|
Trenquem el gel al vertical començament de la Navarro. |
Vaja primavera! no hi ha manera de lligar els anhels escalatoris amb el temps...i aquest cap de setmana sembla que també ens ho vol posar difícil! pinta vent del nord i això ens fa canviar els plans, deixem de banda Terradets per buscar un vessant sud no massa alt, que sembla que la neu torna!!! i quin lloc millor que la Roca dels Arcs ?! Amb el Toni ens posem ràpidament d'acord que tot i que el típus d'escalada de Vilanova no és el nostre fort, en tenim ganes. Tanmateix triem dues vies on la dificultat no apreta, dues vies gairebé desequipades on l'aventura hi serà assegurada: Navarro i Tàrrega.
|
Entrant a reunió cal tibar força! |
Enfilem cap a Cervera per l'A-2, Agramunt, Artesa i Vilanova; ens aturem al Cirera a fer un bon esmorzar, poca gent avui, el temps està poc clar, cel tapat i vent...al Pas Nou a l'aparcament de la paret de Zaratrustra deixem el cotxe, caminem carretera amunt fins trobar el camí que baixa a travessar el riu, remuntem per un corriol ben definit i que ressegueix la cinglera fins a peu de via. La gran entosta de la Càmel ens crida l¡atenció, nosaltres però anem al vèrtex de la paret on trobem el peu de via ben identificat, hi trobem el nom Navarro gravat a la roca.
Navarro (195 mtrs) Vè
|
Incòmoda primera reunió amb l'equipament existent. |
Així en fred fa mandra posar-s'hi, però després d'uns estiraments m'enfilo i começo a gaudir dels cantos de la paret...i sí és ben dret, però la qüalitat de la roca dóna confiança. També la facilitat de posar assegurances hi ajuda! Passat el primer tram vertical m'encigalo una mica, entro a l'esperó per les feixetes de l'esquerra el que m'obliga a fer un flanqueig aeri però divertit. Una petita però forta sabina marca la línia, d'aquí ja veig la reunió que abasto després d'una tibada gorilera. Curiosament hi trobarem un parabolt per sota de la mateixa.
|
Espectacular i aeri segon llarg. |
La reunió cansa els peus que no poden descansar be, altrament és prou bona i airosa, ara però per airosa la continuació: una placa ben dreta que va a buscar un ressalt on hi trobem un espit, d'allà una sabina i amunt.
El primer tram és delicat i les preses tampoc són tan bones com voldríem...el Toni pot possar un Camalot just abans de xapar i poc després el perdo de vista, cada cop corre mes la corda i..reunió. Pensàvem que aquesta tirada seria mes llarga ja que amb la ressenya de l'Eduard marcava 50 mtrs i no hi arriba de bon tros poc mes de 40 m.
|
Ressalt inicial de la tercera tirada |
De la segona reunió fem un tram d'enllaç, un flanqueig pla que es fa caminant fins una gran sabina sota un petit desplom on fem la segon reunió accessòria. Torno a sortir jo, que aquest tram no val! i li tinc ganes al muret que toca ara! li entro una mica per la dreta de la sabina per anar derivant a l'esquerra fins sota el desplom, aquí no cal patir ja que la roca hi és excel.lent, quines gandes! és mes delicat superar-lo on cal fer una bona tibada, d'aquí entro en un terreny indefinit que es va redreçant, a l'esquerra veig un espit, però havia llegit que per allà no...i m'en vaig a buscar una gran sabina a la dreta...d'allà grimpant ja fins a la sabina mes alta sota el mur de sortida.
|
Excel.lent darrera tirada que supera diferents murs verticals |
Aquesta reunió és ben còmoda i a l'ombra, que ja ha sortit el sol. Él Toni tindrà l'honor d'acabar, però abans cal enfilar-se a un seguit de ressalts i anar derivant a la dreta tot cercant la millor roca; el veig disfrutar! un darrer obstacle demana treballar de braços, tira enrrera però la roca hi és agraïda i acrobàticament es deixa superar, Cim!!
|
Sostret final, ben atlètic. |
Disfruto recuperant la tirada, ja es nota l`airet del cim, que ben fresc em rep dalt el carener.
Ens felicitem! em disfrutat de valent, tan, que sens ha fet curt i en volem mes; cap avall amb els trepants que la Tàrrega ens espera.
