dijous, 4 de febrer de 2016

Adoptem una via òrfena a Abella de la Conca. 23-01-2016

El massís de Sarsús amb la Torre Xica a la dreta.
Ara ja fa uns dies, dissabte vint-i-tres, ens trobem la colla habitual: Toni, Lluís Jordi i jo mateix per anar a trèure el nas per Abella de la Conca, vàrem veure al blog del Joan (Sisbemessanapren) que hi havia una nova via al massís de Sarsús, a l'esquerra de la Bon Voyage parmi les Anges. No en sabem el nom, només la informació que hem pogut llegir del Joan, i malgrat que ja avisa que serà discontínua, ens animem.
Abella de la Conca, poble de dalt, amb la Serra de Carrànima a l'atre costat de l'ull.
A Abella ja hi havia estat, però no pas als sectors d'aprop del poble, sinó que a la Roca Vilella, i la veritat que val la pena visitar aquest racó de mon...sembla que als pocs habitants no els hi fem patxoca els escaladors...i és una llàstima, ja que ben gestionada l'afluència de gent, podria contribuïr al poble...però potser ja els hi està be aquesta solitud, se n'hauria de parlar. Deixem el cotxe ben aparcat en un eixamplament, cal que siguem curosos en això i no estorbar els veïns! Des del cotxe ja podem admirar la "gran" Torre Xica i al darrera unes agulles que no en se el nom...a l'esquerra el massís ajagut on tenim el noste objectiu, aquest carener he trobat al mapa del ICC que s'anomena Sarsús i assoleix un punt màxim de 1.400mtrs.
Aquí comença la via òrfena...
Anem flanquejant la Torre Xica i seguint un corriol perdedor anem cap al marge de més a l'esquerra on ens imaginem que hi ha la nostre via, pel camí saludem el Jordi i el Joanet de Badalona que van a la ...parmí les anges...
Uns ponts de roca ens delaten la línia.
Comença el Jordi i darrera el Lluís i jo. Aquesta primera tirada és ajaguda i ben marcada amb força ponts de roca. S'entra a una feixeta de la que es va a l'esquerra per encarar un muret on segons la ressenya hi tenim un pas de 6a., abans però, fem la primera reunió. Aquesta segona tirada és maca, i tant al Toni, com a mí, que la fem de primer, no ens sembla pas 6a, un V+ l'hi escau mes.
La quarta tirada o tercera si negligim el tram de caminar.
Ara ens tocarà caminar un bon tros, nosaltres ho fem d'una tacada, anant a l'ensamble; el Jordi s'envà més a l'esquerra i troba una reunió d'un altre projecte, la via va però més a la dreta a buscar una canal. Ja tots qüatre reunits, el Toni retorna a la paret, aquest tram, tercera tirada per nosaltres, quarta si mirem la resenya, és relliscosa, no en va ressegueix un canal de recullida d'aigües...però res que no es solucioni amb cura. L'entrada a reunió és maca. Ara toca continuar per la cinquena tirada, hi trobem una corda per ajudar a fer el pas cap a la placa del costat, però no cap, ja que hi ha molt bona presa i el pas es fa senzill; la cinquena tirada és divertida i mes mantinguda, al capdamunt es pot anar per l'esquerra, més senzill, però brut de fullaraca, o recta amunt per un diedre d'aspecte trencat, on pots acompletar l'assegurament si es vol amb un Friend mitjà.
Sisè llarg, una placa divertida.
La sisena tirada és maca, una placa ajaguda molt agraïda i amb trams d'adherència, es fa curta, continua la setena per un mur d'aspecte trencat assegurat per dues bagues a Sabines, d'on un diuedre ajagut i protegible al gust ens aboca a un jardí de trancisió, a caminar toca. El Jordi es distreu i es passa la reunió, però sense problemes la fa més amunt. Jo que ja vaig avisat la trobo facilment, i és que sembla impossible no veure-la...Santa Llúcia ens conservi la vista Jordi hahaha
Setena i vuitena tirades, la darrera amb un final ben maco.

La vuitena és prou bona, comença enllaçant plaques fins anar a raure sota un petit desplom, el pas clau es ben be arribar sota. El mur el passem directament pel mig malgrat les preses dubtoses.
El Lluís esperant que el Jordi superi el pas clau.
D'aquesta reunió tornem a caminar força fins a la propera reunió, sota unes plaques dretes, és la novena reunió. D'entrada no veïem el parabolt de la dreta i encarem per una fissura que ens va enlairant deixant-se autoprotegir molt be, mes tard ens adonem que hi ha un bolt i un pitó força a la dreta, vaja, hem obert una variant!
Desena tirada, que nosaltres redrecem per una fisura de molt bon protegir.

