Via Punxadits a la Roca Maura. L'Estartit. 04-03-2025.

La Paret de Roca Maura des de la urbanització Torre Moratxa.

 

        Fèia temps que coneixia de l'existència de vies sobre l'Estartit, concretament a la Roca Maura, però el fet de ser tant al nord sempre m'havia desanimat...però tanmateix no és pas tant lluny, amb l'AP-7 se'n passa prou via malgrat l'excés de camions des que és gratuita.

Amb el Josep i l'Àngels ens animem a anar-hi i triem la via Punxadits, oberta el 18 de maig de 2013 per Josep Grau i Josep Mula sense expansions, per posteriorment deixar-la semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca.

APROXIMACIÓ

Haurem d'anar a L'Estartit, nosaltres que sortim del Vallès occidental agafem l'autopista AP-7 fins la sortida 9AB per agafar la C-35 direcció Palamós, continuarem per autovia i carretera local fins a l'Estartit per la carretera de Torroella, després d'una rotonda girem a l'equerra entrant a la urbanització Torre Moratxa pel carrer de la Mediterrània, el seguirem i girarem a la dreta pel carrer Atlàntida que deixarem fent un gir dreta esquerra entrant al carrer Atlàntic, passat el primer grup de torretes ja podrem aparcar, el corriol que puja a les parets és evident i en poca estona som a peu de via que identificarem per estar a la dreta de la placa de la POseidon i per l'evident fissura que serpenteja fins a fer-se vertical.

El primer llarg serpenteja la fissura fins a fer reunió al capdamunt.

Primer llarg

Comença tranquil, remuntant una fissura vertical ajaguda entre vegetació per derivar a la dreta i entrar a un diedre fissurat vertical on hi trobem, al seu full esquera un parabolt.   La resta de tirada es deixa protegir.   El pas està en superar el diedre final, pas atlètic amb bona presa...tot i que ja no punxa, la roca, com quan la van obrir.

Primera reunió.

A les plaques del segon llarg.

Segon llarg

Comença encarant un seguit de plaques que s'aniran redreçant, un parell de bolts visibles ens guien, entre mig podrem autoassegurar-nos.   Al capdamunt entrem a una terrassa d'on no és evident com continuar, la via va cap a la dreta i ens haurem d'enfilar sobre d'uns blocs amb passos atlètics obligats.   La reunió és passat un darrer bloc, a l'ombra d'uns arbres, resta un pel amagada....

Després de superar les plaques remuntem aquest blocs a buscar la reunió sota els arbres.

Segona reunió.

Tercer llarg

De la segona reunió haurem de baixar o fer un flanqueig aeri i delicat a buscar la paret del davant, nosaltres preferim desgrimpar de la reunió estant i anar a buscar el muret del davant, mur fissurat de facil autoprotecció que ens deixa a una feixa ascendent a l'esquerra que acaba en una placa marmòria que mor a la reunió.

De la reunió hem de baixar per començar el tercer llarg.

Remuntant el muret del davant.

S'entra a una feixa que seguirem fins la reunió.

Tercera reunió i curiosa placa abans d'entrar-hi.

Quart Llarg

Comença per l'esquerra de la reunió i supera un ressalt vertical amb bona presa, atlètic!  Una vegada ressolt el pas entrem a un flanqueig ascendent a l'esquerra guiats pels pocs bolts visibles tot buscant el pas més senzill i amb millor presa.

En aquest punt hi trobem les màximes dificultats de la tirada.   Fet aquest tram atlètic continuem amb molt bones preses per plaques fins a la pilastra fissurada final que ens deixa al cim de Roca Maura.

Començament atlètic del quart llarg.

Material

Unes deu cintes exprés, un joc de Càmalots/Tòtems fins el 2 i poden ser útils els Tascons.

Superat el mur inicial anirem encarant plaques, totes amb els seus passos picantons fins al cim.

Descens

Del cim on hi trobem una gran antena i la seva construcció adjacent , seguim una pista, el camí de Roca Maura direcció sud fins que aquesta fa un revolt a la dreta, nosaltes seguirem un corriol que en poca estona ens deixa al final del carrer Montseny, baixarem per entroncar amb el carrer Atlàntic i on hem deixat aparcat el cotxe.

Als peus l'Estartit i les Illes Medes.

Al cim de Roca Maura !

Tot baixant pel carrer Atlàntic la muralla de Roca Maura.

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita, gràcies.

Roca Maura és una muralla de modesta alçada uns 125-140 metres aprox que gaudeix d'un calcari de molt bona qualitat.  Amb poques vies "llargues" les més anomenades la Poseidon, una de les primeres que s'hi va obrir juntament amb la Maños i un seguit de vies esportives.    Hi haurem d'anar amb un bon equipament per acompletar l'assegurança de les tirades, tot i que els passos claus estan ben protegits tenim trams on la dificultat no és elevada i no hi ha res, però sí fissures per a gaudir amb l'autoprotecció.

Caldrà tenir cura amb deixar els cotxes ben aparcats i no molestar el veinat ja que som en una urbanització.

Ressenya original dels aperturistes. Molt agraïts.