Via Sandra a la Mamelluda. Frares encantats. Montserrat. 11-05-2024.

La Mamelluda des de La Piràmide al fons el Bisbe, La Nana i El Morro Pla.

 

                       Arran de la piulada al Blog Manel i Ita d'aquesta via que desconeixíem, via Sandra a la Mamelluda, ens acostem a Frares a fer-hi una visita.

Som dues cordades, avui el Josep Coll m'acompanya i el Josep Maria Mallofré fa cordada amb el Manel Gomez, ens ho passarem molt be en aquest entorn solitari i frescal.

APROXIMACIÓ:         Aparquem a Can Maçana, entre setmana no es paga i els caps de setmana i festius són 6 euros o 4 si s'està federat.

Enfilem cap a Coll de Guirló agafant el trencall a la dreta al refugi d'Agulles, d'aquest continuem camí travessant la primera canal, la de l'Ou de Colom arribant a la segona canal, la Canal Ampla;  la remuntem passant per la balma d'en Herp fins a entroncar amb l'Alta Ruta d'Agulles i Frares al peu de l'aresta Brucs de l'agulla Sensenom;  seguim a la dreta cap a Frares i sense enfilar-nos anem a buscar la Caputxa, ens arribem al coll entre aquesta i el contrafort de la Mamelluda, resseguim la seva base fins al peu de l'aresta Brucs o via Anglada - Auqué;  revoltem l'agulla per anar a buscar el vessant sud, remuntem la canal fins a veure els primers parabolts sota una evident balma.

Primer llarg, que comença finot. Fotos: Josep Maria Mallofré dalt i Josep Coll sota.

Primer llarg:    L'entrada és potent i on es concentra la major dificultat com sol passar en aquests peus de via on la vegetació sempre hi manté humitat;   tanmateix la roca és molt bona i cantelluda permetent, no sense una bona apretada, superar els primers metres.     Deixem a l'esquerra  el balmat per anar enfilant la placa fins la reunió aprop del caire de l'agulla amb el vessant de l'aresta Brucs que podrem albirar.   Uns 20 metres intensos.

Escalada de placa amb la Piràmide de fons i l'agulla amagada al darrera.   Foto Josep Maria Mallofré.

Un pas més fort abans d'entrar a reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió i primers metres del segon llarg.

Segon llarg:       Comencem una mica a l'esquerra de la reunió tot cercant els millors còdols per anar aleshores recta amunt en tendència a la dreta anant a buscar la mamella dreta;  la supera amb uns passos d'artificial equipat per salvar el balmat continuant amb un lliure elegant fins el replà sobre el mamellam.

La reunió és a l'esplanada aprofitant unes minses Savines.

Apropant-se a la mamella dreta que superem en artificial.   A sota  Foto Josep Maria Mallofré.

Després de dos passos d'estreps ja se surt en lliure.

El Josep a la segona reunió i fent el darrer pas d'estreps tot recuperant la tirada.  Foto Josep Maria Mallofré.

Des de l'Agulla Encantada en Manel i la Ita ens fan aquesta perspectiva, gràcies amics !

El tercer llarg supera la bola cimera amb millor rocam del que sembla. Fotos Josep Coll.

Tercer Llarg:    Comencem caminant a buscar la bola cimera, podem protegir a la base ( Friend) per enfilar el mur que presenta molt bona roca malgrat l'aspecte, ens enfilem a poc a poc anant a buscar un burí a la dreta i a lesquerra sota un llabi hi tenim un clau, poseu cinta ben llarga per evitar el ròssec de la corda.

D'aquí anem cap a la dreta resseguint una fissura amb bones preses de mans fins assolir el cim, al caire hi trobem una bona reunió de bolts amb cadena, possible ràpel.    Nosaltres decidim fer la reunió més amunt al replà de l'agulla on hi trobem un espit.

Tercer llarg des de l'Agulla Encantada gràcies al Manel i la Ita.

Descens:    Es pot fer un ràpel des de la instal.lació que hem trobat cap al vessant sud per on hem pujat o baixar desgrimpant pel vessant est;  no és difícil però no s'hi val a badar, nosaltres vam preferir deixar la corda passada com a passamà per assegurar el descens.

Des del cim es pot desgrimpar amb molt de compte o fer com nosaltres i deixar la corda de passamà.
Fotos superior Josep Coll i sota  Foto Josep Maria Mallofré.
 

Material:  Set cintes exprés, Estreps,  joc de friends o Àliens per a la tercera tirada.

Panoràmica des de l'Agulla Encantada, gràcies Manel i Ita;  A primer terme a l'esquerra l'Agulla Sensenom, a la dreta la Caputxa o agulla Vicenç Barbé, al fons la Nana i el Morro Pla.

