Gep Llarg, Daniel a la Miranda de les Bohigues i la Bitlla, aresta brucs, disfrutant a Agulles !

Agulles! de dreta a esquerra: Miranda de les Bohigues, Mirador de la Miranda, La Boteruda, El Gep Llarg, Els Merlets i senyorejant l'agulla del Capdamunt.

Aquest dissabte toca portar el Joaquin a escalar a Montserrat, és d'Alacant i fa bàsicament esportiva amb el que desconeix completament el que s'hi dóna a Montserrat, dubto de a on portar-lo, ho comento amb el Toni, que ens acompanyarà, i malgrat l'amenaça del vent em recomana que anem a Agulles; així ho fem i després de matinar força si pensem en mentalitat d'escalador esportiu...fem cap al bar a acabar de decidir-nos davant un bon entrepà i el corresponent cafetó, que no falti!

Primers passos Montserratins pel Joaquin al Gep Llarg.

Deu n'hi do el vent que fa i hem de canviar d'agulla per buscar-ne de mes arrecerada i la millor és el Gep llarg que queda amagada entre les seves veïnes, a l'aresta Burcs hi ha una cordada amb el que ens posem a la de la seva esquerra. Anant tres avui el Toni anirà sempre de primer, el Joaquín no té massa adquirit el tema de les reunions i així es podrà concentrar en escalar tan sols i disfrutar el paisatge, jo aprofito per fer-li un bon recull de fotos.

Entrant al cim de l'agulla.

Ja som dalt el Gep Llarg, tenim ganes de mes i ara fem cap a la Miranda de les Boigues, hi ha una cordada a l'aresta brucs amb el que anem a la dreta a la via Daniel;

Satisfet després de la seva primera agulla Montserratina.

Iniciant el flanqueig de la Daniel a La Miranda.

El peu de via de la Daniel és còmode i l'inici senzill però en flanqueig, el Joaquín ja s'ho mira, ja se sap que això de flanquejar no agrada massa...la roca és bona llevat d'alguna llastreta i les assegurances ben posades, vaja ideal per disfrutar-hi.

Al segon llarg on ja s'adona de la peculiaritat de l'escalada Montserratina.

A la segona tirada la paret trempa i aquí ja s'escala oi Joaquín? sobretotr arribant a la segona reunió on hi ha un pas finot, finot, les ressenyes díuen Vè, però per a nosaltres un bon Vè+.

Agulles és IMPRESSIONANT !

Foto-bateig Montserratí.

La tercera tirada és menys mantinguda però té una estètica de gran bellesa, aquí ja s'olora aire i el Joaquín ens cometa que ha "vibrat", no està acostumat a tenir tant d'aire sota els peus. Tardem a baixar, cal assaborir aquest paisatge; el descens el fem per una rosta canal en direcció a la Canal del Cirerer, passem per sota el Dàtil i continuem per un corriol que flanqueja la base de les agulle spassant per l'avenc dels Pouetons on el Jordi Coma i copmpanys són dins, ens els hem trobat a l'aparcament. Del Refugi Vicenç Barbé cap al coll de les Portelles i a Can Massana d'on fem cap al Bar Granada on trobem la resta de colla que eren al Timbaler fent la Francesc Sardans i la Josep Nieto. Amb unes Alambres i uns xips al davant arreglem el mon. Ha estat un estimulant "bateig" pel Joaquin que s'ho ha pssat molt be, ja el tenim enverinat, llàstima que visqui tant lluny.

La Bitlla és avui l'objectiu.

Diumenge em toca guardia, amb el que dilluns tinc festa, quedo amb el Jordi per fer una escaladeta que tinc pendent de l'any passat, la Bitlla: una tarda hi vam anar amb el Josep i quan arribem m'adono que m'he deixat els gats ! encara vaig intentar-ho amb esportives de córrer i vam fer fins el primer llarg, restant la segona tirada per fer. Avui ha de ser el dia, fa fred però fa sol, el vent és suau. Quan arribem a Can Massana m'adono que m'he deixat la corda?! com pot ser? això de treballar tant no és bo! nop m'ho penso, Jordi, puja que l'anem a buscar.

Al peu de l'aresta Brucs.

