dilluns, 19 gener de 2015

Memòria selectiva, Aberroncho i Sabina Wall, pòquer de vies a La Formiguera.

Paret de La Formiguera des de l'aparcament.
L'anticicló ens abandona i torna la fredorada! també m'abandona el Toni que té viatge familiar, amb el que aprofitem per quedar amb el Wolfgang, que ja fèia dies que ho volíem fer; el temps sembla que serà acceptable el dissabte amb el que ens decidim per Sant Llorenç de Montgai, raconada ben arrecerada quan el vent del nord apreta i calenteta si hi peta el solet... La mèteo avisa que bufarà nord i a les terres de Lleida cel serè! bé! però mentre fem via deixant un Montserrat lluminós i serè enfilant la Panadella el cel és ben gris i no s'albira cap clariana... Avui finalment som tres, el Víctor, company del Wolfgang, ens farà companyia. Van passant els quilòmetres i la boira no escampa...fem drecera de revolts per camí de Montgai a Cubells i d'aquí a Camarasa, i és que no cal apresar-se que fot un fred!
Apunt de solfa, encara sense sol !
No era la intenció, però acabem al Bar del Jaume de Sant Llorenç de Montgai fent un cafetó tot fent temps, però el temps no en vol avui amb el que ben abrigats sortim de l'aparcament del costat del pont des d'on ja veïem la paret de la Formiguera. Caminada curta on només escalfem una mica a la pujada a la via del tren. Les càssiques de tota la vida, Normal, Martineti i Garrets-Eusebi ja les coneixem, amb el que ens posem a la Memòria Selectiva, la primera a l'esquerra després de la Normal. Començarà el Wolfgang amb una primera tirada d'escalfament prou senzilla i molt ben equipada.
Segon llarg de Memòria selectiva.
Continuo jo amb la segona, aquí la paret ja trempa i haig d'escalar, amb el fred encara sembla mes i tot, però hi ha molt bona presa, fonda i tallant quan cal, per tibar-hi a plaer.
Cordada de Barcelona a la Normal.

Divertit tercer llarg.
De la reunió estant saludo els company de la Normal que disfruten de la roca també. Ara continua el Víctor, aquest tram es veu dret i llisot, però enganya, té molt bona presa. En passa via i ràpidament podem comprovar la bonior del tram.
Segona tirada de l'Aberroncho
Anem una mica despistats, almenys jo hahaha i al rapelar em passo la primera reunió, que té anelles, i baixo fins l'altra, error! remunto altra cop fins la reunió esmenant el tema. Des d'aquí, ara sí amb doble 60 som al terra. El Wolfgang vol fer ara l'Aberroncho i cap allà que anem. Despistats resulta que comencem a la primera reunió, deixant-nos el llarg de la canal, però pensant-nos que ho fem be; així ja que la tercera tirada és la mes maca se la demana ell que abans ha fet el llarg senzill...i així ho fem però.... El Víctor comença fent el segon llarg, per nosaltres el primer hahaha cap problema excepte un tram trencadot a l'entrar a la reunió.
Emergint del tram vertical de la tercera tirada.
És el meu torn, en teoria em toca una tirada senzilla de IV....ho veig prou dretot però ni m'ho plantejo...comença senzillot però es va complicant, i la paret cada cop la veig més curta...els comento als companys que em sembla que m'ha tocat la cirereta hahaha i jo que no volia tibar! i tibo de valent; m'haig de penjar a mirar-m'ho, no m'ho esperava, buff, i s'ha d'escalar. Bons forats però encara les forces no són les d'abans i millor assegurar el tanto, així que m'ho vaig estudiant fent reposos. Surten tots els passos, però cal mirar-s'ho, sobretot el de sortida on un bon peu n'és la clau.
Després de la rampa inicial empalmem la resta a la Sabina Wall.
Els companys pugen sallant, estan forts! rapelem i ja tornem a ser a baix, encara en volem més amb el que fem cap a la Sabina Wall que tenim al costat: la primera tirada és gairebé una grimpada, em toca a mí, pujo ben depressa que li reservem la resta pel Wolfgang, que s'ha quedat sense tibar encara...quan sóc a la reunió penso que, perquè no? enllaci les dues següents tirades.
El Wolfgang disfrutant-hi.
No em costa convènce'l, agafa totes les cintes que portem i amunt: bona roca, bones gandes, i la paret que es va redreçant a mesura que t'enfiles; a l'alçada de la Sabina que dóna nom a la via és quan trempa mes, però la roca té uns forats excel.lents que fan disfrutar.
Al capdamunt de La Formiguera, amb la "feina " feta.
Hem fet la via en una mica mes de mitja hora, ens asseïem al cim gaudint dels darrers rajos de sol, satisfets d'una jornada d'escalada que semblava tòrcer's al començament, però que ha acabat amb un cel ben blau i una temperatura agradable.
El pantà esplendorós.

