dilluns, 2 juny de 2014

Tancat per reparacions.

Inici de la Vincle Infinit i inici del "Desastre"

   
                Ara fa uns quinze dies, marxem contens amb el Toni a fer la Vincle Infinit de la Roca de Sant Cugat, abans fem l'esmorzar preceptiu a Collbató, on saludem la Trini i el Salva;  deixem el cotxe prop de la hípica, però cap problema, una mica mes de camí.   Remuntem el Clot de la Mònica i entrem a La Plantació.
Quina raconada més ferma!  ara fèia dies que no hi pujava.  Arribem ben suats, almenys jo, al peu de la Roca de Sant Cugat, som al vessamt Nord-oest amb el que no hi toca el sol.   Començo amb cura i ben concentradet, ja que la primera assegurança és ben amunt, però cap problema que hi ha canto i és "ajagut";
he anat un pel per l'esquerra i a l'alçada de l'assegurança flanquejo a buscar-la, hi ha un bon relleix, soc aprop la xapa i agafo la cinta per xapar...noto un cruixit i de seguida em queden els dits adormits...una punyetera sensació que ja havia patit en anteriors ocasions....merda, que m'ha quedat el braç sense força i amb prou feines puc passar el mosquetó per l'anella....moments d'indecisió, de perplexitat, de rabia...però no puc badar que sóc molt amunt, engrapo la cinta amb el braç fotut i amb la ma bona passo la corda....crido EMPRENYAT Toni se m'ha luxat l'espatlla  MERDA, MERDA I MERDA.....
Em despenja i sense deslligar-m'he intenta fer les maniobres per reduïr-m'el...no ens en sortim i davant l'evidència toca prendre una decisió, hem de baixar d'aquí.  M'ajuda a deslligar-me, puja a trèure la cinta i s'ho carrega tot a sobre;  jo ja he començat a baixar, no m'he tret l'arnés ja que hi ha un tram força dret amb una corda....vaig baixant, gemegant de tan en tan, però encara,   arribo a la corda, el Toni passa davant i m'aguanta quan em deixo anar del braç bo per anar passant els nusos.
La resta ja és menys fotut tot i que per no badar, se'm fa etern.  Ja al fons de la Plantació podem seguir per camí amb mes seguretat, lentament, no puc córrer tot i les ganes que tinc d'arribar, m'intento relaxar, sé que haig de fer-ho jo, no em vaig plantejar en cap moment demanar els Bombers, mentre pugui caminar millor no fer-los arriscar i posar-se ells en perill, és el que jo penso i mes des que un gran amic Bomber, en Bernat, va morir anat a fer un rescat, l'helicòpter va caure amb els rescatadors i el rescatat dins.....
Finalment som al cotxe, el Toni em porta a l'Hospital on treballo on amb carinyo em seden i redueixen l'espatlla.
Moltes gràcies Toni! i moltes gràcies als companys de feina, Aure, Fernando, Elisenda, Anna...Pepe Eladio, Jordi.
Ara toca canvi de xip, ja és la tercera vegada que l'espatlla s'ha luxat i m'hauré d'operar per a estabilitzar-la.
El fet que avui hagi luxat tan fàcilment m'ha decidit...vull continuar esgarrapant pedra, almenys aquesta és la meva il.lusió !   seran força mesos fora de servei, però és el que toca ara.
Xapo el blog temporalment, però això no vol dir que no us segueixi llegint i donat-vos la tabarra amb els meus comentaris.  FINS AVIAT

dilluns, 19 maig de 2014

Gorra Marinera per davant, o com acabar d'enverinar un projecte d'escalador.

Sortint del mur inicial i entrant a la primera reunió.

Ja fa dies que l'Irving i l'Ivan, companys de feina, estan fanàtics amb això de l'escalada....us sona? de moment només hem fet esportiva i pràctiques teòriques al rocòdrom, l'Irving ja ha sortit a roca a fer quelcom d'esportiva senzill, l'Ivan de moment el tenim a l'espera ja que ha començat amb una petita lesió entrenant...és dur això de l'escalada.
Com que el veig bé, li tirem pel dret i cap problema.  La cara ho diu tot a la segona reunió.