Aquesta agulla sembla que la tingui maleïda, mentre tornem el cel s'ha entrenyinat i a estones s'ennuvola...però avui ha de ser el dia, amunt! fa fresca, però el sol a estones torna a lluir. Ens arrivem al refugi d'on agafem el camí a l'avenc dels Pouetons, abans d'arribar-hi un caminoi s'enfila recta amunt, la Bitlla s'entreveu entre els arbres.

Fantàstica placa de la primera tirada.

Com que el primer llarg ja l'he fet, avui el Jordi es demana començar, s'està prou be, ara toca el sol i no fa vent, ole! ja tocava una mica de sort. Amb calma i concentració, no és difícil però la primera assegurança és força amunt, just abans d'una balmeta, és un espit rovellat que es mimetitza i no el veus fins que hi ets aprop. Una llastra desenganxada permet assegurar la continuació, que es posa dreta, un Camalot de l'1 i mes amunt un àlien, ara ja abans d'entrar a reunió trobarem l'altre espit.

Ja a la reunió.

Un flanqueig a la dreta i ja s'entra a la reunió que és amagada per una Alzina que permet reforçar-la. El Jordi m'avisa que ja puc pujar. Disfruto, la roca és calenteta i cantelluda, els gats arrapen amb ganes, quina diferència de quan vaig pujar amb les Brooks!

El Jordi desequipant el diedre del segon llarg.

És el meu torn, agafo tot el material i m'enfilo pel diedre, e spot protegir molt be, jo llaço una branca d'Alzina només sortir i amunt! a mig diedre col.loco el Càmalot del 2 i més amunt en uns forats de pitonatge un Àlien, m'ha quedat el tram hiper segur! ara em toca flanquejar a l'esquerra ja al capdamunt del diedre, quan aquest es tanca. Un replà amable em rep, be, anem be, i encara anem millor, un altre forat de pitonatge ideal per un altre Àlien. Una rampeta de còdols amables em porta fins la fisura on haig de trobar el Pitó i dic el Pitó, perquè és l'únic de la via hahaha.

Traïent el nas del muret i emergint-ne.

Aquí la cosa es posa dreta, però hi ha bones preses i uns merlets d'escàndol, llaço un que és a la vertical del pitó i ja em decanto a la dreta, tinc a la vista un burí rovellat, és el pas clau de la via, cal fer una apretadeta i un pas d'adherència amb el peu per abastar-lo; ja és meu! ja més tranquil, el que fa el "coco" perquè no se si aquesta xinxeta m'aguantaria en cas de sacar....però el fet de tenir-hi la corda passada em relaxa, són un cagat i ara més després de l'aturada per l'espatlla !

Reunió atrotinada, quants anys tindrà?

Busco bones mans, els peus són més escadussers i cap amunt i desseguida flanquejo a l'esquerra entrant en un terreny mes ajagut i amb bones preses, això ja ho tinc! un parell de metres i reunió, i quina reunió, d'època. Bloquejo el triangle i aprofito la munió de burins per lligar-m'hi també. Li tenia respecte a aquesta tirada i sobretot ara després de tan de temps sense escalar, però he disfrutat! potser ho he híper-equipat, però així també he fet pràctiques hehe. Gràcies Jordi per acompanyar-me.

Divertit i senzill darrer tram fins al cim.

El Jordi puja sense problemes, només els que li dónen els molts trastos que he col.locat hahaha! i ara continua pels darrers metres fins al cim de l'agulla. La intenció inicial era de rapelar cap a la Bola i fer també la normal, però la badada de la corda ens ha destrempat i fet perdre una hora...amés el Jordi ha deixat les botes a peu de via amb el que la rapelarem.

Dalt la Bitlla, per fí !

Estic content, la lesió sembla que l'estic oblidant mica en mica, avui aquesta tirada ha estat un exàmen per mí, pel meu coco...i penso que l'he superat molt be! Em faig un tip de fotografiar les Agulles des d'aquesta nova perspectiva; mentre ens regalem amb la vista, el cel es va tapant i el vent apreta, ens caldrà baixar sino volem començar a petar de dents.

Pot amb la llibreta registre.

Desgrimpem cap a la segona reunió.

Rapelem la via, ja que les sabates del Jordi s'han quedat al peu de l'agulla.