Amb l'arribada de l'ombra toquem el dos.
A peu de via l'ombra ja senyoreja, i amb ella la fresca, pleguem els trepants i ens en tornem tot admirant les parets ataronjades i el blau del pantà.
Llums càlides de tarda



Ressenyes que trobareu per la web, la darrera de



  • Sisbemesanapren
  • La Formiguera és una paret molt agraïda, amb bona roca i itineraris molt interessants i clàssics com la Martinetti, la Normal o la Garrets Eusebi, jo fèia anys que no m'hi atançava i m'ha sorprès la quantitat de vies que hi ha obertes actualment.
    És una paret escola on poder consolidar l'escalada de vàries tirades la gent que comença, tot i això no és una paret ben be d'iniciació, sinó més aviat de perfeccionament. A evitar en dies calorosos, ideal per hivern anticiclònic.

    dijous, 8 gener de 2015

    Via Epirimountains i via Salvadora sortint per Montse Curto. Malanyeu anticiclònic.

    Sant Sadurní parroquial del poblet de Malanyeu 
    Estrenem el nou any escalatòriament parlant ! esperem que sigui com a mínim igual o millor que l'anterior, que oblidi les lesions i disfrutem la roca amb bona companyia. Avui amb l'anticicló ben establert decidim tornar a Malanyeu. Aquest raconet ens captiva, a gairebé 1000 metres d'alçada ens regala un paisatge bucòlic i una escalada peculiar, amanit per un microclima especial que fa que, si fa sol, a ple i cru hivern s'hi escali en màniga curta. Arribem els primers, però mentre ens equipem, l'aparcament ja s'omple. Saludem la colla de Badalona, el Joanet, el Jordi i el Toni, avui sense l'amic Joan que sembla que és esquiant.
    El Toni recuperant la primera tirada de l'Epirimountains i arribant a la reunió.

    Travessem el poble i fem l'agradable aproximació cap a a la paret del Devessó, jo tinc ganes de fer l'Epirimountains, via del Francesc Sunyol, equipada per no patir, que és el que em convé fins que no agafi confiança amb el braç i el Toni vol tastar la Salvadora, de caire mes aventurer. Les costums millor no pèrdre-les així que començo: em sorprèn la via, bona roca, gens relliscosa i molt tècnica, la disfruto ! L'arribada a la reunió una mica trencada però curiosa sobre un pedestal desenganxat de la paret.
    Al pas clau de la segona tirada
    Puja el Toni, veig que no en passa massa via...i és que és de mirar-s'ho, molt ben trobada! Continua amb la següent tirada que manté la mateixa tònica, amb, a la meitat, un pas picantó si no trobes la presa adeqüada...un espit és molt a desmà i despista.
    A la bavaresa abans d'encarar la placa de 6b.
    El darrer llarg comença trencat per acostar-se a una gran placa penjada molt divertida i potent, per millorar l'assegurament del primer i evitar que la corda pesi massa, és factible de fer una reunió sota la bavaresa aprofitant un espit reforçat amb flotants, tanmateix nosaltres no ho vam fer. Per arribar a la placa cal superar una bavaresa.
    No tinc massa clar com faré la tirada ja que tiba prou i jo no estic encara per "això", però m'hi poso: la bavaresa, fàcil, moïments elegants, senzilla, ja a peu de la "Placa" la cosa canvia, pocs peus si li fots recta, la lògica et tira a l'esquerra, però no m'en surto i tibo d'A-0, em costa equilibrar-me i hauré de fer-ne un altre per col.locar-me be. La resta ho lluito i surt! encara prou ! El Toni recupera la tirada i sua per encadenar! ha estat apunt!
    La colla de Badalona: el Joanet, el Jordi i el Toni, fent "obres" a la via Independència.
    La colla de Badalona estan deixant la via Independència apunt de revista!
    A la dreta de la Montse Curto, la via Salvadora.
    En un parell de ràpels som baix i amb ganes de mes! mentre recollim cordes i el fato trobem la Glòria i l'Anselm que han arribat tard, trobant els seus objectius ocupats, els animem a fer la Montse Curto, nosaltres farem la Salvadora i així podrem escalar plegats sense fer-nos nosa. La Salvadora fa la primera reunió a la segona de la M.Curto i el darrer tram coincideix en algun tram, però segur que no ens destorbem.
    A la Salvadora hi trobarem burins i ponts de roca....
    Comença el Toni, que ja ha escalfat, i li toca ! La Salvadora no en sabem l'aperturista, pensava que era de l'Amadeu Pagès, però hi ha massa ferro, encara que siguin burins, que no és el seu estil. Comença amb bona roca, però superat el segon burí, la cosa es complica i cal vigilar molt de no apedregar l'assegurador, en el meu cas, a la Glòria, que està començant la Montse Curto. Superat aquest tros trencat, s'entra a la placa que ressegueix la via del Sunyol, però ben be pel mig, en una elegant diagonal ascendent a la dreta tot cercant la millor roca. El Toni la disfruta ! El darrer tram i la reunió, és comú amb la via veïna.
    La Glòria al darrer llarg de la Montse Curto.
    La Glòria i l'Anselm encara no han arribat i continuo jo per la Montse Curto fins dalt, em miro la Salvadora, però de moment prefereixo la via equipada, tot i que baixant l'estudio i de ben segur que tornaré per fer aquest tram tan ferm de La Salvadora, on amb un joc de tascons i Friends l'amaneixes al gust. En fem via i quan rapelem ens trobem els companys apunt de sortir pel seu tercer llarg, la Glòria ara encapçala la cordada i ens quedem a animar-la!
    L'Anselm i el Toni animant-la !