La il.lusió és tanta que a mí també m'en fa d'acompanyar-lo a descobrir l'escalada de vàries tirades, vaja, la clàssica, com va fer amb mí l'amic i mestre Jaume Olivé; penso on dur-lo que no pateixi, però que gaudeixi de l'ascensió d'un cim, i què millor que la Gorra Marinera pel davant? tan sols em fa por el flanqueig de dalt...però ja aniré veïent com s'hi troba i si cal baixarem, que del que es tracta és de disfrutar.
A la part central amb l'ombra de la Gorra i el Monestir als peus, anem agafant alçada i el veig disfrutar.

La base de la paret és cosida a vies ja que és zona d'escola de l'ECAM i ja em va be, que del que es tracta és de difrutar de la roca sense patir, ni ell ni jo! El primer tram és força dret, però s'el puleix fàcilment, està fort el noi, i té una llargada! El veig arribar amb un somriure d'orella a orella a la reunió el que m'anima a mí també.
Sortint del flanqueig, la tirada més compromesa i que ha resolt amb tranquilitat i fruint.

De la primera reunió podem anar cap a on vulguem, hi ha línies arreu, però recta amunt, pel més dret surt una que m'agrada i s'hi veu molt bona roca, li comento, què anem recta amunt? i que sí. Així faig, i deu n'hi do com apreta, tan que m'haig d'agafar d'una cinta i tot...però ràpidament engrapo canto i amunt. Quan arriba a la reunió li pregunto, t'has hagut d'agafar? i no, s'ho ha fet en lliure...tenim fusta, tenim fusta!
A la quarta reunió, pelat de fred! que això  forma part de l'aprenentatge...i somrient arribant al cim!

Tram ajagut de trancisió i enfilem després d'una curta tirada al peu de la piràmide cimera, ara toca una tirada que ja demana més tècnica i tremp, no en va és un bon flanqueig amb ambient, ara, amb una roca d'escàndol. El veig tranquil i concentrat i marxo amunt, aquí les assegurances el faran escalar ben concentradet. Quan el recupero veig que s'ho ha fet prou tranquil, amb la gola una mica seca, com no? però sense dubtar i amb un somriure.
Dalt la Gorra Marinera, primera Fotocim, ben segur no serà l'última, oi Irving?

L'arribada al cim és amb una gran alegria, per a tots dos, l'Írving per la seva primera agulla i jo per haber pogut contribuïr a enverinar un futur bon escalador, que tremp i fusta se li entreveu. Ara caldrà veure com anem de primer, però tot arribarà de moment ja el tenim al "Club" i ben enganxat!
Consolidant el ràpel, que també s'ha d'aprendre a baixar.

Una desgrimpada senzilla fins al ràpel, unes pràctiques de ràpel autoassegurat amb maxard bidireccional i cap avall: li he deixat tot muntat per evitar errors. Ha estat una tarda divertida, on el vent de Gorros ens ha fet passar fred, sobretot a l'Irving, que a après que escalant cal anar previngut o patir... De baixada per les escales de la Magdalena inferior hem gaudit de la solitud de la zona, només una cordada a la nord de la inferior, d'allà a buscar el camí cap a l'ermita de Santa Anna, pas dels Francesos i Monestir.

dilluns, 5 maig de 2014

Reina - Puig a les Bagasses. Terradets.



Fantàstic Terradets! 
Aquest any encara no hem fet res a Terradets, i en tenim ganes, sembla que el vent del nord portarà una baixada de temperatura amb el que amb el Toni decidim que ja toca. Hi toca llevar-se d'hora, a les sis ja estem al cotxe camí de La Noguera, avui ni ens aturem al bar, porto un termo amb cafè. A quarts de nou ja estem esmorzant a les Bagasses, on algunes cordades que hi han fet nit, encara dormen.
Al primer llarg el que costa més és no "emmerdar-te" sempre pel mes senzill...

Som dels primers en arribar a peu de paret, que avui és prou tranquila; passem caminant per dins el primer túnel i a l'inici del segon, just allà tenim l'inici de la nostra via, la Reina- Puig.
Primer Lllarg: com és habitual començo, això és tan gran que no saps pèr on anar...per sort tenim la gran entosta a l'esquerra que ens indica el camí, a sobre seu, a la punta esquerra tenim la reunió. En aquesta tirada trobarem dues expansions de vies que creuarem i res mes; la resta al nostre criteri que la possibilitat de posar trastos és gran.
Adherència a la segona,  a buscar una Sabina i d'allà amunt!