Dalt el carener amb la Conca als peus.
La darrera tirada, la desena, és ben divertida, un esperó, aresta, que es va fent airós fins el cim. Mentre nosaltres arribem, el Toni i el Jordi ja han anat al Ràpel, que és a la paret del fons, hem de trascollar la carena amb cura, ja que és penjat, millor anar-hi encordats, una fita en marca el punt.
El ràpel és ben "divertit"

El ràpel és al començament suau, però als deu metres extraploma i farem els darrers vint-i-cinc sense tocar paret! aneu-hi preparats per sid e cas.
Mes de la meitat de la baixada és volada !

Tarter esmicolat i enutjós per on vam baixar.


Vessant nord, ben balmat.

Ressenya que trobarem al blog
  • Sisbemessanapren
  • Doncs ja en tenim una altra al cove! però la veritat no ens ha omplert massa, ja que és molt discontínua, sense gens d'ambient, ves que estàvem avisats, no és cap crítica. Ideal per a escalar sense patir-hi gaire, que no vol dir que sigui fàcil eh! terreny on l'autoprotecció hi és senzilla. Atenció amb la baixada, el terreny és molt inestable i baixen pel tarteram blocs prou grossos, que poden ser perillosos si agafen velocitat i anem massa separats. Sorprenent el vessant nord, ben extraplomat, i sorprenents les magnífiques vies d'esportiva que anirem trobant. Abella és un paradís de roca, aprenem a respectar-la i aprenem a conviure amb els seus propietaris, tots en sortirem beneficiats. Ah! i agraïr a l'anòmim aperturista aquesta via òrfena, de moment...

    dimecres, 27 de gener de 2016

    Barba roja i barba blanc al port de Garraf. 18-01-2016.

    Sempre és un plaer escalar amb el mar als peus.
    Dilluns divuit hem quedat amb el Joan per anar a grimpar, ens trobem a les vuit al Muntanya, a Collbató, quan arriba ho fa sol, no s'han entès amb el company...havíem de ser tres. És d'hora i encetem el dia bellugant el bigoti; al sortir, renoi, no s'aixeca el dia i fa vent....malament per anar al Serrat dels Monjos avui...dubtem d'on anar i finalment decidim acostar-nos al mar, on segur que no farà tant de fred, el port de Garraf i les seves vies és l'objectiu.
    Muralla del Port de Garraf, La Falconera.
    Després de travessar tot el baix Llobregat, ens dirigim cap a Castelldefels, com si anèssim a Penya Ginesta, per seguir per "les costes " del Garraf, en un revolt molt marcat a la dreta trobarem la indicació de Garraf, travessem tot el poble fins a l'entrada del port, en un descampat deixem el cotxe. Des d'aquí ja es veu la paret i la cresta per on tornarem, un sender planer ens hi portarà. Encara no hi fa sol, però la temperatura és agradable, encara passarem calor!
    Al tram mes dret de la primera tirada i sortint-ne.

    Amb la foto de la ressenya del Joan A. ens és senzill trobar el peu de via, ens hem d'enfilar per un conus de detritus i abans d'arribar dalt flanquejar a l'esquerra, de lluny ja veurem material a la paret. Avui comença el Joan P., la primera tirada comença ajaguda per anar-se posant dret; la roca és rentada i sembla no ser massa adherent, però encara prou! això sí, de lluny l'aspecte de la paret és caòtica i poc atractiva, per sort, excepte la part superior, és prou bona. Superat el muret vertical, ben assegurat entre burins i spits, ja s'ajeu i es camina fins al peu d'un nou mur a la dreta de la característica placa triangular.
    Delicat darrer tram de la via per assolir la carena.