Ressenya dels amics Manel i Ita que ens van inspirar amb la seva piulada aquesta ascensió.

Via Marina a la cara nord-est de l'agulla Sensenom a Frares. Montserrat. 26-05-2024.

        Al capdamunt de la Canal Ample entronquem amb l'alta rura d'Agulles i Frares i pràcticament que ensopeguem amb la base de l'agulla Sensenom;   la canal Ampla separa el sector d'agulles a l'oest del sector de frares a l'est.   La Sensenom és coneguda per la seva bonica aresta Brucs però en desconeixíem d'altres vies i va ser la piulada dels amics Manel i Ita al seu blog que ens van descobrir aquesta nova via per nosaltres, la via Marina, oberta per R. Carrasco i Josep Maria Parellada al seu vessant nord-est.

Donat que pujar fins aquí demana estona, decidim fer un encadenament d'agulles que ens fan gràcia després de la via Marina ens enfilem al Caputxó d'en Semir i ja de tornada anem a fer la via el racó del fred a l'agulla xica de la Miranda.

APROXIMACIÓ:                    Punt de sortida a Can Massana on els dies festius cap pagar per aparcar (6euros) amb descompte si sou federats.

Pugem la pista a Coll de Guirló direcció al refugi d'Agulles ( Vicenç Barbé), trobem un trencall a la dreta que ens du al pas de les Portelles d'on continuem sender, trobem un trencall a la dreta que baixa als Pallers i el Bruc, nosaltres continuem atravessant la Canal del Cirerer per enfilar fins el refugi;  continuem, la primera canal és la de l'Ou de Colom, la segona és la nostra, la Canal Ampla, la remuntem fins al final.   Ja al peu de l'agulla Sensenom remuntem el seu vessant dret o llevant fins a un collet, d'aquest baixem fins a trobar la canal del vessant nord, just aquí, al peu d'unes alzines veurem les assegurances ( espits).

La cara nord-est de l'agulla Sensenom per on va la via.

Els primers metres són verticals i amb roca amb molsa com a la majoria de vies en canals arbrades.

 

Després d'assolir un coll baixem per la canal i abans d'entrar al vessant nord comença la via. Fotos Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:        És el típic començament de la majoria d'agulles en canals arbrades, fi i entapissat de verdet...això juntament amb la verticalitat inicial el fa un inici potent.   Superar un tram discretament abalmat és el pas clau de la tirada, després la dificultat afluixa i augmenta la distància entre assegurances, cal llegir be l'itinerari per no patir més del conte.

Aquest mur és on trobem les principals dificultats.

Primera reunió.

Primera reunió i encarant el segon llarg. 

 Fotos Josep Maria Mallofré.

El segon llarg comença trempat.

Segon llarg:      Surt recta de la reunió a buscar un tram vertical amb bona roca, espectacular.  Superat aquest tram la progressió és agradable i senzilla fins l'entrada al cim on trobem una altra zona vertical amb bona presa.

El Morro Pla tancant l'horitzó.

Primera reunió, al costat el Caputxó d'en Semir.

Recuperant el segon llarg.

Descens:     Un ràpel de 30 m al coll nord, d'allà baixar a buscar la canal est i remuntar fins el coll que ens permet baixar al peu de l'aresta Brucs.

Ràpel de 30 m. fins al coll nord amb la Torta de fons.

Material:   Sis cintes exprés + material personal.

Ressenya dels amics Manel i Ita del seu blog, gràcies.

       Una via curta i intensa on millor anar-hi quan no faci fred ja que el peu de via sol ser a l'ombra i amés estem a gairebé 1000m. i ja coneixem el microclima Montserratí.   Itinerari curt que si volem aprofitar la caminada podem aprofitar per fer moltes mes vies properes, nosaltres aquell dia vam enllaçar amb el Caputxó d'en Semir i l'agulla Xica de la Miranda, però teniu moltes opcions aprop:  Morro PLa, Roca de Nadal, El Queixal.....

Via Joan Armengol i Comas a l'aresta nord de la Miranda dels cavalls. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 30-05-2024.

Vista de l'aresta nord de la Miranda dels cavalls des del camí dels Monjos.

      Amb el canvi d'hora les tardes ja són prou llargues i el Ricard em proposa d'anar a fer una via dels germans Masó dedicada al malaguanyat Joan Armengol    ( Baró).   

La via és a l'aresta Nord de la Miranda dels Cavalls amb el que tocarà una bona caminada,  tanmateix al ser tres, també ve la Mar, doncs ens podrem repartir el pes.   Una bona suada no ens la traurà ningú però!