El segon llarg comença en baixada a buscar una feixeta minúscula per on flanqueja el Toni, un bolt a l'inici et marca el camí; haurem d'anar a buscar una Sabina d'on ja ens enfilarem per una aresta fins un replà on tenim la segona reunió. Cal saber que totes les reunions que trobarem són de dos bolts amb anella.
Ara recta amunt! aquí ja trobarem alguna zona patinosa en pasos clau.

Tercera tirada: Ara toca placa, primer ajaguda que anirà trempant! i és aquí per cert on trobo els primers bolts, per què serà? doncs, perquè aquí ja tiba i amés la roca és rentada, rentada, amb el que faig un parell de tibades de cinta per continuar disfrutant; vaig a l'esquerra a un replà on enfilo un pont de roca, la reunió és encara lluny, cap a la dreta per un diedre trencat i vertical que es deixa anar fent cada cop mes fins entrar a un replà on trobo els bolts de reunió; remarcar que són totes còmodes, en bons replanets, no sabien res aquests Reina i Puig jajaja.
Quarta tirada, senzilla, però de no badar, neta.

Quarta tirada: li dónen tercer...d'acord, no és difícil, però va trempant a mesura que t'enfiles i te l'has de protegir, relaxada tanmateix.
Espectacular diedre del cinquè llarg, per mi, sicològicament dur.

Cinquena tirada: ja mentre recupoerava la tirada anterior em mirava aquest diedre vertical i inclinat a l'esquerra...el veïa impresionant i la veritat que ho és...una sortida d'anar fent per l'interior on et sents protegit, però un bolt avisa que cal sortir...i sí, se surt i amb passos estètics i atlètics...sempre pel mes fàcil recordo que em deia el Toni al primer llarg i sí, no m'en sortia per un diedre i flanquejo a l'esquerra on trobo le spreses que trobava a faltar! entro al replà de la primera Sabina, m'hi quedaria...jejeje és a l'ombra i el que continua és llepat com el marbre d'una estàtua...dubto..però el Toni em fa veure que no, que cal continuar, engrapo un bolt i amunt pel tram patinós, per sort un parell de bolts ajuden a no patir! sóc a la segona Sabina, més petiteta ella, m'enfilo per sobre d'un pitó i veig que allà continua amunt, i ni rastre de reunió...desgrimpo i miro la ressenya, sembla que és a l'esquerra a plena placa, el Toni també m'ho diu i convençut, que no conforme, jajaja, trono amunt, pas tonto per superar el clau i aquí el diedre s'obre una mica, a sobre una baga penja força amunt, sota en una bona fisura entaforo un Omega gran, m'ho miro i sí! albiro la reunió, buff! m'he menjat molt el "coco" en aquest llarg, però ara ja li veig color, el flanqueig, ben aeri i amb bona roca, per protegir el segon col.loco un Àlien abans de la reunió, també en un còmode replanet.
La reunió és a la placa de l'esquerra, passades dues grans Sabines, amb un flanqueig que impresiona.
Per mí aquesta ha estat una tirada clau, ara relaxat, m'adono que he dubtat massa i que hem perdut força temps amb els meus dubtes...però ara ja ho sé per una altra vegada.
Inici del sisè llarg, que es deixa anar fent i que ens prepara una sorpresa...

El tren turístic dels Llacs ens saluda!
Sisè llarg: Arriba el Toni i surt escopetejat de la reunió, comença amb bona roca, de franges Vilanovines i poc dret, en diagonal ascendent a la dreta, puja ràpid, només s'atura a posar quelcom de protecció....la cosa s'alenteix i sento, vigila Jaume! miro de decantar-me a l'esquerra per poder veure'l i renoi, un muret vfertical i el Toni espatarrat com una gimnasta, vigila nano que t'esqueixaràs jajaja i és que no hi ha tirades de trancisió aquí, cada torada té el seu què.
Atlètic diedre per entrar a reunió, no podia ser tan senzill això...



Traïem els estreps per superar el sostre, però el que em farà suar serà la sortida!