    Aquí hi trobem moltes línies, el Joan es confon i fa reunió a la Mendigos del mar, al mig de la característica placa triangular; quan recupero la tirada m'arribo a la nostra, més a la dreta. Surto de la reunió cap a l'esquerra a buscar un ressalt, primer grades senzilles però aviat es posa dret, s'em trenca una presa i em faig un bon tall al pulpell...deixaré la tirada ben ensangonada! les assegurances són a l'esquerra, a la placa, que és ben llisa! per la dreta tot i ser d'aspecte trencat es va pujant prou be, tram espectacular i que es complica a l'arribar a un llis, aquí haig de tibar de cinta per poder assolir el forat salvador, d'aquí un pas de fe a buscar l'aresta de sortida i de cop baixa la dificultat fins la reunió amb dues argolles. No m'aturo i continuo ja que havia llegit que més amunt es pot fer reunió en uns Pins, supero un muret de bona roca i entro en un jardí, i quin jardí!!! tot pedra solta, millor no patinar, tot foça delicat fins que arribo al primer Pi, el de la dreta, al davant un gran bloc on veig un bon pont de roca i una fisura per fer la reunió.
    Dalt de la Falconera 
    La continuació és lletja, lletja, sembla un castell de naïps apunt d'anar tots avall...s'hi posa el Joan i amb molt de cura de no apedregar-me s'arriba a l'aresta cimera. Quan ens reunim comentem que per un altre dia, el millor és rapelar de la segona reunió i aprofitar per a fer una altra línia. Aquest darrer tram juntament amb el jardí...són per passar-hi de puntetes.
    Divertida i aèria cresta 

    El dia s'ha arreglat i ara fa sol, s'està molt be amb el mar al davant; pleguem material i anem a buscar el carener que ens tornarà al port, aquest és una bona cresta ben aèria i amb trams divertits, fins i tot una corda per salvar un graó vertical. Ja al cotxe ens fa mandra tornar a la paret i anem a fer una beguda a Castelldefels i a dinar a casa.
    Ressenya de l'amic

  • Joan Asín
  • Per mí ha estat la primera visita a aquesta zona del Port de Garraf, està bé però no compensa massa venir del Vallès cap aquí...molt enravessat de trànsit...tanmateix és un bon recurs per quan la temperatura apreta, evitar en dies de llevantada però! La roca, d'aspecte depriment, no és tan dolenta, fins i tot és bona a trams. L'equipament millor no posar-lo a prova, ja se sap tan aprop del mar. Recomanable negligir el darrer tram, almenys a la nostra via, i baixar de la segona reunió aprofitant així per fer-ne alguna altra. El fet de sortir al cim però,  val la pena, ja que la baixada s'ho val, talment estiguem en una cresta de Pirineu.

    dimecres, 20 de gener de 2016

    Serrat - Torras vuit anys després. Roca dels Corbs. Montserrat. 10-01-2016.

    La vall del Llobregat des de la via.
    Després del dissabte a Alòs, aquest diumenge, toca matinal, que ahir ja vam arribar tardet...he quedat amb l'Eduard, l'Ivan, la Glòria i l'Anselm, amb els que fa massa dies que no coincidim i tinc ganes de veure'ls. Primer toca esmorzar, avui el fem a Monistrol al Bar la Roca, on trobem força coneguts! decidim anar a la Roca dels Corbs sota el Monestir, via de luxe, ja que l'aproximació és en baixada! La Serrat - Torras és la triada.
    Fent cua per començar a grimpar!
    Molta gent tria rapelar la via per començar, però, tot i que jo ja l'he fet, no recordo on surt, amb el que ens tocarà esgarrinxar-nos! Del Monestir cal baixar direcció la Santa Cova i a mitja baixada trencar a l'esquerra a buscar el camí de l'aigua, trencall molt evident a l'esquerra d'un revolt cap a la dreta. Quan s'acaben les escales i deixem l'engorjat, el camí s'eixampla i va a l'esquerra, és el camí de les aigües que puja de Monistrol, aquí nosaltres hem d'anar a la dreta i per corriol quan som a l'alçada de la via, que s'identifica prou be, em de tirar amunt, hi ha un fita i restes de corriol; recordo que quan la vaig fer fa vuit anys ens va costar moolt mes arribar al peu de via, ara si t'hi fixes està prou marcat i els aritjols menys densos, amb el que arribem amb menys ferides de guerra hahaha.
    L'Eduard al flanqueig, on comença la gresca!
    Com que anem una colla, comencem l'Eduard i jo; s'hi posa l'Eduard, l'entrada és desagradable per com està de pulida a l'inici, però de seguida millora, un flanqueig ajagut et porta a un llavi que cada cop s'estreny mes...cal ja fer A-0; entrant a un diedre trencat on trobem un pitó i d'allà cap a la dreta a buscar un altre diedre, aquest mes franc i vertical, espectacular. Costa fer el pas de sortida a buscar la placa per entrar a reunió, passos d'equilibri prou estètics.
    Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

    Muret després del diedre.

