diumenge, 17 de juliol del 2016

Al vessant obscur de la Gorra Frígia : via Ana Marisa Correia.

Després de la primera tirada, enllacem les dues següents, el Josep arribant a la tercera reunió.

Aquest dissabte ens ajuntem una bona colla que fa dies que no escalem plegats, el Toni, el Josep i el Quique. Avui el Toni marca la pauta i ens fa llevar d'hora, tant, que a Monistrol només trobem obert un bar; fem el mos amb calma tot fent-la petar i amb calma enfilem cap al Monestir. Escales dels pobres amunt fins al Pla dels ocells, on agafem un trencall a l'esquerra que s'enfila en direcció Gorros. Ben suats, sort de la refrescada d'aquests dies. Superat el mirador sobre la Plantació grimpem un corriol perdut entre alzines, d'allà una desgrimpada a buscar el contrafort de la Gorra frígia fins a trobar la paret, la nostra via és a l'esquerra de la Òptima on destaquen uns lluents parabolts grocs, la nostra via els te verds i mes endavant liles, sembla que jugem al parxís.
El Toni lluitant la magnífica quarta tirada.

Anem dues cordades, comença el Toni i darrera seu el Josep; la primera tirada és senzilla amb roca típica de cara nord. Continuem i enllacem les dues següents, a l'anar amb cinquantes ens caldrà fer un petit ensamble, facilitat per l'abundor de bolts de la tercera tirada, tota en flanqueig ascendent, on es tracta de pujar per on veïeu millor roca.
Cal paciència i col.locació per reixir en aquest vertical tram.
La quarta tirada, tercera nostra, és molt bona i dóna caràcter a la via fins ara molt poc interessant, però sols per aquesta val la pena pujar, són uns trenta metres verticals amb un inici dur i roca de pel.lícula: ens caldrà però fer un parell d'A-O a l'inici, díuen 6a+...no ho sé, però la veritat que tira enrrera i la presa és petita. superades les dues primeres cintes ja surt be, trobant als pasos claus la pedra cantelluda necessària per sortir-ne. Abans d'entrar a reunió es torna a posar molt vertical però trobem unes preses d'escàndol, arribo a la reunió ben satisfet.

El Josep recuperant-lo

El Quique amatent a la progressió del Toni a la darrera tirada.

La darrera tirada es manté vertical amb un grau amable gràcies a l'abundor de grans cantos, talment estiguèssim en un rocòdrom, llàstima del tram final que va a buscar un balmat descompost que no hem sabut fer-lo més que tibant de cintes...la roca és molt poc fiable i càuen avall força bolos, atenció en cas de cordades a sota la tercera reunió, ja que hi van directe ! Fet aquests dos passos la roca millora fins abans d'entrar a la reunió que hem de travessar un camp de "patates" altra cop pluja de meteorits avall arrossegats encara que no vulguis per la corda, repeteixo, molt de cura amb cordades a sota!
Superant el llabi descompost i plombat.

Del cim anem a buscar els ràpels de baixada, m'agradava més quan desgrimpàvem, la veritat. En dos ràpels som al peu del coll amb la Magdalena superior que és plena de cordades. Una grossa corda d'amarrar vaixells al tram relliscós ajuda en el descens.
Ressenya de l'amic
  • Joan Asín

  • Fotocim encegats pel sol, el Toni i el Quique ens esperen a baix.

    Una via oberta pel polèmic Jordi Pazos, Manel Muñoz, Berni Tachín, Jordi Monterde, Pili Martínez i Iago Garcia el 2013 140 m 6b (V/V+ obligat. Via poc homogènia, les tres primeres tirades són senzilles amb una quarta que farà suar als que hagin disfrutat a les anteriors, o a l'inrevés la disfrutaran els que s'hagin avorrit a les anteriors; ideal per l'estiu, avui ens hem hagut d'abrigar. Recomanable si sabeu el que us trobareu. Molt de compte amb les pedres, sobretot mentre feu la darrera tirada si hi ha gent a la tercera reunió, hi van de pet ! La via porta el nom d'una de les millors escaladores de Portugal Ana Marisa Correia, no Ana Maria com erròniament trobareu ressenyat.

    dilluns, 4 de juliol del 2016

    Adictes al disolvent al Roc del Dui (Dent d'en Rossell) Ripollès.