Setè llarg : hem arribat a la falsa feixa, un cable la ressegueix, i també hem arribat a l'artifo. Em pensava que ja n'havia après, però no hi ha manera, faig mes força que la que cal i m'esconyo bastant per anar pujant, le sforces comencen a flaquejar i pago tribut! em costa deu i ajuda fer la sortida dels estreps, i no és que sigui difícil no, però és cinquè mes i sense protegir...haig de descansar una bona estona abans no m'atreveixo a fer la sortida, aquí també faig un sube-baja, jejeje, que aprofito per veure on posaré un Àlien salvador i que em donarà moral per apretar-li a mort i fer cap amunt. Una mica mes enllà trobo amb joia un pitó! sí un pitó! el xapo i m'hi penjo, em va de fàbula, ja que començo a tenir rampes als braços i això em permet entrar a reunió mes tranquil; el punyetero artifo ha acabat amb la meva resistència, i és que no n'aprendré mai!

Deixem enrrera la falsa feixa, agafant força aire....el Toni entrant a reunió.

Un altre mur pels estreps, que 7a+ no fem ni de conya! Sortideta picantona també. 

Vuitè llarg: de la reunió, mentre asseguro el Toni veig el mur que li tocarà, més artifo, però ell és un mestre dels estreps i s'ho fa sense ni despentinar-se...una sortida que sembla potent per sort no ho és tan, després un bon tram de placa fins la reunió.
Acabant la tirada amb la Noguera als peus! qui s'els hi pugués remullar jajaja

Al novè llarg un nou flanqueig estètic i finot  que ens deixa en una feixa.

Novè llarg: Flanqueig de nou, aquest el trobo finot, el Toni en canvi no...força enllà un bolt i força, però que força mes enllà un altre, sí que és llarg aquesta travesia! ara ja veig un altre bolt cap dalt i allà vaig, a sobre dues Sabines que ens marquen el camí, superada la darrera, entro gairebé caminant en una feixa, aquesta l'hem de resseguir cap a l'esquerra força tros, aquí torno a dubtar, i és que, no trobo reunió i el flanqueig és molt llarg...finalment arribo a una gran Sabina, passo a l'altra banda i allà la reunió!
 Desena tirada: surt el Toni per sobre el tronc de la Sabina, del que ja entra a la paret, un bolt marca el camí; aviat sento que va força ràpid i reunió! és a la dreta a l'ombra d'una altra gran Sabina. Aquí, tot i la il.lusió que tenia per continuar amunt, decideixo que ho deixo, se m'enràmpen els braços i estic cansadot, en aquestes condicions no disfrutaria el poc que ens queda, i tot que el Toni s'ofereix de fer la resta tot ell de primer, li demano de baixar, no estic be! Quina merda!!!
Foto carretera, torrats però satisfets!
La baixada és primer decebedora, ja he pujat força vegades fins aquí per diferents vies i encara mai he assolit el cim...però mica en mica, em vaig animant, tanmateix el fet ha estat molt be, 380 metres de via tampoc està malament, i ho hem gaudit plenament, ja hi tornarem segur, i segur que anirem mes de pressa que aquesta part ja ens la coneixem!
Resenya de collita pròpia.
La Reina- Puig va ser oberta el 1974 per G. Reina i F. Puig i reequipada el 1999 per l'escola militar de muntanya de Jaca, que hi va deixar expansions, bolts del 10, les reunions totes amb dos bolts amb anella; no és una via equipada, o sí, a partir del V+, per sota d'aquest grau és d'autoprotecció, amb bona roca en general, excepte als trams assegurats on al ser obligats, han quedat força patinosos, sovint com marbre, fent inútil gairebé l'intent de fer-ho en lliure, però en A-0 se soluciona. Els Tascons hi són molt útils, nosaltres els vam oblidar! amb Àliens i Camalots fins al 2 vàrem fer. Estreps si no feu 7a+! i força aigua si no us voleu deshidratar. V+/Ae obligat.
Molt recomanable! i això que la part de dalt díuen que encara és millor, ja hi tornarem.

diumenge, 27 abril de 2014

Assedi al Morro Pla, vies Maite Montilla i Directa dels Gonzàlez. Serrat del Centenar a Frares encantats.