    Des de la segona reunió, la primera i l'Eduard recuperant la magnífica segona tirada.

    La segona tirada és un muret d'uns 25 metres vertical i de preses petites. L'anterior vegada el va fer l'amic Wolfgang de primer, avui em toca a mi. El mes complicat sortir de reunió, pas finot, una vegada assolit erl primer bolt, la cosa canvia, en tendència a la dreta de les asegurances, tot i que no sempre, et vas aixecant tot fent passos de presa petita i peus escadussers, pe`ro sempre amb sensació de presa cantelluda i segura, vaja que una disfrutada.
    Diedre trencat i en ple desplom a la tercera tirada.

    Ara és el torn de l'Eduard, li agrada això dels estreps! una sortida d'aspecte trencat en direcció a l'esquerra a buscar un diedre que es va redreçant, la roca, d'aspecte lleig és prou bona i ferma. El desplom es deixa fer be amb els estreps, tot i que els passos són llarguets. Bona la sortida d'estreps, amb una roca d'escàndol! tanmateix costa fer el pas hehehe.
    Apunt de fer la sortida d'estreps.

    Els companys a la primera reunió tot recuperant la tirada.
    Recupero la tirada, i la disfruto, avui encara no bufa gaire vent i s'està be aquí, els companys que s'han retrassat pel flanqueig de la primera tirada ja comencen la segona, des d'aquí surt una bona foto.  e
    Roca de luxe al tram de sortida d'estreps.
    Resta un curt tram, una grimpada de roca bona per encara un mur d'aspecte no massa atractiu, aquí hi trobarem dos assegurances, superat el mur la via s'acaba, tanmateix es pot empalmar aquesta amb l'anterior, al gust.
    Ressenya de la desapareguda Ona Climb.

    Una vegada dalt cal grimpar una mica fins arribar al cim de la Roca dels Corbs, anar en direcció a l'esquerra per corriol poc marcat fins que veïem una torre de corrent, aleshores girem a la dreta per anar a buscar un collet des d'on es veu el camí d'on venim, per baixar trobarem una canal que ens deixa al peu. Tan sols resta remuntar cap al Monestir pel camí de la Sant Cova. Una via que m'ha tornat a agradar molt, tot i que enguany he fet més A-0 que fa vuit anys... Recomanable, si us quedeu amb ganes aprofitar per fer la seva veïna, la Puigarnau-Espunyes.

    dijous, 14 de gener de 2016

    Cantarros al Talós! Canto por soleares i el Dia de la Prostitució.

    El Pic de Castellàs amb, a l'esquerra, la magnífica placa objectiu d'avui.
    Aquest dissabte vuit de gener hem aconseguit fer colla, dues cordades, per anar al Talòs, som el Toni, Lluís Irwing i jo; al Bruc trobem el Lluís que ve de Barna i ara ja tots quatre cap a Artesa on pensem esmorzar, però el forn de la crtra és tancat i anem al Pont d'Alentorn on trobem un exèrcit de caçadors i alguns grimpaires que no coneixem i que posteriorment per Facebook contactarem!
    A peu de via ja preparats, el Toni de fotògraf!
    A Artesa seguim els indicadors d'Alòs, passat el restaurant el Molí i en ple revolt on a la dreta hi ha una font entrem a la pista que segueix el Segre fins a l'estret Congost de Mu. Ens equipem i de seguida el Toni s'adona que s'ha deixar l'arnés!!! vatua l'olla, quina mala jugada; però com que darrerament el Toni ha pujat força per aquí, troba la fòrmula per a què tots acabem escalant poc que molt: ell pujarà caminant fins al peu de la placa de la Canto por soleares i allà li deixarem un talabard.
    Primera tirada, amable i cada cop més neta.(Foto Toni Aymamí)
    Ja que anem tres, em demano les dues primeres tirades; cal seguir la pista ascendent direcció Congost de Mu i passat el desplom de la darrera via oberta (Misión Imposible) trobarem un cercle picat a la roca, és la nostra via, la Canto por Soleares.
    Començant la segona tirada, ja una mica més tècnica.(Foto Toni Aymamí)
    Aquí la roca ja comença a estar mes neta, tot i que l'aspecte no és massa engrescador, semiequipada, millor posar alguna cosa, tascons o Áliens/Càmalots per si de cas...a demanda vaja. A la primera reunió trobem el Toni i fem broma, tanta corda i material perquè? si es puja caminant hahaha Aquest començament no és gaire engrescador, però la continuació millora: més vertical i amb millor roca; Una llastra sobreposada hi posa la gràcia, s'ha de ballar amb ella i superar-la per acabar entrant a reunió per una placa prou agraïda i que ja t'hi fa posar interès. Reunió en una petita feixeta ben airosa.
    El Toni ens ha anat acompanyant a cada reunió.

