Via Marina a la cara nord-est de l'agulla Sensenom a Frares. Montserrat. 26-05-2024.

        Al capdamunt de la Canal Ample entronquem amb l'alta rura d'Agulles i Frares i pràcticament que ensopeguem amb la base de l'agulla Sensenom;   la canal Ampla separa el sector d'agulles a l'oest del sector de frares a l'est.   La Sensenom és coneguda per la seva bonica aresta Brucs però en desconeixíem d'altres vies i va ser la piulada dels amics Manel i Ita al seu blog que ens van descobrir aquesta nova via per nosaltres, la via Marina, oberta per R. Carrasco i Josep Maria Parellada al seu vessant nord-est.

Donat que pujar fins aquí demana estona, decidim fer un encadenament d'agulles que ens fan gràcia després de la via Marina ens enfilem al Caputxó d'en Semir i ja de tornada anem a fer la via el racó del fred a l'agulla xica de la Miranda.

APROXIMACIÓ:                    Punt de sortida a Can Massana on els dies festius cap pagar per aparcar (6euros) amb descompte si sou federats.

Pugem la pista a Coll de Guirló direcció al refugi d'Agulles ( Vicenç Barbé), trobem un trencall a la dreta que ens du al pas de les Portelles d'on continuem sender, trobem un trencall a la dreta que baixa als Pallers i el Bruc, nosaltres continuem atravessant la Canal del Cirerer per enfilar fins el refugi;  continuem, la primera canal és la de l'Ou de Colom, la segona és la nostra, la Canal Ampla, la remuntem fins al final.   Ja al peu de l'agulla Sensenom remuntem el seu vessant dret o llevant fins a un collet, d'aquest baixem fins a trobar la canal del vessant nord, just aquí, al peu d'unes alzines veurem les assegurances ( espits).

La cara nord-est de l'agulla Sensenom per on va la via.

Els primers metres són verticals i amb roca amb molsa com a la majoria de vies en canals arbrades.

 

Després d'assolir un coll baixem per la canal i abans d'entrar al vessant nord comença la via. Fotos Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:        És el típic començament de la majoria d'agulles en canals arbrades, fi i entapissat de verdet...això juntament amb la verticalitat inicial el fa un inici potent.   Superar un tram discretament abalmat és el pas clau de la tirada, després la dificultat afluixa i augmenta la distància entre assegurances, cal llegir be l'itinerari per no patir més del conte.

Aquest mur és on trobem les principals dificultats.

Primera reunió.

Primera reunió i encarant el segon llarg. 

 Fotos Josep Maria Mallofré.

El segon llarg comença trempat.

Segon llarg:      Surt recta de la reunió a buscar un tram vertical amb bona roca, espectacular.  Superat aquest tram la progressió és agradable i senzilla fins l'entrada al cim on trobem una altra zona vertical amb bona presa.

El Morro Pla tancant l'horitzó.

Primera reunió, al costat el Caputxó d'en Semir.

Recuperant el segon llarg.

Descens:     Un ràpel de 30 m al coll nord, d'allà baixar a buscar la canal est i remuntar fins el coll que ens permet baixar al peu de l'aresta Brucs.

Ràpel de 30 m. fins al coll nord amb la Torta de fons.

Material:   Sis cintes exprés + material personal.

Ressenya dels amics Manel i Ita del seu blog, gràcies.

       Una via curta i intensa on millor anar-hi quan no faci fred ja que el peu de via sol ser a l'ombra i amés estem a gairebé 1000m. i ja coneixem el microclima Montserratí.   Itinerari curt que si volem aprofitar la caminada podem aprofitar per fer moltes mes vies properes, nosaltres aquell dia vam enllaçar amb el Caputxó d'en Semir i l'agulla Xica de la Miranda, però teniu moltes opcions aprop:  Morro PLa, Roca de Nadal, El Queixal.....