    Com una Campiona encadena la tirada !

    Comença amb recança de que ens la mirem, hahaha però s'ho treballa prou be i a la placa del mig on hi ha un passet finot de peus, com si res ! m'ha costat mes a mí!
    Una placa de forats per disfrutar que la Glòria es va treballar amb solvència!

    La resta tot i ser en diagonal extrany, cap problema, amb agilitat ja és al peu de la placa final que resol amb solvència ! i és que t'ho has de creure Glòria! cal escalar de primera que tú pots.
    Rapelem sense problemes.
    L'Anselm recupera el llarg i nosaltres anem desfilant avall, els deixem les cordes passades i ens esperem a peu de via. El dia és espaterrant! m'entretinc fent fotos del paisatge sempre canviant, amb un sol ja mig-ponent, que acoloreix i escalfa.
    Ens ho hem passat molt be, Malanyeu en bona companyia.

    Malgrat ser força cordades, es respira tranquil.litat.

    Malanyeu en estat pur.....


    l'Església de Malanyeu avui era oberta, la netejaven per la visita del Bisbe !


    El Pedra omnipresent....


    Ressenyes que trobareu a





  • Romàntic Guerrer
  • Mikimiaus blog
    Un bon parell de vies, l'Epirimountains, molt ben equipada, de grau 6a+/6b en lliure, però no mes de Vè obligat. La Salvadora més aventurera però de grau mes suau, per gaudir de la roca i del recorregut, molt ben trobat. Ens ha faltat fer la segona tirada d'aquesta que ha de ser una disfrutada de canto amb fàcil amaniment.
    CUIDEM MALANYEU ens vam trobar força paperots amb el regalet pertinent a sota, a peu de vies....això és inadmisible! si no sabem cuidar la zona anem malament i aleshores quan ens "xapin" la zona no ho entendrem.....

    diumenge, 28 desembre de 2014

    Malanyeu, un bon recurs per un dia rúfol.

    La Paret del Devessó un bon recurs per l'hivern, si fa solet...
    Aquest dissabte entre tants compromisos familiars finalment hem pogut coincidir per anar a grimpar. No fa massa bon dia, però poden mes les ganes que el fred i a les vuit em passa a buscar el Toni, avui anem amés el Jordi i l'Irwing. Malanyeu és l'objectiu, si surt el sol l'haurem encertat ja que el seu microclima el fa ideal per a dies freds però assolellats. El termòmetre del cotxe va cap avall cada cop més ! fins el grau sota zero...Bbrrruuuu!!! quin fred ! però anant amb el Toni la moral sempre alta, fred? que és això.
    Avui hem fet colla, ja a peu de la Doraemon.
    Quan aparquem després d'una aturada a fer un mos ja trobem dos cotxes amb els seus ocupants ja preparats que marxen cap a la paret ! el Toni ens retreu que no anem prou d'hora hahaha! La veritat que fot un fred que pela, però a Malanyeu ja se sap, si surt el solet pot estar tot nevat i escalar amb màniga curta. l'Irwing no ho veu massa clar, però ens veu decidits....la caminada fins a peu de paret és tranquil.la, sense presses, a veure si donem temps a que surti el sol. Avui jo estic convalescent encara i amb aquest fred...l'Irwing ha d'acabar de consolidar això de les tirades i reunions, alumne avantatjat. Decidim que farem la Doraemon, començaran el Toni i el Jordi i nosaltres al darrera a la mateixa via.
    El Toni i el Jordi han començat, l'Irwing els segueix. 1ª tirada Doraemon.
    El Toni no l'havia fet aquesta i jo em pensava que tampoc i repassant fotos veig que ja l'havia fet, i amb el Jordi, el setembre de 2013, fa una mica mes d'un any. Deixo que passi de primer l'Irwing, el Toni l'esperarà a la reunió per a assesorar-lo si li cal a l'hora de muntar reunió. Puja sense cap problema i això que l'estil d'escalada a Malanyeu no és gens intuitiu i molt tècnic de peus.
    Tercer llarg, trencat i discontinu.

