i continuen, perdent-se un bon espectacle però. 

Començant el tercer llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Ambient ! Fotos Josep Maria Mallofré.

Gaudint el desplom a poc a poc....Fotos Josep Maria Mallofré.

Des de la incòmoda reunió, el Joan m'asegura. Fotos Josep Maria Mallofré.

Segona reunió.

Flanqueig per entrar a la tercera reunió, a l'ull esquerra de la calavera.

Començant el quart llarg i recuperant-lo.

Quart llarg:

Surt de l'ull per a continuar les expansions recta amunt, després d'uns passos ja podrem continuar en lliure amb una escalada cada cop més plaent quan més amunt.

Ben contents al cim !

Descens:

               De l'explanada somital caminem en direcció oposada a l'escalada fins a trobar el coll amb l'agulla La Cua del Diable, trobarem una corda que ajuda a baixar fins la collada d'aquí desgrimparem en direcció est a buscar l'ermita de Sant Antoni i d'allà al camí del Torrent i escales dels pobres al Monestir..    A la Cua del Diable hi trobem la via Autopista al infierno per si volem escalar una mica més.   

Una corda nuada facilita baixar a la bretxa amb la Cua del Diable.

Material:

Un parell d'estreps i dotze cintes exprés.

Pitonises Àlvarez amb les que es va obrir el desplom com a assaig per obrir la Puigmal del Cavall Bernat.

Ressenya de l'amic Jordi Ceballos del seu blog :

Roca Calenta

Santboiana o Guzman - Silva + via Normal a l'Agulla del Pla dels Ocells. Torrent de Santa Maria. Montserrat. 02-07-2024

L'Agulla del Pla dels Ocells queda empetitida al costat de la Panxa del Bisbe.

 

                   Avui sortim ben dinat a aprofitar una tarda amb en Ricard Rofes, anem a una agulla que sol passar desapercebuda, l'agulla del Pla dels Ocells o agulla 522 de l'enumeració de'n Semir.   Ens crida l'atenció la via Santboiana o Guzman-Silva oberta l'any 1973 per Juan Miguel Guzman i J.C. Silva que transcorre per la cara sud-oest a les primeres tirades per fer un gir a la cara est a les darreres.

APROXIMACIÓ

Del Monestir de Montserrat tenim dues opcions, 1ª anar fins al final de l'esplanada del cenobi i enfilar les escales dels pobres o del pas dels Francesos direcció Sant Benet, arribats al Pla de l'ermita de Santa Anna pugem per les escales direcció a la Panxa del Bisbe, una vegada la deixem enrrera la primera agulla que trobem és el nostre objectiu, surtim del camí i enfilem al peu de la cara est on passat un pedestal ajagut veurem el característic diedre del segon llarg.

2ª  pujar pel funicular de Sant Joan agafar el camí que va a Sant Jeroni per abans d'arribar a la Gorra Marinera baixar pel camí del Trencabarrals que ens porta al Pla dels Ocells i l'agulla.

El primer llarg és una grimpada de tercer. Fotos Ricard Rofes.

Primer llarg:

El primer i el segon es podrien fer d'una tirada, nosaltres preferim fer totes les reunions.   ës una placa d'uns 20 metres sense cap assegurança amb prou bona roca a pujar concentrats, senzilla no deu arribar al IV grau però s'ha d'estar avesat a aquestes grimpades a pel.   La reunió és a la dreta de l'inici de l'evident diedre per on continuarem.

Des de la primera reunió, peu de via.

El segon llarg comença anant a un diedre que abandonarem ben aviat.

Segon llarg:

                   Comença entrant al diedre per terreny vertical i senzill, a la meitat hi trobem un clau, superat aquest travessem el diedre anant a la placa de la dreta amb bons còdols que ens ajuden a superar un tram prou vertical, a sobre trobarem una assegurança, aquí la paret perd verticalitat però anirem travessant petits ressalts, quan es posa més finot trobem una altra assegurança que ens protegeix la travessa cap a l'esquerra a buscar el perfil de l'aresta a l'esquerra, passos de finura per arribar a la reunió, ben còmoda sota un balmat.  

Ja a la vertical de la reunió continuem amunt fins a tornar a derivar a l'esquerra.

Encarant la fina placa d'entrada a la segona reunió.

Recuperant el segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:

                  

                   Som sota d'un balmat i amb molta vista els aperturistes van flanquejar a la dreta canviant completament de vessant per a trobar la manera mes elegant de superar-lo.  Flanqueig agradable, gairebé horitzontal;  la reunió la trobem molt a la dreta en un còmode replà.   

El tercer llarg fa un estratègic flanqueig per evitar un desplom Foto Ricard Rofes.

Sortint de la reunió per fer el flanqueig.

Quart llarg:

                  De la reunió va cap a l'esquerra a buscar el perfil de l'aresta;  hi trobem molt bons agafadors fins a poder xapar l'assegurança de la tirada, estratègicament col.locada !   Impressionant més que difícil aquest pas, molt ben trobat, vas a buscar el buit i quan sembla que la cosa es complica, vas trobant petits cantells, un pel a l'esquerra millor, que et fan progressar amb seguretat.   Salvat el pas, la bona roca i que s'ajeu ràpidament permeten arribar a la reunió cimera ben content.

La tercera reunió és ben a la dreta, el quart llarg torna a buscar l'esperó.  Buscant com posar una protecció.

A l'espectacular llarg de la darrera tirada, amb un pas més impressionant que difícil.

Cim esbelt a l'ombra de la magnífica Panxa !

Descens:

               Fem un ràpel d'uns 20 metres per la cara Nord a buscar la canal amb la paret del davant.    D'aquí baixem per la canal a buscar l'inici de la via Normal, la tarda és llarga i encara ens queda temps.   

Via Normal

Comença per l'aresta Est, hi entrem des de la canal amb cura ja que són vies que no es repeteixen gaire, grimpada senzilla fins a sota el mur cimer on la paret es redreça però també trobem bones preses per a superar el tram final.

Totalment desequipada,  podem protegir-nos a l'encara el mur final, fissura al peu i a l'esquerra.   Plaent i amb regust.

Avui fem dues vegades aquesta agulla a la que no hi havíem pujat encara cap dels dos.   Una tarda molt ben aprofitada.

Fent la via Normal.  Foto Ricard Rofes.

Material:

                De cinc a vuit cintes expres i un discret joc de Friends, Tricams per si necessitem acompletar les assegurances fixes, difícil protecció.    Per a la Normal amb una cinta fareu !

Recuperant la bonica via Normal.

Una escalada a una modesta agulla que no us decebrà....no la minusvaloreu, cal escalar per terreny Montserratí amb força aire als peus, trams obligats, sobretot a la segona tirada. Bona roca en general.   Una agulla de la que en baixem molt contents.  Pot ser una segona via quan baixem de la Panxa del Bisbe o alguna altra que ens vingui de pas, recomanable !

Un càlid sol de tarda ens acompanya la baixada.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Ressenya de la via normal treta d'internet, en desconec l'autor.