Tàrrega (180mtrs.) Vè
Tornem a travessar el torrent i enfilem el corriol altra cop, aquesta vegada anem mes al mig de la paret, just abans dels grans murs centrals, on un bony arbrat indica el começament de la Tàrrega: cal fer una grimpada primer aèria i després arborícola per situar-nos a un replà al peu d'un mur vertical on començarem, a l'esquerra un diedre vertical vermellós no ens ha d´enganyar.
|
A la Tàrrega, flanqueig d'entrada a reunió. |
A l'esquerra veïem un bolt llampant, evidentment no és de la nostra via, que és desequipada, però el xapo per després derivar a la dreta i entrar al mur sobre la reunió. Em sorprèn aquesta tirada, rabiosament vertical i mantingudeta, sortosament amb bona presa que has de saber trobar...la roca em duu a una sabineta d'on ja veig clar que vaig per la via, més amunt una gran sabina de la que hauré de flanquejar; abans toca superar un diedre vertical que d'entrada sembla fiero, però que te bones, però amagades preses. Per cert la vegetació l'està envaïnt. Llaço la gran Sabina nua de bagues i ja veig la reunió, una altra Sabina que té una baga que l'envolta. El flanqueig és fàcil, però li poso un parell de trastos pel Toni.
|
Espaterrant segona tirada, que el Toni farà mes llarga del conte. |
Arriba el Toni disfrutant de valent, però amb la cara ensangonda, un arbust del diedre final s'ha barallat amb ell i sort de dur ulleres...sortosament no ha estat mes que un tallet i continua, surt entre sabines, potser el mes difícil del llarg..jajaja flanqueja a buscar l'esperó del davant on a mitja alçada troba un pitó. Ja preveïem que no ens veurem i acordem les maniobres...el perdo de vista, la corda va marxant poc a poc però seguida...quan s'atura imagino que col.loca quelcom...l'aviso que porta mitja corda, anem amb seixantes, i continua...hauria de muntar reunió, deu ser a la placa fina, el sento cridar,
Vigila! el que m'ho confirma, després continua marxant la corda poc a poc, però que no s'atura, que va marxant corda i sí se la menja tota! quan resta mig metre sento,
Lliure!
|
Superat el flanqueig, diferents ressalts amb la placa final i el mur dìnici del tercer llarg. |
Què deu haber fet el Toni? segur que se m'ha menjat el mur de la meva tirada!!! i sí quan surto sobre el muret després del flanqueig veig la placa sencera i la corda que marxa amunt, amunt....quina disfrutada el punyetero! abans de la reunió que hauria d'haber fet, una placa fina on hi ha un parell de pitons que marquen molt be el camí, sobre la sabina un tram molt atlètic i de col.locació que supero amb ganes, poc després surto a les ajagudes plaques finals on el Toni ha muntat reunió d'una gran sabina. Li foto la bronca per haber-se`m polit el meu tram maco de la tirada...ens fem un tip de riure tots dos, vaja tirada de luxe que s'ha marcat el Punyetero!!!.
|
Rampes de sortida del mur del tercer llarg que es va "menjar" el Toni... |
Torno a sortir jo, el terreny és indefinit, vaig derivant tot buscant la millor roca i alguna sabina per assegurar-me, sembla ser que perdo la linia de via i aburrit de tan flanqueig veig una debilitat del mur i m'hi atanso tot escurçant la diagonal, una sabina m'assegura la superació. Per terreny imprecís altra volta decideixo fer reunió ja que el fregadis de la corda m'està dificultant molt la progressió, tanmateix tinc al davant un muret que potser no podré superar amb la que em queda.
|
Terreny indefinit i perdedor de final de via. |
Ja som gairebé al cim altre cop, un muret divertit que el Toni es treballa molt be i en un moment és dalt .
|
Muret de sortida, variant després de perdre la línia. |
No sé si serem els primers de sortir per aquest mur, però el tram per arribar aquí probablement no l'hagi fet gaire gent, algun que altre despistat com jo que, atabalat va decidir tallar camí i anar pel dret.
|
Ben satisfets després d' assolir per segona vegada la Roca dels Arcs! |
L'aire fred del Pirineu ens refresca! tornem a ser aquí dalt, estem molt contents, les vies ens han agradat, potser la Navarro, al ser mes discontínua ens ha deixat amb ganes de mes, però la Tàrrega, que pensàvem mes senzilla ens ha omplert molt, però que molt! estètica, aèria, elegant, on cal ensumar per on anar!!
Dues vies amb caràcter, de dificultat moderada però gairebé sense equipament, la Tàrrega la primera que es va obrir a la paret: l'any 1974 per Gabriel Balcells i Ramon Reynal i la Navarro l'abril de 1980 per P.Massip i F. Sandiumenge. Com la majoria de vies de la Roca els Arcs la verticalitat hi predomina, la roca hi és immillorable, tan per progressar com per equipar.
Cal anar-hi preparat ja que abandonar no hi és fàcil i perdre la línia ens pot comportar força feina, grau consolidat i tècnica de flotants correcta, llavors a disfrutar!