Ressenyes de:

Districte de les Bruixes

,

el Col.leccionista de vies

i El Balcó de la Lluna.

El dia s'ha acabat espatllant però la Bitlla al Sac!

La regió d'Agulles és un paradís de l'escalada; per molt que hi vagi mai me les sabré totes ni les acabaré pas pujant totes...Agulles té màgia, la seva escalada sense ser difícil té l'afegitó sovint de l'exposició, de la aèria panoràmica, del delicat equilibri...diumenge era una munió de cordades a cada agulla, avui dilluns hem tingut el goig d'escalar pràcticament sols, tot un luxe.

Memòria selectiva, Aberroncho i Sabina Wall, pòquer de vies a La Formiguera.

Paret de La Formiguera des de l'aparcament.

L'anticicló ens abandona i torna la fredorada! també m'abandona el Toni que té viatge familiar, amb el que aprofitem per quedar amb el Wolfgang, que ja fèia dies que ho volíem fer; el temps sembla que serà acceptable el dissabte amb el que ens decidim per Sant Llorenç de Montgai, raconada ben arrecerada quan el vent del nord apreta i calenteta si hi peta el solet... La mèteo avisa que bufarà nord i a les terres de Lleida cel serè! bé! però mentre fem via deixant un Montserrat lluminós i serè enfilant la Panadella el cel és ben gris i no s'albira cap clariana... Avui finalment som tres, el Víctor, company del Wolfgang, ens farà companyia. Van passant els quilòmetres i la boira no escampa...fem drecera de revolts per camí de Montgai a Cubells i d'aquí a Camarasa, i és que no cal apresar-se que fot un fred!

Apunt de solfa, encara sense sol !

No era la intenció, però acabem al Bar del Jaume de Sant Llorenç de Montgai fent un cafetó tot fent temps, però el temps no en vol avui amb el que ben abrigats sortim de l'aparcament del costat del pont des d'on ja veïem la paret de la Formiguera. Caminada curta on només escalfem una mica a la pujada a la via del tren. Les càssiques de tota la vida, Normal, Martineti i Garrets-Eusebi ja les coneixem, amb el que ens posem a la Memòria Selectiva, la primera a l'esquerra després de la Normal. Començarà el Wolfgang amb una primera tirada d'escalfament prou senzilla i molt ben equipada.

Segon llarg de Memòria selectiva.

Continuo jo amb la segona, aquí la paret ja trempa i haig d'escalar, amb el fred encara sembla mes i tot, però hi ha molt bona presa, fonda i tallant quan cal, per tibar-hi a plaer.

Cordada de Barcelona a la Normal.

Divertit tercer llarg.

De la reunió estant saludo els company de la Normal que disfruten de la roca també. Ara continua el Víctor, aquest tram es veu dret i llisot, però enganya, té molt bona presa. En passa via i ràpidament podem comprovar la bonior del tram.

Segona tirada de l'Aberroncho

Anem una mica despistats, almenys jo hahaha i al rapelar em passo la primera reunió, que té anelles, i baixo fins l'altra, error! remunto altra cop fins la reunió esmenant el tema. Des d'aquí, ara sí amb doble 60 som al terra. El Wolfgang vol fer ara l'Aberroncho i cap allà que anem. Despistats resulta que comencem a la primera reunió, deixant-nos el llarg de la canal, però pensant-nos que ho fem be; així ja que la tercera tirada és la mes maca se la demana ell que abans ha fet el llarg senzill...i així ho fem però.... El Víctor comença fent el segon llarg, per nosaltres el primer hahaha cap problema excepte un tram trencadot a l'entrar a la reunió.

Emergint del tram vertical de la tercera tirada.

És el meu torn, en teoria em toca una tirada senzilla de IV....ho veig prou dretot però ni m'ho plantejo...comença senzillot però es va complicant, i la paret cada cop la veig més curta...els comento als companys que em sembla que m'ha tocat la cirereta hahaha i jo que no volia tibar! i tibo de valent; m'haig de penjar a mirar-m'ho, no m'ho esperava, buff, i s'ha d'escalar. Bons forats però encara les forces no són les d'abans i millor assegurar el tanto, així que m'ho vaig estudiant fent reposos. Surten tots els passos, però cal mirar-s'ho, sobretot el de sortida on un bon peu n'és la clau.

