 |
| El Barranc Fondo vist des del seu final. |
El Barranc Fondo de la Formiguera és un molt bon lloc per a dies freds d'hivern o que venti fort, ja que quedarem protegits del vent i per poc que surti el sol ens escalfarem aviat. La via triada és de les del final del barranc abans de la Ferrada Càgate Lorito donat que és de les primeres on hi toca el sol.
APROXIMACIÓ:
Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai; passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe. Si venim per la C-13 abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.
De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur; la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera; no ens hi arribarem quan puguem anirem baixant cap al fons del Barranc Fondo, mateix camí que per a la Ferrada "Càgate Lorito". Ja al fons de la barrancada revolltem un morro rocallós, passat aquest comencem a pujar passem un tram de cadenes, al davant, veurem el pany de paret per on va la via Òscar, nosaltres haurem de continuar una mica mes en direcció a la ferrada, veurem una placa molt llisa i a l'esquerra una cova, doncs cap a buscar el peu de paret. Per orientar-nos una mica, si identifiquem la via Òscar cap a l'esquerra tenim la Perot i Mandinga, el Peta, la Mariola Free i la Paqui Castella, a l'esquerra de la Paqui, Xavi el Guindilla i el Sinsentido de la vida.
 |
| El primer llarg começa enfilant aquesta piràmide. Foto Josep Maria Mallofré. |
Primer llarg: destaca una placa triangular, piramidal gairebé que acaba amb un canvi de roca, aquí començarem, parabolts visibles. De la punta de la piràmide anem a l'esquerra superant un petit desplom, pas potent ! aleshores continuarem flanquejant a l'esquerra fins entrar a una placa que remuntarem, ara cap ala dreta fins a trobar la reunió enmig d'una gran placa grisosa. A la dreta podem veure les escasses expansions de la Mariola Free que van per la placa.
 |
Acabant de superar un dels trams potents. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
Entrant a la primera reunió. Foto Josep Maria Mallofré.
|
Segon llarg: La primera reunió és en un petit relleix no massa còmode per a cordades de tres com som avui; el segon llarg surt recta amunt per una placa vertical de presa petita i prou tècnica, sobretot quan s'acaba i s'encara una lleixa.Continua flanquejant a l'esquerra fins a sota un mur vertical de bon fer i que continua amb una placa llisa i compacte, aquí hi ha el pas del llarg, sortòsament no obligat; una vegada superat per placa es va a bucar la segona reunió sota les plaques fissurades del tercer llarg.
 |
| Recuperant la tirada. |
 |
Començant el segon llarg amb un potent mur inicial. Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
Sota el pas d'adherència pura i ja superat entrant a la segona reunió. 1ª Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Al pas de la segona tirada i començant l'estètic i ben trobat tercer llarg. |
Tercer llarg: Surt recta de la reunió per una placa que s'ha d'anar estudiant fins a superar-la i empalmar-ne una altra fins que un desplom trencat ens obliga a flanquejar a l'esquerra; aquest flanqueig és molt bonic i cal saber llegir-lo, ja que hi ha bones preses però s'han de trobar, sobretot al capdamunt on trobem un altre tram delicat on també cal buscar la presa per sortir-ne exitós com és el cas del Josep Maria, bravo!
 |
| Flanqueig molt divertit amb final potent ! |
Material: Via completament equipada. Passarem amb deu cintes + reunió.
Descens: Es pot rapelar la via o millor, com vam fer nosaltres, caminant cap a l'est, dreta, en direcció a La Formiguera i trobar el sender marcat amb punts verds que ens portarà a l'aparcament.
Via potent i exigent si la volem fer en lliure, per sort els passos clau no són obligats. La roca comença com un calcari rar per anar convertint-se en una mena d'arenisca a la segona part.
Possibilitats d`acompletar la visita baixant amb ràpel i fent alguna de les moltes vies que té aprop.
 |
| Ressenya de Joan Asín i dels autors, gràcies. |