    Recuperant la segona tirada amb una arribada a reunió bonica.
    De la reunió estant veig el Toni que va grimpant i reconstruïnt les fites, ens ensenya per on haurem de passar la tercera tirada, un flanqueig enmig dels arbustos un pel selvàtic. Aquí canviem de cap de corda i li toca al Lluís.
    Ara encapçala el Lluís, muret de la quarta tirada.
    La quarta tirada tampoc enamora, un mur dretot i curt i posterior caminada fins al peu de la gran PLACA, sí en majúscules, que s'ho val.
    El Toni amb el meu talabard gaudint dels cantarros.
    Ja tots aquí, li deixo l'arnés al Toni perquè disfruti la tirada més maca de la via: de sota impresiona, no es veu cap asegurança, perdó sí a uns 15 metres s'endevina un bolt i una mica més amunt un altre...sembla ser que inicialment no hi eren, almenys això comenta el Toni que ja havia fet la via, tan sols hi havia dos ponts de roca, el primer però ha desaparegut i sols resta un amb un cable metàlic força amunt, just abans dels dos bolts nous.
    Placa vertical i sorprenent, una gran descoberta!(Foto Toni Aymamí)
    La placa a la que t'hi poses, et fa concentrar-te i a la vegada xalar de veritat, et venen ganes de cridar de valent, quina guapada!!! d'aquí el nom Canto por soleares, dels cantos i cantàrros que t'aniràs trobant! Com deurien xalar els primers que van entrar en aquest pany verge i van adonar-se que es deixava fer tan be! Assegurant el company, fa angunia veure tant d'aire i pensar que si caïgués ho faria a sobre nostre o a la feixa....però qui escala ni hi pensa de com de bona n'és la roca i les preses. Una vegada dalt, pugen el Lluís i l'Irwing, aleshores rapela el Toni i jo també m'hi enfilo.
    Al començament de la Dia de la Prostitució, amb l'arnés de l'Irwing!
    El punyetero del Toni ara li manlleva l'arnés a l'Irwing i encapçala la Dia de la Prostitució, aquesta tot i estar tan aprop de la Canto, és ben diferent...d'entrada començar ja costa: els peus tenen un tacte sabonós, les mans no són les gandes cantelludes de la veïna....un Àlien ajuda a minimitzar l'aire fins al primer bolt; a mesura que s'enfila millora la roca, però aquí les preses són minces, els peus no tan evidents, vaja, que cal mirar-s'ho mes, d'aquí que estigui més protegida amb bolts.
    Recuperant la darrera via.
    Quan és dalt, fem el mateix que abans, així tots podem escalar. El dia que ha començat tapat i rúfol s'ha anat arreglant i ara toca el sol, però a la vegada s'ha engegat el vent, vent que ens agafa per sorpresa al Lluís i a mí en màniga curta...buff quina fresca! Sort que l'Irwing puja com un coet i aviat podem baixar i abrigar-nos.
     Gràcies ales fites del Toni seguim la drecera de baixada fàcilment, les velles cordes ara s'han substituït per cadenes i ja no costen tant de localitzar.( gràcies GALL'S)
    Ressenya dels amics



  • GALLS
  • Una via que és l'excusa per arribar a la PLACA; en conjunt val la pena, però la resta de tirades per si soles són poc interessants i el flanqueig de la tercera encara trenca mes. El fet d'estar poc equipada l'hi dóna el caràcter que altrament no tindria, però quan fas la placa, t'oblides de tot, quin pany de paret, quin monument! Hi tornarem que les vull fer de primer per assaborir-ne tot el regust. Bona feina dels amics de Lleida (GALL'S) gràcies per la feina.