Després de la rampa inicial empalmem la resta a la Sabina Wall.

Els companys pugen sallant, estan forts! rapelem i ja tornem a ser a baix, encara en volem més amb el que fem cap a la Sabina Wall que tenim al costat: la primera tirada és gairebé una grimpada, em toca a mí, pujo ben depressa que li reservem la resta pel Wolfgang, que s'ha quedat sense tibar encara...quan sóc a la reunió penso que, perquè no? enllaci les dues següents tirades.

El Wolfgang disfrutant-hi.

No em costa convènce'l, agafa totes les cintes que portem i amunt: bona roca, bones gandes, i la paret que es va redreçant a mesura que t'enfiles; a l'alçada de la Sabina que dóna nom a la via és quan trempa mes, però la roca té uns forats excel.lents que fan disfrutar.

Al capdamunt de La Formiguera, amb la "feina " feta.

Hem fet la via en una mica mes de mitja hora, ens asseïem al cim gaudint dels darrers rajos de sol, satisfets d'una jornada d'escalada que semblava tòrcer's al començament, però que ha acabat amb un cel ben blau i una temperatura agradable.

El pantà esplendorós.

Amb l'arribada de l'ombra toquem el dos.

A peu de via l'ombra ja senyoreja, i amb ella la fresca, pleguem els trepants i ens en tornem tot admirant les parets ataronjades i el blau del pantà.

Llums càlides de tarda

Ressenyes que trobareu per la web, la darrera de

Sisbemesanapren

La Formiguera és una paret molt agraïda, amb bona roca i itineraris molt interessants i clàssics com la Martinetti, la Normal o la Garrets Eusebi, jo fèia anys que no m'hi atançava i m'ha sorprès la quantitat de vies que hi ha obertes actualment.
És una paret escola on poder consolidar l'escalada de vàries tirades la gent que comença, tot i això no és una paret ben be d'iniciació, sinó més aviat de perfeccionament. A evitar en dies calorosos, ideal per hivern anticiclònic.

Via Epirimountains i via Salvadora sortint per Montse Curto. Malanyeu anticiclònic.

Sant Sadurní parroquial del poblet de Malanyeu 

Estrenem el nou any escalatòriament parlant ! esperem que sigui com a mínim igual o millor que l'anterior, que oblidi les lesions i disfrutem la roca amb bona companyia. Avui amb l'anticicló ben establert decidim tornar a Malanyeu. Aquest raconet ens captiva, a gairebé 1000 metres d'alçada ens regala un paisatge bucòlic i una escalada peculiar, amanit per un microclima especial que fa que, si fa sol, a ple i cru hivern s'hi escali en màniga curta. Arribem els primers, però mentre ens equipem, l'aparcament ja s'omple. Saludem la colla de Badalona, el Joanet, el Jordi i el Toni, avui sense l'amic Joan que sembla que és esquiant.

El Toni recuperant la primera tirada de l'Epirimountains i arribant a la reunió.

Travessem el poble i fem l'agradable aproximació cap a a la paret del Devessó, jo tinc ganes de fer l'Epirimountains, via del Francesc Sunyol, equipada per no patir, que és el que em convé fins que no agafi confiança amb el braç i el Toni vol tastar la Salvadora, de caire mes aventurer. Les costums millor no pèrdre-les així que començo: em sorprèn la via, bona roca, gens relliscosa i molt tècnica, la disfruto ! L'arribada a la reunió una mica trencada però curiosa sobre un pedestal desenganxat de la paret.

Al pas clau de la segona tirada

Puja el Toni, veig que no en passa massa via...i és que és de mirar-s'ho, molt ben trobada! Continua amb la següent tirada que manté la mateixa tònica, amb, a la meitat, un pas picantó si no trobes la presa adeqüada...un espit és molt a desmà i despista.

A la bavaresa abans d'encarar la placa de 6b.