APROXIMACIÓ:

Ens trobem a Matadepera i d'allà fem cap a la Urbanització Cavall Bernat com si anèssim a Can Robert, deixem enrrera el trencall per enfilar-nos al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra deixem el cotxe, aquí comença el camí que s'enfila per la canal de les Bruixes, hi ha una fita de la Diputació, Servei de Parcs. Entronquem després de la canal amb la pista a Can Pobla, passat uns dos cents metres la deixem per continuar un corriol perdut a l'esquerra; senyal d'Abelles,  puja a un llom per anar a parar al carener que ja no deixarem tot travessant dues pistes. Flanquegem la Cinglera del Bolet de Can Poble fins arribar a la canal de la Querosa que remuntem anant a sortir al  Bolet,   Agafem un corriol que va a l'esquerra i passa per sota l'aresta dels Cavalls, és el camí del Mal Pas de Can Pobla.   El seguim i quan ja hem pasat la canal dels Cavalls ens enfilem a buscar la base de la Miranda que flanquegem cap al nord oest fins a travessar una clapa de boixos trobant el peu de via, característic mur amb grans blocs sota l'aresta Nord.

 

Després d'una bona caminada ja som al peu de via. Foto Ricard Rofes.

Foto Mar.

Primer llarg:         Comença grimpant a buscar el mur de grans blocs als que ens haurem d'enfilar, escalada típica dels germans Masó aprofitant totes les facilitats que proporciona la paret...al caire un únic espit que ens protegirà la sortida.   Aquest pas a la ressenya li posa Vè, però em va ser impossible de sol.lucionar havent de treure els estreps per superar-lo...de mans no hi ha cap presa bona i potser és de col.locació o és que jo sóc molt "patata" ;  continuo ja sobre un relleix enfilant-me cap a la dreta buscant la millor roca per a travessar una altra franja dreta però menys que l'anterior, amb molt de cura ja que no hi ha cap assegurança ni possibilitat de reforçar.   Entro en un codolar que em porta al peu de l'aresta on busco la millor Alzina per muntar reunió.

Curt però trempat mur del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

La Mar recuperant el primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Aresta del segon llarg i primera reunió en unes alzines.

Segon llarg:       l'aresta s'agafa pel seu caire, el Ricard quan és una mica amunt llaça un abret que té aprop ja que la roca és delicada i fa patir, la via no es repeteix gaire....superades unes graonades troba un mur vertical que, ara sí, és protegit per dos espits.   Una Savina ens proporciona seguretat i ens aboca a una fissura vertical, l'A1 de la ressenya, a tal fet portem claus i Pitons, però quina no és la nostra sorpresa al veure que els pitons hi són clavats !

Quan s'acaba la fissura toca sortir cap a la dreta, trobarem un espit, el darrer. Ara un mur vertical que acaba amb una sortida de piscina ben divertida, per sort aquí la roca és de la bona i la dificultat més agraïda. !

Començant el segon llarg amb roca a controlar. Foto Mar.

En aquest pany vertical trobem les dues úniques expansions

Per sobre la Savina hi ha dos claus ! no ens ho esperàvem, per això havíem dut el martell.

Darrer tram de l'aresta, ara cal superar un altre mur abans de la reunió cimera. Foto Mar.

Superant el darrer tram. Foto Ricard Rofes.

Satisfets dalt la Miranda tot plegant material. Foto Mar.

Foto Miranda ! Foto Ricard Rofes.

Descens:     Del cim anem a buscar el costat oposat al que hem pujat on tenim una bona graonada que gràcies a una ferma Alzina ens ajudarà a tot fent el mico baixar a la canal;  una vegada a aquesta  la seguim direcció sud  anant a sortir a la canal dels Cavalls i al camí de pujada.

Material:      Unes sis cintes exprés, bagues per llaçar i estreps.   En principi els claus hi eren, però no està de mes dur un martell i alguns claus al fons de la motxilla, mai se sap....

Baixada a buscar la canal fent el Mono per unes Alzines. Foto Mar.

Una via per enamorats de Sant Llorenç on malgrat els pocs metres escalats quedareu ben satisfets, no us refieu del grau de la ressenya, la roca de Sant Llorenç canvia i si salta una presa clau el pas pot resultar molt difícil, penso que és el que deuria passar al primer llarg.  Nosaltres ja no teníem mes temps, la tarda és curta, però si voleu aprofitar un matí, podeu escalar mes, a la dreta trobareu la via del Bragató dels Cavalls i encara més a la dreta la 87-2000.

Ressenya dels Germans Masó i Croquis de vies que podreu trobar, com la ressenya a la web Satllors.com