Tornem a Frares encantats, al Morro Pla on hi tinc "deures"
Aquest dissabte teníem ganes de fer calcari, però el temps aparentment insegur ens decanta finalment per refugiar-nos al nostre estimat Montserrat; amb el Toni fem cap al Muntanya a veure si tot esmorzant ens acabem de decidir d'on anar...jo tinc al cap anar al Morro Pla, allà hi tinc una via ullada de quan vaig anar-hi a fer la Maite Montilla Vílches amb el Wolfgang

  • Jaumegrimp     11-09-2009.

  • El Toni té mirada una altra via a l'Escut i amb aquesta intenció, pugem cap a Agulles. Al Bar saludem el Vicenç que va amb el seu fill a la Canvi Climbàtic i més colla. Aparcant a Can Massana trobem el Jordi i el Santos, amb els que coincidirem també a la tornada.
    Entretinguda primera tirada, més "delicada" del que sembla des de peu de via.
    Per anar al Morro Pla cal pujar fins el refugi Vicenç Barbé i d'allà enfilar la canal Ampla, abans de culminar la canal trobarem les marques blaves de l'alta ruta d'agulles, que seguirem cap a la dreta un bon tros fins que en una clariana del camí tindrem al davant el Morro Pla i baixarem a peu de via pewr entre alzines (a l'anterior entrada de fa 4 anys i mig i trobareu una foto de com arribar-hi.) No localitzem l'escut i anem directament a la Maite Montilla, jo ja l'havia fet amb el que avui alternem les tirades, el Toni Comença.

    Encarant la superació del bony després del flanqueig.
    Prou ben assegurada amb espits, posats a ma! cal escalar entre ells...la roca és extranya a l'inici el que fa l'escalada lenta i d'atenció. En tendència a l'esquerra a trobar un llavi on hi ha un pont de roca, quina baga ja estava deteriorada fa cinc anys...caldrà pensar en pujar un cordino per canviar-lo, tanmateix al costat hi entra un bon Àlien. Flanqueig extrany protegit per un pitó i a continuació un espit a la sortida del muret del que ja es pot continuar caminant, és la cota 129, com un avantycim del Morro Pla.
    El Toni acabant de superar el tram de 6a+
    La Sabina de la que es fa reunió és molt esquifida i cal complementar amb un Àlien o Tascó. Ara em toca a mí, aquesta tirada és prou dura, la vaig fer de segon i em va sortir neta, el Wolfgang també i de primer! comença arrampada per anar a buscar un espit força amunt, no és difícil, però millor posar alguna cosa abans, hi ha una fisura per un micro com va fer el Wolfgang, però jo prefereixo anar una mica a l'esquerra i posar un merlet. Renoi com tiba això...cal flanquejar a la dreta i tirar amunt, no puc hi després de mirar-m'ho engrapo la cinta...si que estem be! em caldrà un altre A-0...si que canvia això anant de primer...jejeje, ho es que estic fluix, potser les dues coses.
    Divertit flanqueig, amb uns peus que s'han de mirar.

    La dificultat afluixa progressivament, per sort, i puc disfrutar el lliure, ara un flanqueig ben airós fins la reunió, ben penjada i un pel incòmoda. Al ser de dos espits, m'arribo a llaçar el següent de progressió per reforçar-la.
    Potenta sortida, curta però intensa.
    El Toni puja inspirat i es treu el tram mes dur, però se li acaben les piles quan la dificultat afluixava...es nota l'antibiòtic Toni! el flanqueig és de mirar-s'el, gens difícil, però amb peus tècnics i poc intuitius. Com que la reunió no és per estar-s'hi mirant el paisatge, continua amunt pel curt però intens darrer llarg..o curt jeje...cal apretar i col.locar-se be si es vol evitar l'A-0, no en va la ressenya diu V+/A1. Però amb solvència s'ho treu i ja el perdo de vista i a l'estona escolto lliure!.
    Des del cim, el Toni preparant el ràpel.
    Actualment el ràpel és d'un bolt i un espit amb anelles, són 40 metres ben a plom i atenció, perquè es va a parar just al camí, camí prou freqüentat avui.
    Nevadeta al Pirineu, i és que el vent és ben fresquet.