El darrer llarg comença trencat per acostar-se a una gran placa penjada molt divertida i potent, per millorar l'assegurament del primer i evitar que la corda pesi massa, és factible de fer una reunió sota la bavaresa aprofitant un espit reforçat amb flotants, tanmateix nosaltres no ho vam fer. Per arribar a la placa cal superar una bavaresa.
No tinc massa clar com faré la tirada ja que tiba prou i jo no estic encara per "això", però m'hi poso: la bavaresa, fàcil, moïments elegants, senzilla, ja a peu de la "Placa" la cosa canvia, pocs peus si li fots recta, la lògica et tira a l'esquerra, però no m'en surto i tibo d'A-0, em costa equilibrar-me i hauré de fer-ne un altre per col.locar-me be. La resta ho lluito i surt! encara prou ! El Toni recupera la tirada i sua per encadenar! ha estat apunt!

La colla de Badalona: el Joanet, el Jordi i el Toni, fent "obres" a la via Independència.

La colla de Badalona estan deixant la via Independència apunt de revista!

A la dreta de la Montse Curto, la via Salvadora.

En un parell de ràpels som baix i amb ganes de mes! mentre recollim cordes i el fato trobem la Glòria i l'Anselm que han arribat tard, trobant els seus objectius ocupats, els animem a fer la Montse Curto, nosaltres farem la Salvadora i així podrem escalar plegats sense fer-nos nosa. La Salvadora fa la primera reunió a la segona de la M.Curto i el darrer tram coincideix en algun tram, però segur que no ens destorbem.

A la Salvadora hi trobarem burins i ponts de roca....

Comença el Toni, que ja ha escalfat, i li toca ! La Salvadora no en sabem l'aperturista, pensava que era de l'Amadeu Pagès, però hi ha massa ferro, encara que siguin burins, que no és el seu estil. Comença amb bona roca, però superat el segon burí, la cosa es complica i cal vigilar molt de no apedregar l'assegurador, en el meu cas, a la Glòria, que està començant la Montse Curto. Superat aquest tros trencat, s'entra a la placa que ressegueix la via del Sunyol, però ben be pel mig, en una elegant diagonal ascendent a la dreta tot cercant la millor roca. El Toni la disfruta ! El darrer tram i la reunió, és comú amb la via veïna.

La Glòria al darrer llarg de la Montse Curto.

La Glòria i l'Anselm encara no han arribat i continuo jo per la Montse Curto fins dalt, em miro la Salvadora, però de moment prefereixo la via equipada, tot i que baixant l'estudio i de ben segur que tornaré per fer aquest tram tan ferm de La Salvadora, on amb un joc de tascons i Friends l'amaneixes al gust. En fem via i quan rapelem ens trobem els companys apunt de sortir pel seu tercer llarg, la Glòria ara encapçala la cordada i ens quedem a animar-la!

L'Anselm i el Toni animant-la !

Com una Campiona encadena la tirada !

Comença amb recança de que ens la mirem, hahaha però s'ho treballa prou be i a la placa del mig on hi ha un passet finot de peus, com si res ! m'ha costat mes a mí!

Una placa de forats per disfrutar que la Glòria es va treballar amb solvència!

La resta tot i ser en diagonal extrany, cap problema, amb agilitat ja és al peu de la placa final que resol amb solvència ! i és que t'ho has de creure Glòria! cal escalar de primera que tú pots.

Rapelem sense problemes.

L'Anselm recupera el llarg i nosaltres anem desfilant avall, els deixem les cordes passades i ens esperem a peu de via. El dia és espaterrant! m'entretinc fent fotos del paisatge sempre canviant, amb un sol ja mig-ponent, que acoloreix i escalfa.

Ens ho hem passat molt be, Malanyeu en bona companyia.

Malgrat ser força cordades, es respira tranquil.litat.

Malanyeu en estat pur.....

l'Església de Malanyeu avui era oberta, la netejaven per la visita del Bisbe !

El Pedra omnipresent....

Ressenyes que trobareu a

Romàntic Guerrer

Mikimiaus blog

Un bon parell de vies, l'Epirimountains, molt ben equipada, de grau 6a+/6b en lliure, però no mes de Vè obligat. La Salvadora més aventurera però de grau mes suau, per gaudir de la roca i del recorregut, molt ben trobat. Ens ha faltat fer la segona tirada d'aquesta que ha de ser una disfrutada de canto amb fàcil amaniment.
CUIDEM MALANYEU ens vam trobar força paperots amb el regalet pertinent a sota, a peu de vies....això és inadmisible! si no sabem cuidar la zona anem malament i aleshores quan ens "xapin" la zona no ho entendrem.....