    El pany de paret per on va la nostra via tot baixant del coll.
    Avui aprofitant que tinc festa pugem amb el Joan al Ripollès, anirem a la Dent d'en Rossell, al Roc del Dui; la via una de les darreres apertures del "Komado Ripollès" oberta l'u de juny de 2015 per en Patu i Xexu. Com que darrerament el Joan ha fet algunes vies per la zona i ja es coneix el camí, decidim aproximar en baixada, deixant el cotxe al darrer revolt a l'esquerra de la pista que puja a Fontalba, hi ha una bona esplanada.

    A la baixada hi trobem força fites, posades per l'incombustible Jordi Lluc, que avui, casualment, ens trobem aprop del darrer coll.
    Primera tirada amb un tram central que supera un desplomet.
    Avui la pedra m'ha tocat a mí, i començo; la primera tirada va per un tram senzill fins arribar a un mur, aquí cal mirar-s'ho, pero si es busca es troben les preses i surt be, superat el desplomet senzill fins la reunió.
    Entrant a reunió s'ajeu.
    La llàstima que de la reunió estant no es veu pujar el company, ja que la via fa un tram ajagut abans de la mateixa, perdent la perspectiva, la continuació ja es veu més sostinguda.
    Segona tirada bàsicament en placa

    La segona té un pas que no sabem llegir i ens costa una tibada de cinta, pràcticament a l'inici...la resta ja millora el canto i es deixa fer, molt maca.
    Tercera tirada amb un primer tram molsós, avui menys, i un diedre potent!

    La tercera comença en una placa plena de molsa, ho arreglem amb un A-0 i ja es deixa fer, molt canto i força dret, per disfrutar. El diedre inicialment el faig per l'esquerra, però la roca al capdamunt t'obliga a tombar a la dreta, en aquest punt no sé llegir la roca i haig d'aturar-me. Una vegada "estudiat" i reposat he he, ja li tibo sortint be el pas.
    Entrada  a la tercera reunió, ja avisen : "Matojo-tracción".
    Per entrar a la reunió un prat amb herba-tracció !! vaja com a la primera en que també cal agafar-se d'un tronc tallat. Tanmateix aquests trams no desmereixen la via, però molta cura en cas de mullena....
    Potent sostre de la quarta tirada, que enllaçarem amb la següent.

    La propera tirada és prou curta, superar un desplom i poc mes així que el Joan continuarà amb la següent: al sostre tibant de cintes n'hi ha prou, passatges molt estètics i bona ganda que ajuda, que sinó!
    Recuperant la cinquena tirada amb un final sorprenent.

    Una placa molt fina, 6a díuen, però que a mi m'ha semblat mes ja que he hagut de tocar ferro...d'aquí un tram de jardinet tolerable i un darrer esperó molt atlètic i on també he tocat ferro...això d'anar de segon no prova he he.
    Molsosa darrera tirada, fina, fina....

    Ja tan sols queda un llarg de corda, a l'haver unit les dues anteriors, m'ha tocat, diuen el mes "lleig" o no tant agraciat...tot per culpa de la molsa que aquí és omnipresent, excepte els trams nets, però es nota que el Komando aquí estava cansat ha ha ha. Això sí híper-assegurat.
    Entrant a la reunió cimera.
    Arribant a la reunió, passos de finura, amb peus escassos i més escasses mans.
    Ja fora la paret, ens desencordem i fem la FOTO-CIM

    Per sortir de la via tan sols cal superar la reunió i uns metres mes amunt trobem un replà on ens deslliguem i pleguem el material. D'aquí anem a buscar en tendència a l'esquerra mirant la paret, el crestall evident, d'allà remuntar fins el prat que hi ha sobre el cim. Tot comentant-ho amb uns companys que ahir estaven fent la Tardor de Nepjejura, ens han dit que al prat aquest hi van veure una cria d'ós que se'ls va estar mirant i jugant a cuit i amagar amb ells....Deu n´hi do! si arriba a treure el nas la mare!!! La calor malgrat les dates ha estat suportable a la paret, el vent hi ha bufat força estona, a més la tercera reunió és a l'ombra! Ara, la pujada fins el cotxe l'hem suat de valent.
    Ressenya de


  • Eskalades al Ripollès
  • Una via molt bona, Love-climbing en quant a l'assegurament,no hem posat res, no calia, i molt variada predominant els passos atlètics malgrat ser bàsicament en placa. Aneu-hi d'hora en previsió de tempestes de tarda que solen ser molt fortes en aquestes contrades. Combinable si heu quedat en gust de poc amb d'altres veïnes: Via dels Duis, Diedre Primavera...