    Ressenya dels germans Masó que trobareu a La Noche del Loro.
    Una vegada a baix dubtem sobre que fer, l'escut no el tenim identificat i potser no trobem la via...amb el que ens mirem la Directa dels Gonzàles i el Toni em demana, ens hi posem? a bodes em convida, fa molt temps que la tinc ullada, des que vaig venir amb el Wolfgang, la línia és molt estètica i evident, talment una directíssima...però l'equipament és auster, quatre espits en 25 metres i cinc en vint i dos a la segona tirada...vaja que era un petit repte per mí.
    Recuperant la primera tirada de la directa dels Gonzàlez, més "fiera" que no la pinten..
    Ara sí, començo jo. Adherència i petites, però bones preses em permeten anar guanyant alçada fins assolir la xapa, excursió fins a un bombet, amb el següent espit força amunt, protegeixo el pas per xapar amb un Àlien precari sota; ja xapat cal vèncer un petit desplom i no hi ha manera recte a la protecció, flanquejo un pel a la dreta i així supero el llavi, amb cura recupero la línia i per alegria meva trobo aprop un altre espit, que protegeix un altre tram finot, com el darrer abans de la reunió, pocs però en llocs estratègics.
    Reunió amb dos espits rovellats i tres burins, que triangulo.
    Ja tinc al davant la reunió, abans un altre ressalt; renoi amb els IV's Montserratins...amb el Toni comentem que hem fet cinquens superior més difícils...al llibre de Frares d'en Brugaroles ho marca com a V+ / Vè i vaja estic amb ell, la verticalitat i la continüitat així m'ho fan pensar. Els espits són ben rovellats després de 23 anys...al costat tres burins amb prou bon aspecte, amb el que ho triangulo tot, tan sols m'hauria faltat bloquejar el triangle per a ser més acadèmic i més segur en cas de patacada...
    Segon llarg excitant, amb la primera assegurança a cinc metres...
    I per què tanta precaució? doncs per que el primer espit de la segona tirada és a uns cinc metres...millor que la reunió estigui ben reforçada en cas de sacada! És el torn del Toni, no s'ho pensa gaire i tira amunt, no és home de primers llargs, necessita metres i ara ja s'ha escalfat! Havia llegit al blog de l'Eduard


  • Escalatroncs
  • que abans d'aquest espit hi havia un cap de burí que minimitzava la distància, però no el vam trobar, tan sols un a un metre de la reunió i que vaig aprofitar, però que poc fèia...però la roca aquí és bona i franca amb el que assolir l'espit no és complicat, ara, el següent pas sí que apreta, com sempre, les assegurances on calen, es nota que va ser oberta per baix.
    Ja sota el mur, on caldrà apretar!
    La gresca comença a l'entrar al mur desplomat que tenim ara, xapar l'espit ja costa, en lliure díuen 6a+...no sé pas... cal un A-0 que permet també arribar al següent i d'aquí per sort una presa fantàstica permet equilibrar-se i recuperar l'alè i la tranquilitat per encarar la sortida.
    Sortida aèria i espectacular on cal buscar les preses adeqüades.
    Des de la reunió estic amatent al Toni, que estudia com sortir...descansa, s'ho mira i amunt, espectacular com n'és d'estètica aquesta sortida!
    La ma amb una cordada al damunt.
    Disfruto satisfet recuperant la tirada, ha estat un desig de molt temps per aquesta via, i avui ho hem aconseguit! el mur el trobo fort, fort i no m'estic de punyetes, dos A-0 i cap dalt, disfruto la sortida, quin pati, quin ambient! felicito el Toni per com s'ho ha treballat, i apa, altre cop cap avall pel mateix ràpel.
    Ressenya amb els graus en vermell que ens han semblat i que trobareu com l'anterior a


  • La Noche del Loro
  • Un parell de vies molt recomanables, la primera molt ben trobada, dura i amb les assegurances justes per no patir, però amb passo prou obligats, en lliure crec que obligat 6a. La Directa dels Gonzàlez oberta per Eduard i Òscar Gonzàlez els dies 16, 20 i 23 de novembre de 1991 no té tan grau de dificultat, però en canvi és mes "exposada", cal mes nas i navegació, escalada de concentració i col.locació. No us les perdeu.