    Rapelant, una de les tècniques que avui ha consolidat l'Irwing.
    De la Doraemon només val la pena la primera tirada les altres dues són discontínues i sense cap ambient, amb el que ja som dalt i cal fer uns quants ràpels, l'Irwing no ho domina això ja que només n'ha fet un quan vam fer la Gorra Marinera i d'això ja fa temps; però aprèn ràpid i ho disfruta. Per evitar embolics de cordes en farem tres amb corda simple, com que som quatre en passem força via.
    Entrant a la primera reunió de La Carla.
    Ens retrobem tots a baix, el Toni vol fer la via Independència, recent obertura del

  • Joan Baraldès
  • i que al començament hem trobat ocupada, ara els companys ja han baixat i ens hi posem; comença el Toni, està força bruta, i veïent que ens haurem d'esperar i jo tampoc estic encara amb massa "grip" prefereixo anar amb l'Irwing a fer alguna cosa mes tranquila, penso en fer la Montse Curto que ja la conec i és força maca, però llei de Murphy quan ens hi acostem veig una cordada, la única que hi ha per aquí que l'estan fent...doncs a la Carla que també l'he feta, tot i que no la recordo gens.
    Darrera tirada de la variant ràpel, més espectacular que difícil.
    Quina disfrutada de primera tirada, quina roca! disfruto de valent. La següent li toca a l'Irwing, jo recordo que en un lloc cal caminar per "la selva" cap a la dreta a buscar la reunió, però ell no ho veu i el que si veu és un bolt recta amunt i cap allà que va, ens acabem de posar a la variant del ràpel.
    S'ho ha passat "pipa"
    Aquesta variant no l'havia fet i és interessant, el començament per la placa rentada és divertit i el mur final em sorprèn, més fàcil del que sembla des de baix! però cal posicionar-se be per travessar les plaques i acostar-se a la cadena; recta li veig color, però avui flanquejo per entrar a la reunió ràpel.
    Reunió cimera de la variant ràpel.
    Baixarem també en tres ràpels simples, com que ja ha practicat abans, el deixo a dalt no sense preguntar-li abans si ho té clar. Avui s'ha graduat en ràpels sis en total i sembla que els ha disfrutat.
    "enigamàtic" tub a la via....

    Si, sí, jo també hi era....

    El Jordi i el Toni plegant "ferralla" després de fer la via Independència.
    Sense entrebancs fem els tres ràpels, ja som a baix i anem a veure si la resta de la colla són a baix; quan arribem al peu de via encara no hi són, però els escoltem, i aviat apareix el Toni fent el darrer ràpel. Hem aprofitat prou el dia, ha estat ennuvolat, ha sortit un moment el solet, ens ha plovisquejat...i ara torna a estar ben tapat, però ens ho hem passat prou be.


    Ressenyes que trobareu a


  • Sisbemesanapren

  • Malanyeu, zona d'escalada ideal per l'hivern quan l'anticicló apreta el fred a la vall i escalfa la paret, avui les vies han estat senzilletes, la Doraemon i la Carla molt ben equipades, sobretot el primer llarg de la Carla, i mes aventurera la Independència, semiequipada amb bolts i ponts de roca. La Carla, ideal per a començar en via llarga, amb reunions còmodes, excepte la cimera. Si hi aneu tingueu molt de cura amb l'entorn i amb els seus habitants, deixeu els vehicles ben aparcats i no molesteu el bestiar, estem en una zona privada i hem de conviure tots amb respecte si hi volem continuar escalant molts anys.